“Les

Dietari intermitent, abstrús, fisiològic i de dubtosa objectivitat

El dol i el capità Pescanova September 02 2018, 0 Comments

Mirava el dessota la pinassa per veure-hi la mar, l’oratge que bufava de les ínsules baratàries; llepava o pentinava amb la barbeta la pell i escata feta tota de nacra; cercava amb la llengua la dolçor a la boca feta salobre de tant nedar, de mirar la vida de la seva entranya; aixecava els bracets de corb marí assecant el plomatge a l’hora baixa... ajegut amb el banyador de la merceria del poble on hi venen gafets i bandes, fils i botoneria, les cosetes més rares que puguis imaginar, elements tots de funció concretíssima, la moda més guapa i fina que arreu s’estila... Remenava tot plegat provant de quallar el record dins la llum que hi queda esvaïnt-se rera les parpelles després d’haver mirat la claror del sol, la llum i exuberància d’aquestos dies. Llum que s’esborra amb el record que tens de la mar ensucrada; que es desfà en el mareig que s’acomoda en navegar a vela el cuinat d’una greixonera; que s’embruta en les mans de punxar i arreglar les càmeres eixutes que porten més pegat que pròpia goma; que calça l’oblit d’unes espardenyes de canya; que s’enterboleix en la consciència d’una o unes quantes ginebres, d’un capvespre grapejant la guitarra; que es dissipa en el núvol de pols que aixeca el galop d’una furgoneta travessant els caminois i les regues d’unes tomateres; que es meravella en el misteri de la sala de projeccions d’un cinema que ens obrí les portes i tot l’afecte per mostrar-nos el seu ventre, per explicar-nos les màquines, l’operància i tràfec de la seva existència. Any rere any, l’estiu passa i jo, en voler-lo retenir, moro de pena.


Sotabosc July 16 2018, 0 Comments

Possiblement, trobar la mar al sotabosc pugui ser símptoma de qualque transtorn delirant... Entrar-hi, a l’aigua salada d’aquesta mar trobada sota la pinassa, i remullar-s’hi be; seria doncs la certificació de no tocar definitivament quarts i hores... però fer parèntesi i posar perspectiva de mar; per molt irreal que sigui aquesta mar i per molt que això succeeixi a un ésser d’hàbitat sec poc avesat a la relaxació ocular extrema que s’entén davant l’horitzó... és un exercici de contrapunt paradoxalment sanatori. Mica en mica s’abandona al centaure que tot rabiüt volia fer de la consciència un acte de guerra.


Judit Neddermann June 15 2018, 0 Comments

Judit Nedderman
Auditori Ateneu Banyoles
15 juny 2018

Sembla que residim, petitons, a la caixa de ressonància i gola de na @juditneddermann . Que la membrana de la bateria s’acopla amb el nostre timpà. Sembla que la foscor de l’auditor serà el nostre recer i empara; que no podrem cercar diferents angles. Sembla que això va de bon de veres, que l’aphònica ja és aquí... Així que sense remei, deixem-nos dur per aquesta potència sonora que demà serà acúfen.

Enllaços similars:


Ana Rossi & Marta Roma June 14 2018, 0 Comments

Ana Rossi & Marta Roma
14 juny 2018
Ca la Flora
...la panamericana. La fondària d’un continent complert sota una prunera del pati. La joia de veure-hi, sota la prunera, dones valentes. El fet de jeure, al pati, acaronant el vespre. Dibuixar vora n’Aina. Admirar les cartolines de’n @jaume_geli . Cèrtament l’ @aphonica , si enamora... és per vetllades com aquesta. @anarossiarias@martaromamusic @calaflora

Enllaços similars:


Sant Balmes, Clara segura i Fluren Ferrer June 13 2018, 0 Comments

Santi Balmes

Santi Balmes, Clara Segura i Fluren Ferrer
13 juny 2018, festival (a)phònica

...paraules. Moltes i tantes coses que ens cauen a sobre com una pols d’algun estel de qualque cos que solca el cel. Llibres i llibretes que tanquen totes les lletres que caminen cada una d’aquestes; que les fan seves, que creixen i floreixen que viuen i moren, que es reprodueixen... i de tant en tant cançonetes; totes greus, d’arrel concreta... de les hores i vivències d’un poeta

 

 

 

 

Enllaços similars:

Xarim Aresté April 07 2018, 0 Comments


...Quan apareixen les primeres roselles sembla que tot canvia de manera que no es podria trobar aturador. No sabries recordar el moment exacte en que van començar a canviar les coses. No podries i ja no sabràs mai més com viure en la foscor de la basarda hivernal, en la por a les bèsties de la llarga nit... el cel es mostra ara amb la violència de l’atmosfera més neta, en una visió planera de la voluntat que, havent tastat la llibertat, no serà mai més capaç de renunciar a ella. Així floreixen debora totes les coses, totes el herbes, matolls i arbredes. Les fluctuacions melòdiques del cas... a mi em semblen meravelloses; la delicadesa del fil, de l’arrel, de la poètica, de la metafísica... la sensibilitat vocal i el vestit elèctric que embolcalla l’efímera presència: la primavera que és aquest homen.
@xarimo @festivalstrenes @museuartgirona

 Enllaços similars


El País de la Caspa March 25 2018, 0 Comments

 

Ja ho sabíem, ja ho fèiem, ja hi anàvem... reviscola una antiga manera de veure i entendre el món amb el seu fetor ranci i agre de florit, amb el suquet orgànic que podreix, que es macera i corrompeix quan no pot trobar la terra on fondre’s ...la pell morta del cuir que sedimenta tota vora, la caspa, la grisa de perla que embolcalla en una rosada de mort cada cosa que tens a l’abast... amb les seves olors i la qualitat flocul·lant intrínseca seva que infecta les xarxes que ens connecten amb l’animalitat, en el seu accés, redefineix de manera virulent l’estat emocional del moment... i quan no tens on dirigir la ràbia sobrevinguda, perquè badaves, resulta que tens un problema emocional de primera magnitud... però això va ser ahir; avui naveguem, estabornits, encantats per la dolça flauta de la tempesta retòrica que ens buteix els ulls i fan de la cara un cromo i postal; exemplar horrorós del gavinet de curiositats de qualque bèstia en conserva dins un pot de formol... apagat el transistor: aire, temps, amor i llàgrimes... i tot el tel de caspa que enfarina i embruta la nostre mainada, que vol fer-la seva per arrancar-los l’esperança, per esdevenir-los també fantasmes... de moment, ho endolcem amb un pastisset de @canpericus


Bigblack Rhino March 11 2018, 0 Comments

Black Music Festival 2018
Auditori de Girona

09/03/2018

...dimensó d’eternitat, de transcendència i abisme. Si be és cert que ja vaig quedar perdut en la veu inesperada i anònima d’una interpretació fugaç; la trobada de la banda, complerta i acompanyada, resulta ser d’una solidesa fàctica... i podríem dir que la execució és neta i endreçada, que les interpretacions són impecables, que l’ofici és evident... però a mi, a banda d'això... m’agraden els viatges, la ressonància emocional i la connecció biodinàmica... que no parlem pas de pagès, que parlem d’arrel i ancestres... i ahir els vam retrobar amb @bigblackrhino @pakitsguitar @marta.rebugent @xevipasqualprats @auditori_gi @blackmusicfest ...i tanta de més gent!!!


Dins Meu. February 12 2018, 0 Comments

distopia-joanic


...de la depressió informe al terror tàcit en un instant; del neguit de la nosa indefinida a la ràbia més incisiva, alliberadora; de la melàngia del sense sentit a l’eufòria de la claredat d’idees... de saber que quan més aprop semblem estar de la distòpia, més inevitable i ferma serà la rebel·lia...


"aquestos boscos" January 19 2018, 0 Comments

Sovint, les coses que defineixen la nostre manera de percebre la realitat passen desapercebudes... Mentre jo plantava les llavors del bosc on viuré atrapat per no sortir-ne mai més; ho feia en el torrent emocional de @thecranberries . Allí vaig aprendre a fer dolça l'amargor de les coses que et cremen l’ànima; a projectar la ràbia fent ressonància en tots els racons abastables del meu ésser; a comprendre que amb la veu, mai podré arribar a aquell tó que és deliri... merci doncs @doloresoriordanig


Il·lustrant l'(a)phònica July 09 2017, 0 Comments

festival (a)phònica
30 de juny 1 i 2 de juliol del 2017
Hi ha coses importants que han quedat als calaixos i llibretes, paraules guardades que no han sabut trobar el camí, el moment ni la manera, expressions que no han pogut quedar enregistrades, salutacions i converses esvaïdes abans de ser nascudes, hores de son mutilades, robes i sabates xopes que han quedat esteses i regalimant excessos d’aigua, presències que només han arribat a ser una enyorança, retrobaments feliços presentacions sense dibuix ni registre gràfic… tot plegat, una fuetada de vent sideral difícil de comprendre sinó en la distància.
Guardem les coses doncs, posem-les a sol i serena per infusionar-les totes elles en ampolla de vidre, deixem quallar allò incompressible per a que impregni la solució aquosa del record i fem-lo nostre…  @aphonica

MAZONI
plaça assumpció Girona
10 de juny de 2017 

si be i d’entrada haig de confessar que tenia ganes de concert i tal cosa em faria sospitós de imparcialitat… aviat i encara ben buida la plaça, en les provatures de só amb cançons trencades i notes enganxades, vaig quedar ben atrapat en la netedad i nuesa del format, en la cadènciamelòdica, en la brillantor acústica, en el color vocal… tot plegat, el concert va passar encara amb la ressonància emocional del primer contacte, massa ràpid… m’agafo doncs al fetitxe anacrònic de l’àlbum, al tot d’un treball en global que es presenta a manera de col·lecció de cançons enregistrades i embolicades en un llibret i CD enregistrat, una manera d’escoltar la música en la que he crescut i de la que no me’n puc deslligar… Carn, os i tot inclós serà de ben segur la banda sonora del meu estiu… merci @jaumazoni @francescviladiu @aphonica @femlavolta

Maria Arnal i Marcel Bagés
Teatre Municipal de Banyoles
30 de juny del 2017
Abismes, escletxes insondables d'un espai quàntic... moviments definits en la turbulència espaial de la guitarra prenen forma de la manera més insospitada en aquesta dimensió que acaba de conformar-se. Només cal treure's l'escafandra, deixar-se endur per la flotabilitat de la ingravidesa i entrar sense oferir resistència en les modalitats vocals que sembla t'expliquen coses i que sembla que no sé que em diuen però efectivament em duen. Que em duen i no sé què em diuen, però finalment em deixen en un somriure, sentat en una cadira, en un racò de mandra de tornar a viure la pròpia vida... @mariaarnaldimas @marcelbages @mariaarnaldimas

    howlin

    HOWLIN’ DOGS
    01 juliol 2017
    Nocturna… nit freda avançada que s’obre camí en la reverberació elèctrica d’una guitarra que troba la sintonia amb la bateria de ritme contundent… cançons d’esclaus, versions de tonades centenàries, històries bíbliques, tot allò que pensem que formaria part d’una vida passada però que ens esclata a la cara i ens deixa en l’atordiment que provocaria l’esclat proper d’una granada, ànima de blues de la més delicada manufactura… i l’entrada de la work song és la millor recompensa per haver aguantat fins aquestes hores en que habitualment jo fa segles que dormo.  @howlindogs

    marlango

    Marlango
    01-juliol-2017
    …vellut, la qualitat tàctil del cuir, atmosfera de l’absorció que la catifa fa de la sonoritat, una dança que es descobreix a mesura que les peces es despullen a l’escenari i així mateix les persones que hi ha darrera apareixen. @marlangooficial

    Steve Smyth
    02 juliol 2017
    …una tempesta d’estiu, d’aquelles que t’esperaries que posés un bri de frescor als reescalfats racons que han acumulat tota la calor d’un mes especialment tòrrid. En el compàs de les primeres gotes que cauen podria quedar certa resistència a mullar-se les pertinences, però l’aiguat és tant pertorbador que deixa de bones a primeres totes les robes xopes… llavors t’adones que aquesta frescor és el veritable tresor, allò que dies enrere desitjaves amb tota la teva ànima i et perds en la seva abraçada. Camines, t’ajeus, passeges, trepitges, escoltes, mires, gaudeixes d’un torrent expressiu que aquest home regala… i quan s’acaba, l’home baixa de l'escanari i realment m’abraça… això darrer, podria ser un recurs literari però és d’una dimensió física i raonable, incontestable. @lonosmyth

    iaia

    La Iaia
    02 juliol 2017
    …final de festa. Tres dies d’alta intensitat, de poc dormir, de mal descansar, de molt escoltar i de tant rebregar les llibretes que fan del record un marasme d’espessura… manquen encara molts esbossos que repassar, molts diagrames de vectors a mig fer, moltes converses per acabar… tot es farà, però ja d’una altre manera… merci als companys d’aquest viatge i perdoneu @soclaiaia per no haver ballat gaire

    Claustre del monestir de Sant Esteve
    30 de juny, 1 i 2 de juliol del 2017
    espais… tot mirant les columnes, el pou, l’herbei i la gent que segueix concerts estereoscòpics en aquesta platea bífida trobo l’enyorança del recolliment, de passar i passejar en silenci… la quietud que ha quedat després de tant dispendi de remor i decibel·li.

    ...aquest post, mostra una petita selecció de les cròniques il·lustrades del festival (a)phònica 2017, fruit d'una col·laboració amb @altersinergies. es pot veure una mostra més àmplia del seguiment que es va fer en el següent enllaç: @geniut

    enllaços similars: