Dietari intermitent, abstrús, fisiològic i de dubtosa objectivitat

Focus... July 11 2019, 0 Comments

Harold Abellan
...no crec que tinguem massa consciència de com va passant l’estona. Fem i ens deixem endur... provem de creure que som feliços a cada instant mentre cerquem en la combustió de cada moment una eternitat que ens serà negada. El Postpunsetisme, la Ilíada, la Muralla, Velázquez, una fotografia... tinc una barreja dins que fa “mala” de quallar... @haroldabellan

Enllaços similars


...dibuix en directe. July 11 2019, 0 Comments

dibuix en directe
Tot plegat per tenir una finalitat. Un propòsit. Carregar-nos d’intencions i determinació per a dur a terme una tasca prou inútil que donarà sentit a les nostres vides per un període de temps minúscul... tot plegat per descobrir que una estrella del cel·luloide s’ha llogat un entresol ben assoleiat a la Farga possiblement atreta pel casual naturalisme de l’entorn i alegre traginar dels vilatans. Després de tots els concerts és una conclusió prou desconcertant. **
A la present il·lustració provo de retratar en @androna.x company de viatge aphònic. Fora de l’enquadrament hi han quedat l' @andreazayasbuchaca , la @veronicafigueredoil , En @miquelsamaniego , en @jaume_geli , la @claragispertvidal, la @txelldarne la @androna.s...l’equip de dibuix en directe, quin lújut.
Val a dir que en @miquelamelanomés li ha faltat agafar el "llàpit"

Enllaços similars


Les darreres passes July 11 2019, 0 Comments

fireluche

Les darreres passes d’aquesta crònica ens duen a una clariana... una extensió franca descoberta enmitg del bosc. Les cadires de l’Ateneu són cobertes d’arrels i cuques. Coincidim força gent en mode bestiola, la natura no fa destorb... el trànsit ens ha mutat. L’exuverània capil·lar ciliar ens brolla del marc orbitari. El cabell ha tornat blanc sense el mestratge, sense els “polvos”... funcionen les celles així com una mena de receptor o sensor perimetral, un endoll amb l’efervescència tel·lúrica que emana de les arrels de la boscuria... de les molses i els líquens que es despleguen arreu. Jo ja ho dic a casa que no vull retallar-me les celles, que amb aquesta equipació sensorial hem pogut arribar allà on la frondositat del sotabosc és més ombrívola, on les aus del paradís han fet neta la clariana de fullaraca i de branca, a la quietud milenària de la falguera... però no m’escolten. Ens acomodem en el cor mateix de l’ @aphonica on disposa l’ @orchestrafireluche un ventall quantiós d’artefactes sonors... dibuixar-los a tots és un repte. Riem fort en veure la feinada que ens espera als membres de l’equip de dibuix en directe que no sabem estar sense dibuixar tot el que hi veiem a l’escenari... més val que comencem depressa abans no s’apaguin les llums i haguem de fer equilibris amb la llanterna del mòbil. En un obrir i tancar d’ulls tot s’acaba. M’encanten les meduses, m’han fet posar la pell de gallina. El mestratge plàcid de @pau.riba és entranyable. Tocava ara el concert de cloenda... jo ja no tinc esma, aquí s’acaba tot el tràfec.

Enllaços similars


Places i marabuntes... July 11 2019, 0 Comments

Beat Voices
Pels camps... hem trobat amb els nins una muntanya de formigues... s’apilaven sobre alguna cosa que hem suposat menjar, però n’eren tantes que no es veia. Les places s’omplien de gent... no en format marabunta, més aviat en caire festiu... feia força goig. S’agupaven entorn escenaris o entarimats amb tota mena de propostes vocals. Anem-hi. Ens ajeguem pel terra amb el Xavier i la Silvia, ens recolzem a les parets, a la precisa llamborda on l’any passat vaig dibuixar els @thehanfrisquartet ... la sensació d’haver-hi estat abans en aquest instant és inevitable; s’esbossen de manera automatitzada els @beat_voices a la llibreta. Només falta en Jaume... avui ens ha vingut a veure, ens ha regalat un dels seus somriures. Les coses es tornen a barrejar, giren en un nistagme delirant que no vol deixar-nos d’estar drets, equilibrats... coi de vertigen.

