Dietari intermitent, abstrús, fisiològic i de dubtosa objectivitat
Claudia Cabero TRIO June 16 2018, 0 Comments
Clàudia Cabero TRIO
Tast de concerts, Plaça major Banyoles
16 juny 2018 ...és quan vas perdut, que no saps que busques. És tot plegat una comunió de coses que passen i que entortolliguen el fil del pensament, de la teva disertació existencial... i és que després de tant de soroll, avui tinc un buit molt grós. Provo de treure coses de dins per a veure i destriar què hi ha... però erro. @claudiacabero @sandramonfortoliver @aphonica
Enllaços similars:
Vinicio Capossela June 15 2018, 0 Comments
Vinicio Capossela
Club Natació Banyoles
15 juny 2018 ...la presència escènica és d’un abast incalculable. La solemnitat que pren la música rural fatzina; convida a un trànsit hipnòtic. Els arranjaments i les cordes connecten amb històries d’èpica quotidiana, popul·lar, milenària. La progressió i la intensitat creixent, arriben a l’extrem en un piano que sortiria de qualcuna cantina propera a l’edat del telègraf... i aquell escenari que semblaria llunyà, intocable, distant... esdevé una taula més del local atemporal en el que succeeix la festa al compàs del “tamborino”
Enllaços similars:
Judit Neddermann June 15 2018, 0 Comments
Judit Nedderman
Auditori Ateneu Banyoles
15 juny 2018
Sembla que residim, petitons, a la caixa de ressonància i gola de na @juditneddermann . Que la membrana de la bateria s’acopla amb el nostre timpà. Sembla que la foscor de l’auditor serà el nostre recer i empara; que no podrem cercar diferents angles. Sembla que això va de bon de veres, que l’aphònica ja és aquí... Així que sense remei, deixem-nos dur per aquesta potència sonora que demà serà acúfen.
Enllaços similars:
Baba Flow June 15 2018, 0 Comments
BABA flow & dj. Loins
Tast de concerts. TRÍOPS
15 juny 2018 ...tast amable, bonic. Cançons i lletres que fan venir ganes d’abraçar, de viure la vida amb bonhomia; de fer un món millor. @ats.babaflow peta la xarxa des-de l’escriptori de ca seu i s’emporta un trocet del nostre cor... avui, acompanyat per dj. Loins. Us desitjo tota la sort del món i molta més.
Enllaços similars:
Ana Rossi & Marta Roma June 14 2018, 0 Comments
Ana Rossi & Marta Roma
14 juny 2018
Ca la Flora
...la panamericana. La fondària d’un continent complert sota una prunera del pati. La joia de veure-hi, sota la prunera, dones valentes. El fet de jeure, al pati, acaronant el vespre. Dibuixar vora n’Aina. Admirar les cartolines de’n @jaume_geli . Cèrtament l’ @aphonica , si enamora... és per vetllades com aquesta. @anarossiarias@martaromamusic @calaflora
Enllaços similars:
petit tour mazònic de la impremta mòbil June 05 2018, 0 Comments
E.Montefusco VS Mazoni
Plaça de l’esglèsia. Gualta. 02 juny 2018.
Festival ÍTACA
...no havia estat mai conscient de la dificultat que s’esdebé quan la pretensió és fer barreja de dues sensibilitats tant marcades. Segúrament un clatellot a temps m’haguera tingut en sobreavís de la sorpresa que em sobrevingué en veure’ls temptejar l’un amb l’altre... tempteig que cercava l’altre en una dança de provatures que ens deixà moments brillants que costarà tornar a trobar...
prèvia al petit tour mazònic de la impremta mòbil June 01 2018, 1 Comment
Comença el recorregut d’aquest projecte d’estampació ambulant que és la impremta mòbil... seguir llegint
...perdut, com sempre. May 09 2018, 0 Comments
...com sempre tard i malament. Treballant en la impremta mòbil i escoltant àlbums pendents.
Xarim Aresté April 07 2018, 0 Comments
...Quan apareixen les primeres roselles sembla que tot canvia de manera que no es podria trobar aturador. No sabries recordar el moment exacte en que van començar a canviar les coses. No podries i ja no sabràs mai més com viure en la foscor de la basarda hivernal, en la por a les bèsties de la llarga nit... el cel es mostra ara amb la violència de l’atmosfera més neta, en una visió planera de la voluntat que, havent tastat la llibertat, no serà mai més capaç de renunciar a ella. Així floreixen debora totes les coses, totes el herbes, matolls i arbredes. Les fluctuacions melòdiques del cas... a mi em semblen meravelloses; la delicadesa del fil, de l’arrel, de la poètica, de la metafísica... la sensibilitat vocal i el vestit elèctric que embolcalla l’efímera presència: la primavera que és aquest homen.
@xarimo @festivalstrenes @museuartgirona
Enllaços similars
El País de la Caspa March 25 2018, 0 Comments
Ja ho sabíem, ja ho fèiem, ja hi anàvem... reviscola una antiga manera de veure i entendre el món amb el seu fetor ranci i agre de florit, amb el suquet orgànic que podreix, que es macera i corrompeix quan no pot trobar la terra on fondre’s ...la pell morta del cuir que sedimenta tota vora, la caspa, la grisa de perla que embolcalla en una rosada de mort cada cosa que tens a l’abast... amb les seves olors i la qualitat flocul·lant intrínseca seva que infecta les xarxes que ens connecten amb l’animalitat, en el seu accés, redefineix de manera virulent l’estat emocional del moment... i quan no tens on dirigir la ràbia sobrevinguda, perquè badaves, resulta que tens un problema emocional de primera magnitud... però això va ser ahir; avui naveguem, estabornits, encantats per la dolça flauta de la tempesta retòrica que ens buteix els ulls i fan de la cara un cromo i postal; exemplar horrorós del gavinet de curiositats de qualque bèstia en conserva dins un pot de formol... apagat el transistor: aire, temps, amor i llàgrimes... i tot el tel de caspa que enfarina i embruta la nostre mainada, que vol fer-la seva per arrancar-los l’esperança, per esdevenir-los també fantasmes... de moment, ho endolcem amb un pastisset de @canpericus
Bigblack Rhino March 11 2018, 0 Comments
Black Music Festival 2018
Auditori de Girona
09/03/2018
...dimensó d’eternitat, de transcendència i abisme. Si be és cert que ja vaig quedar perdut en la veu inesperada i anònima d’una interpretació fugaç; la trobada de la banda, complerta i acompanyada, resulta ser d’una solidesa fàctica... i podríem dir que la execució és neta i endreçada, que les interpretacions són impecables, que l’ofici és evident... però a mi, a banda d'això... m’agraden els viatges, la ressonància emocional i la connecció biodinàmica... que no parlem pas de pagès, que parlem d’arrel i ancestres... i ahir els vam retrobar amb @bigblackrhino @pakitsguitar @marta.rebugent @xevipasqualprats @auditori_gi @blackmusicfest ...i tanta de més gent!!!
PARNÀS March 11 2018, 0 Comments
Parnàs a Miànigues...
06 de març de 2018
esgotament carnal, regirar en el llit de no trobar la positura, regust de cava reposat una llarga mesada, lírica que cerca l’acomodament en la meva desballestada circuiteria neuronal i que no m’ha deixat aclucar els ulls aquesta matinada... navego encara aquest matí diàfan en el record de l’esforç; en el que la travessa del PARNÀS és ara només record, reververació, inclinació devota... tot sabent que qui va tornar a dormir a casa, ja no sóc jo. @rogermassole @francescviladiu
Amb l'àlbum a les mans...torno a transitar la vida prop de Roger Mas... em retornen pensaments que crèia oblidats: gravacions de Lou Red, passejades, dispendis, moments d’esbarjo i rutines, voler i no saber com fer-nos persona, reflexions i aquella manera de viure la vida exprement totes i cadascuna de les gotes destilades d’ella... i és que aqueix hom, és alambí que fa essència d’allò que recull de la terra. Dit això, és moment doncs de provar el seu darrer destilat i jo, d’entrada sóc peruc... faig glops que són mullar dels llavis i que conviden a confitar la llengua i paladar en el licor de l’atzavara... i així segueix, poc a poc entrem a la dimensió tel·lúrica on es desdibuixen les acotacions formals, els prejudicis del dogma i on apareixen i prenen forma idees, abstraccions, l’ésser formal de la pròpia consciència... de les coses succeïdes en el trànsit no badaré boca, que no només són coses meves, però del despertar i la ressaca puc dir que és amable, que malgrat l’excés s’aboca en caparrassa dolça, i que s’esvaeix amb un glop de nova vida... així que torno a polsar PLAY.
Tot devora... March 01 2018, 0 Comments
(continua de perdut, encara dins meu )
...aquell baf que les paperines sublimaven, desafiava la contracció del meu diafragma, pretenia esdevenir-lo pedra... i amb ell, la respiració que definitivament necessitava exhalar per desempallegar-me de la misèria, de la brutor que em col·lapsada; d’aquell tremolor que s’esforçava en mostrar-me vulnerable, presoner de l’animalitat que extranyament em dominava. El cap de brau era ara evident, tal com el recordava dels retalls de diari que de petit admirava; de les males reproduccions de la grolleria més delicada i de quines en fèia tresor; de la representació metafòrica en un paper dels deliris d’un home vell en la seva complexitat més desinhibida: Eus ací... la sensibilitat de la bèstia. Aquell moble cruent on llavors volia emmirallar la meva existència és ara a les meves mans i és tant rovellat que només reflecteix la ressonància fèrria del que és més tossut, la determinació subjectiva del qui vol veure-hi qualque cosa....
Dins Meu. February 12 2018, 0 Comments
...de la depressió informe al terror tàcit en un instant; del neguit de la nosa indefinida a la ràbia més incisiva, alliberadora; de la melàngia del sense sentit a l’eufòria de la claredat d’idees... de saber que quan més aprop semblem estar de la distòpia, més inevitable i ferma serà la rebel·lia...
Selvàtic i Cartolines... February 02 2018, 0 Comments
Taller de @joancoro a @femlavolta ...entrar a l’estudi de Joan Corominas aquesta setmana és una experiència botànica pròpia de la era victoriana. Evocadora d’aquell temps en que encara quedaven coses embolcallades d’àurea mística. El trobareu a mode d’espècimen fàunic tot tenint cura d’una mena d’eden policromàtic fet de cartolines, ocells, fulles, plantes, taurons; tot darrera, tot amagat a la cova més fosca de la selva més ignota... crec que demà entrega la feina, així que si ho voleu veure, us caldrà còrrer. @plegopaper perdonareu que he dibuixat el cognom malament... seria Corominas...
Cúbica i Teguments January 31 2018, 0 Comments
...deixarem amuntegar caixes i poliedres per a construir un castell de sorra; construirem estructures i embalums que provin de justificar la nostra existència, per fer-nos oblidar la nuesa. Nosaltres aquí i els nostres avantpassats sota terra; sota terra i per un moment, ben presents a la panxa, al ventre, a l’extens tegument que és la solitud i frontera. Nosaltres aquí, sobre embalums que distreguin la nostre presència en un joc d’imatges i polimorfismes i els nostres avantpassats, morts i nodrint cuques i herba; fent-nos moure els embalums sense ordre ni concert, amb la mateixa constància de la vida primigènia...
Ivan TELEFUNKEN December 18 2017, 0 Comments
Plaça assumpció 16 desembre 2017
...si fórem capaços de localitzar-nos dins un enorme globus d’heli on la referència mística pastoral dués una mitra feta de bosses d’escombraries, podríem aniquilar la nostre vanitat. En aquest exercici em trobo, sospitant des-de ja fa dies que les arts són mortes, que massa sovint serveixen per enriquir l’autocomplaença determinada a ser egemònica. En aquest aparador transita l’Iván TELEFUNKEN...rient a plaer del castell del no res que tant sovint ens torba. @femlavolta
banyoles October 10 2017, 0 Comments
...tardes de transistor, com aquelles pel•lícules plenes de pols i locutades amb una pinça nassal... @banysvellsbanyoles
remor... July 21 2017, 0 Comments
Pau Vallvé
20 juliol de 2017, Celrà
...les primeres modulacions vocals del queixit, situen l'escenari del proper lapse de temps. La pujada de decibels, que s'espera esmorteeixi la remor del poc respecte que alguns van demostrar ahir per "a singer of songs" resulta balsàmica en anegat-lo. Honestedat expressiva, instrumentació perfeccionista, lamentació poètica, un exercici de comprendre's en un preciosista udol, distorsions selectives i reverberacions tonals que conformen el llarg bagatge d'aquest gran músic... és molt bonic poder escoltar un concert com aquest en un format tant proper on pot passar un tren de càrrega i no molesta...curiosa situació però es presenta en la distorsió que provoquen els tertulians que romanen absolutament aliens a l'espectacle i que sembla doncs que fan més remor que l'anomenat tren... una distòpia que s'ha repetit en els quatre grans concerts que he tingut la sort de gaudir aquest any al ressupó.... be, no es pot tenir tot... @pauvallve @brave_coast
MAZONI (a)phònic June 12 2017, 0 Comments
si be i d’entrada haig de confessar que tenia ganes de concert i tal cosa em faria sospitós de imparcialitat… aviat i encara ben buida la plaça, en les provatures de só amb cançons trencades i notes enganxades, vaig quedar ben atrapat en la netedad i nuesa del format, en la cadència melòdica, en la brillantor acústica, en el color vocal… tot plegat, el concert va passar encara amb la ressonància emocional del primer contacte, massa ràpid… m’agafo doncs al fetitxe anacrònic de l’àlbum, al tot d’un treball en global que es presenta a manera de col·lecció de cançons enregistrades i embolicades en un llibret i CD enregistrat, una manera d’escoltar la música en la que he crescut i de la que no me’n puc deslligar… Carn, os i tot inclós serà de ben segur la banda sonora del meu estiu… merci Mazoni Francesc Viladiu Illanas (a)phònica, Festival de la Veu de Banyoles
enllaços d'interés:
gravant October 29 2016, 0 Comments
en blanc i negre
un petit taller de gravat, a la volta...
Avui us presento un petit projecte personal: la creació d'un espai on desenvolupar el meu treball d'estampació i derivats. Aquest passat septembre vaig iniciar la meva tasca com a artista resident a la volta, on he començat a gravar i estampar... i és que les coses, no les puc o vull fer d'altre manera, a les palpentes i acumulant espifiades en un territori insondable. Us convido a visitar la premsa que he preparat per aquest projecte en aquest enllaç.... tota una declaració d'intencions
Aquí deixo unes imatges d'algunes de les estampes creades al taller. A la plaça assumpció nº 25 del barri de Sant Narcís, de Girona. Clica les imatges i les veuràs amb major definició... o pots venir a visitar-nos directament al taller/botiga.
Enllaços d'interés
velles intencions, nous mètodes. May 18 2016, 0 Comments
cròniques feréstegues
Avui m’abraço al tòpic. Com sempre, de fet. Reconec que visc a una velocitat massa lenta pel tràfec habitual i reacciono tard i malament a les coses que succeeixen tota bora. No és cosa que en especial m’amoïni, només constato un fet evident. Tampoc tinc cap devoció ni enyorança per temps passats, però avui giro la vista enrere descaradament i provo de partir del clixé… (pot ser la mort de George Martin m’ha fet recordar unes atmosferes brillants, estructures visionaries, tresors de l’era analògica que ara sembla morta i coberta de pols).
Intentaré ser clar… l’altre dia anava en cotxe i fent còrrer el dial vaig trobar una peça musical que escoltava a la meva infància preadolescent… “she’s so heavy”… després de molts anys de no sentir-la em sonava aclaparadorament addictiva… recordo llavors vaig tenir una experiència reveladora, una mena de catarsi més pròpia de la tragèdia grega a la que s’arriba després de 23 minuts i 22 segons d’escoltar l’L.P. abbey Road… ja he avisat que faig voltes sobre un tòpic… però reconec que darrerament he escoltat massa radio i en certa manera he deixat de pensar per mi mateix, comentaristes, tertulians, suflés i tanta altre cosa ha poblat el meu pensament…
així que escolto aquest L.P. del 1969 i durant una hora allibero les meves emocions mentre endreço el taller…
Enllaços relacionats:
- eartht day (cròniques feréstegues)
- abbey road (discópoli) Us convido e ascoltar aquest episodi del podcast de radio 3
earth day... April 22 2016, 0 Comments
Passàvem els dies saturats de notificacions, perduts en l’exercici de la comunicació amb els que no hi són, oblidats del contacte físic, de la masticació de fluits, distrets amb les desconegudes terminacions florides d’una iconografia digital que a còpia de la costum, esborrava la presència física fins a fer-la casual, absurda, inconnexa de la experiència vital… entre les pàgines d'un llibre gruixut i pesant de la literatura del segle passat, les hores del mal dormir que provoca el preu de viure sota les regles de la societat i la mort d’un músic providencial que ha traspassat sense avisar, apareix com una còmica estampa de caricatura: un dia dedicat a la terra… com una concessió que ens neteja la conciència pàrvula… una estúpida atenció que tenim al bressol que estem entestats a dominar i consumir…
pot-ser ha estat un rèquiem que he llegit aquest matí de l’aleix aguilà, pot-ser el retrobar un disc que feia 15 anys que guardava pols, pot-ser la beneïda pluja, una sessió al taller productiva com en recordo poques o pot-ser ha estat el repartidor de paquets que m’ha semblat una persona entranyable…
earth day? quina puta merda.
quant de temps fa que no m’estiro despullat al terra?
Enllaços relacionats
tristos tòpics March 17 2016, 0 Comments
il·lustracions vectorials realitzades per la reforma de la botiga històrica de Girona "Magatzems Mari" a la Casa Gispert Saüch de Rafael Masó