...deixarem amuntegar caixes i poliedres per a construir un castell de sorra; construirem estructures i embalums que provin de justificar la nostra existència, per fer-nos oblidar la nuesa. Nosaltres aquí i els nostres avantpassats sota terra; sota terra i per un moment, ben presents a la panxa, al ventre, a l’extens tegument que és la solitud i frontera. Nosaltres aquí, sobre embalums que distreguin la nostre presència en un joc d’imatges i polimorfismes i els nostres avantpassats, morts i nodrint cuques i herba; fent-nos moure els embalums sense ordre ni concert, amb la mateixa constància de la vida primigènia...