Enllaços similars


Error gramàtic... July 11 2019, 0 Comments

Ajo & Min
Un jardí de paraules. Conceptes que s’entortolliguen fort entre una base de bits. Entre mitg M’he perdut com quan estudiava Duschamp... en el moviment mecànic de fer els dibuixos, d’escriure el que il·lustren. Si, va haver-hi un temps que jo estudiava Duschamp... aquest atribuïa (això entenia jo) a la reiteració d’anar i venir, a la mecànica suposadament de la roda de molí entesa aquesta com la circuiteria neuronal i motor existencial del mascle a la pulsió masturbatòria de l’home... no sé... me feien molta mandra la seva conceptualització, els ready-made, despullar la núvia... flirteig surreal, voyeurisme... me vaig comprar els diaris i me’ls vaig llegir fins la darrera plana... gargots inclosos. Jo sóc més de #brossa . Però les @ajomicropoetisaymin són una festa, se’n riuen de tot i de tot-hom, pugen el “perrin” a l’escenari, es venten amb el vànol, proven de cantar i ballen; entortolliguen les #paraules i les duen a l’extrem...

Enllaços similars


la iurta... July 11 2019, 0 Comments

Marc Parrot
Turbulències que s’esvaeixen en un somriure balsàmic i un joc de cadires, aquestos dies que s’escolen  entre els dits sense poder agafar-los, sense poder retenir-los i que ara ja no hi són. Fem un exercici doncs de rememoració. Imaginem una iurta tot devora d’un Sant Cristo. És aquest (el Sant Cristo) una icona que espantaria una nina sobremanera molt abans que aquesta el veiés, l’aterriria en el fet mateix d’imaginar-lo. Esdevindrà la imatge de l’ impostat màrtir una visió funesta de la capacitat que té la humanitat de creure en el deliri col·lectiu; en la realitat inventada... que ja no augmentada. El deliri, la paüra de la nina, el i la de la humanitat sencera... faria dur-la en odissea (a la nina) al centre de la nau gòtica que semblaria abandonada de no ser per la imatge de l’atleta clavat a la creu, del símbol d’aquesta emoció d’aparença inútil... i al vell mitg de la nau central, de l’hipercub escleròtic, del monument a la follia humana en qualitat pétrea: la iurta, el fi de la nina. La nina entra.
Jo no puc dir massa cosa del seu trànsit... perquè ella sabrà les seves coses. Me la vaig trobar després, al capvespre, a la sortida de l’auditori de l’ateneu de Banyoles... li vaig preguntar per l’experiència de la iurta i poca cosa em va contestar... avergonyida a l’empara de la seva familia. M’entristeix que els nens renunciïn a la seva individualitat. Suposo que a tots ens espanta.
De la passejada preciosista per la iurta sí puc dir que jo vaig fer-la... el matí previ. Que la frescor de la nau l’embolcallava. Certament. Que jo, el Sant Cristo no el vaig veure. Que ens convidaren a entrar. Que el somriure de’n  @marcparrot_musicés una mica com el de Rubianes... que t’hi deixaries arrossegar fins a tocar fons. La música, no la recordo perquè l’escenificació era un cúmul de coses que feien un tot preciós... i que “me” vaig comprar el “discu” per escoltar-lo els capvespres. Per provar de tornar a la iurta de’n Marcel encara que sigui d’una manera artificiosa i sense substàncies...

Enllaços similars


Pentinat... July 11 2019, 0 Comments

Cala Vento
Segueix el viatge a les profunditats de l'esser i tot cada volta torna més fosc, més grotesc i desdibuixat. A mesura que ens allunyem de l’ @aphonica i avança aquesta crònica, me n’adono que cada vegada està més allunyada de fer una desripció objectiva; que tot el que escric i dibuixo és inventat, extret d’unes marques de llapis que van quedar a la llibreta i que més aviat tenen un caràcter autodefinitori. Mantenir l’exercici d’observació imaginativa en els dies... esgota. Malauradament per la salut, són les darreres etapes de la fatiga les que fan avançar el coneixement; les que imprimeixen vida al treball i te la manlleven; les que t'enfronten a la pròpia essència. M’enfonso sense remei en l’esforç descriptiu d’un viatge interior i demano disculpes doncs als retratats (habitualment els músics) per la manca de concreció i l’error en representar-los i per haver-los fet servir com a element catalitzador d’un exercici introspectiu. Però una cosa és ben certa dels @calavento : que li foten molta canya (...i això que només en són dos damunt de l’escenari). De la fúria decibèlica que professen vaig quedar física i emocionalment pentinat endarrera, a la manera en que una llepada de mamífer de l’espècie bovina et deixaria la clenxa si s’entestés a fer-te neta a llepades la superfície pilosa del cap... així mateix vaig arribar a casa lu segon dia.

Enllaços similars


Fosca... July 11 2019, 0 Comments

Brass Against
Haurem d’encarar la tornada a la societat... jo crec que vaig néixer per a ser hermità i per cercar tota classe de recolliment. Quan més fons arribo, més costa la reinserció; tornar a pensar en números i no pas en gruix, en flaira... en tremolor de la carn. És ximple, però no menys cert que vaig fluix de prioritats. Els @brassagainst no sé què pensen, no hem parlat, són un grup molt heterogeni, em porten pinya calenta per a fer un mos mentre corregeixo esbossos, en reparteixen a la concurrència... miren esports pel wifi del #backstage , afínen els instruments. Són molt americans, és maco de veure’ls a la muralla... a #banyoles . A l’escenari emperò van tots a una i repassen uns temes amb l’autoritat d’una banda monumental. Els vents l’hi donen un caràcter molt exòtic... quan bufen els grans hits de la nostre adolescència... tots seguim el compàs amb el coll.

Enllaços similars


Coses veies... July 11 2019, 0 Comments

Eduard Farelo
Històries primeres, arrel del nostre imaginari. Aquell recull de passions humanes dutes a l’extrem. Amor, sexe, passió, assassinat, lleialtat i traició; de com un home recte entoma les coses més gruixudes que puguin succeir; de la manera en que la petitesa de l’home és a les mans de les forces de la natura, de l’esdevenir còsmic. Cobertes totes aquestes històries són de pols. Una mena de rodamon que sobrevisqué a aquelles batalles te les explica, els hi posa “brillu”... les hi dona vida i batec per una estona. Allò que ens ha definit com a cultura i que enterram polzada a polzada sota tones de paquets de dades i de soroll audiovisual. Merci @eduardfarelo pel convenciment amb que ens ho vas explicar...

Enllaços similars


La Banda July 11 2019, 0 Comments

Pau Vallvé

...a vegades sembla que digui no sé pas quina cosa... és mentida. Podríem pensar que som un estudiós de Foucault, que voldria analitzar les estructures i rerefons de les eines, del discurs que utilitza el poder per pasturar-nos... però és rotundament fals. Jo només vull dibuixar llumetes, atmosferes, fer joguines de les coses que m’envolten. Perdoneu aquesta intro autoreferencial de puda narcisista perquè aquesta entrada hauria de ser només per parlar de @pauvallve ...de l’apoteosi de banda i del concert que van muntar l’altre dia. No per esperat menys rotund. No recordo exàctament a quina alçada de la marató aphònica va succeir perquè es barreja tot en un estat afectiu: les trobades, abraçades, riures, cefalees, tremolins, l’esborronament, la fatiga, la polsera, el tràfec... una joia. Què dir de l’esdeveniment en concret? Atemptaria contra la raó. Merci bonics!!!!!

Enllaços similars


aigo fresca.... July 11 2019, 0 Comments

Sant Esteve


Sort que en tenim de’n @francescviladiu que sense adonar-nos-en... ens organitza la vida i els tempos, ens diu com i quant fer les coses i si val o no la pena de fer-les. Ens adjunta de tant en tant com en una cuina faria el cuiner i de les barrejes, de la cuita i maridatges en fa sortir coses; receptes de tota mena. És un misteri. Jo, només puc dir que a les seves mans qualsevol intervenció resultarà sorprenent i que ser ingredient me fa content... Ahir @eduardcanimas , @gerardjacqueti @rogermassole en un dels “puestos” que jo m’agrada més de dibuixar.

Enllaços similars


Zona blava... July 11 2019, 0 Comments

sergi estella

l' @andreazayasbuchaca confessa que no li agrada dibuixar guitarres... ho faré per tu doncs. Quan erem petits... tinc el record de dibuixar guitarres elèctriques amb en @marc__clos ... ho recordes? ...que si és una @fender , que si és una @gibsonguitar ... estàvem força flipats... El que segur que no vam dibuixar va ser la guitarra inferno de @sergi_estellafeta amb un calaix de fusta i el màstil d’una d’aquelles que en costen 20€ tot el pack d’iniciació. El que vindria a ser el #blues que en surt d’aquest instrument arrela més enllà que la nostre fixació infantil per aquestos elements... beu de la fondària de l’Àfrica negra, de la queixa obscura de la petitesa i gran incomprensió que pateix la humanitat davant el seu esdevenir i desenvolupar-se mentre intenta aparcar sense haver de gastar cap ral en un coi de taquímetre.

Enllaços similars


olives July 11 2019, 0 Comments

tartar elena

Retrobaments i cantarelles antigues... històries de pobles i persones ja oblidades, d’estones que provem de guardar, rondalles de les que no acceptarem mai la caducitat, que passaran de llarg sense pietat. Només podrem rebuscar en la petja que deixaran dins nostre... una deformitat de caire artificiós que ens mantindrà l’ai al cor només en el moment que les fem cançons; que les esculpim d’aquelles inflexions vocals i empenta del ventre que les farà per un instant... eternes.
Un @aphonica sense @jaume_geli és una mica menys aphònica... una abraçada.
@tartarelena

Enllaços similars


...ses joguetes March 04 2019, 0 Comments

Les coses, quan no les esperes, en el tot d’una de ser-hi... tornen blanques. És el cas de la indicció de coses vàries que sobrevolaven el meu pensament en els darrers dies. Això succeí mentre passejava bora nins i madona les cambres del museu de la joguina a Figueres... i allà, en tot el seu esplendor s’hi mostren els teatrins. No podria descriure l’experiència i pertorbació sinusal que s’esdevingueren. Les joguetes del segle XIX és allò que avui estic articulant en el meu taller. Poc hem avançat, allò que parlàvem en referència a l’enyor d’allò que no hem viscut qualla en l’atmosfera, pren caràcter de sentència. Fem mitja volta i en l’aparador del davant s’organitza una mostra de joguines protocinemàtiques. Instal·lat com estava en un estat de consciència plena per mor de “lus teatrins”, de la certificació palesa de ser bestiola pretèrita... no podia deixar de veure-hi al davant el tsinebox. Penso que és aquest racó de museu una pedra angular del meu pretès treball... de fer joguetes. El tauronet de Calder, ets siurells de sa Cabaneta... no sé, no toco bores.
La present i·lustració és una aproximació gràfica a una peça que s’exhibeix al museu de la joguina. Es nom TEATRÍ, data de 1860 i és procedènt de SCHREIBER, J.F. MUNICH, Alemània.


Sotabosc July 16 2018, 0 Comments

Possiblement, trobar la mar al sotabosc pugui ser símptoma de qualque transtorn delirant... Entrar-hi, a l’aigua salada d’aquesta mar trobada sota la pinassa, i remullar-s’hi be; seria doncs la certificació de no tocar definitivament quarts i hores... però fer parèntesi i posar perspectiva de mar; per molt irreal que sigui aquesta mar i per molt que això succeeixi a un ésser d’hàbitat sec poc avesat a la relaxació ocular extrema que s’entén davant l’horitzó... és un exercici de contrapunt paradoxalment sanatori. Mica en mica s’abandona al centaure que tot rabiüt volia fer de la consciència un acte de guerra.


Emergent July 03 2018, 0 Comments

  

En s’estiu, al terra de plaça trobes refugi tebi a la frescor de la nit... i si succeeix que a sobre et porten un tast d’arrel primera, o de llavor primigènia... semblaria ser que ha arribat finalment juliol...

seguir llegint


Backstage June 17 2018, 0 Comments

Backstage
Festival aphònica
16 juny 2018

Epíleg... la cura amb la que es fan les coses, el respecte per a tot-hom i el detall de cada peça de l’engranatge; les vivències que succeeixen i els retrobaments; entrar a un servei d’aquestos químics rera l’escenari per de cop i sobte, trontollar sobremanera i en deliri amb els greus d’un directe de potència inusitada; parada i fonda; sofà i llibreta; reunió i rialles; abraçades i acomiadaments per tornar a al feina... tantes coses que han passat i un moment que denota l’essència d’aquest festival: l’espai on es cuina l’ambient que es respira...

 

Enllaços similars:

 


El Petit de ca l'Eril June 17 2018, 0 Comments

El Petit de Ca l’Eril
17 juny 2018. La Muralla ...la contundència d’un tro i les ones sonores que pentinen en darrera. Prenem velocitat i deixem en l’oblit tot el que succeeix. Deixem passar en un bassal d’estructures sonores el que érem per a tornar a néixer. Aprenem a agafar al vol les troballes que viure ens regala. @elpetitdecaleril @aphonica

Enllaços similars:


Marcel Lázara i Júlia Arrey June 17 2018, 0 Comments

Marcel Lázara i Júlia Arrey
Barca Tirona. Estany de Banyoles.
17 juny de 2018 ...transparència. Avui que tot queda en la memòria, ara que es comença a acomodar en la seva metamorfosi del record i mentre el silenci crida en color sil·làbic; la corrent emocional queda travessada per unes roderes de fang. I la passejada o travessa d’un riu oceànic, o d’un estany amb sota de cendra, rebull les aigües de l’ésser; les agita des el seu doll més profund. Una mirada diàfana és un tresor que la vida ens regala. La vostre història, la vostre mirada; serà ara també, una miqueta nostre... una forta abraçada. @marcel_i_julia @aphonica

Enllaços similars:


Ferran Palau June 17 2018, 0 Comments

Claustre del monestir de Sant Esteve.
17 juny 2018

Mística... lletania i claustre, una mena de vibració còsmica... pols de psicodèlia elèctrica i tendència al mantra... crec que necessito un altre concert per agafar-ho del tot.

Enllaços similars:


Marala June 17 2018, 0 Comments

Marala
17 juny 2018
Banys Vells ...mediterrània i valenta bora estany. Una dolça tarda d’arrel salada.

Enllaços similars:


The Otis Redding Show June 16 2018, 0 Comments

 

The Otis Redding Show
Amb Jonathan Herrero.
16 juny 2018 ...he de dir que el soul d’aquest home ens va colpir a tots els qui estàvem presents. Era tard i estàvem fràncament cansats... però en sortir a l’escenari ens vam posar tots a dibuixar-lo sense pensar-hi.

...veure imatges compertes


The Hanfris Quartet June 16 2018, 0 Comments

The Hanfris Quartet
Plaça del teatre. Banyoles
16 juny 2018 ...cordes vocals, laringes, tòrax i abdòmen. Batecs passes. Una banda sonora corporal

Enllaços similars:


Roger Mas June 16 2018, 0 Comments

Roger Mas
Claustre del monestir de Sant Esteve
16 juny 2018

Parnàs ha crescut, s’ha fet tot ell un ésser autònom i ha deixat els músics a la seva lliure albira... i veure @rogermassole desencadenat, passejant els seus jardins; és un espectacle que a mi, em posa un somriure a la cara. Els abismes, les penombra, les clarianes, la gravetat i la distensió; tot el que hi trobo i el que no he descobert encara... la dimensió complerta que omple el claustre del monestir de Sant Esteve de Banyoles

Enllaços similars: