Dietari intermitent, abstrús, fisiològic i de dubtosa objectivitat

Focus... July 11 2019, 0 Comments

Harold Abellan
...no crec que tinguem massa consciència de com va passant l’estona. Fem i ens deixem endur... provem de creure que som feliços a cada instant mentre cerquem en la combustió de cada moment una eternitat que ens serà negada. El Postpunsetisme, la Ilíada, la Muralla, Velázquez, una fotografia... tinc una barreja dins que fa “mala” de quallar... @haroldabellan

Enllaços similars


...dibuix en directe. July 11 2019, 0 Comments

dibuix en directe
Tot plegat per tenir una finalitat. Un propòsit. Carregar-nos d’intencions i determinació per a dur a terme una tasca prou inútil que donarà sentit a les nostres vides per un període de temps minúscul... tot plegat per descobrir que una estrella del cel·luloide s’ha llogat un entresol ben assoleiat a la Farga possiblement atreta pel casual naturalisme de l’entorn i alegre traginar dels vilatans. Després de tots els concerts és una conclusió prou desconcertant. **
A la present il·lustració provo de retratar en @androna.x company de viatge aphònic. Fora de l’enquadrament hi han quedat l' @andreazayasbuchaca , la @veronicafigueredoil , En @miquelsamaniego , en @jaume_geli , la @claragispertvidal, la @txelldarne la @androna.s...l’equip de dibuix en directe, quin lújut.
Val a dir que en @miquelamelanomés li ha faltat agafar el "llàpit"

Enllaços similars


Les darreres passes July 11 2019, 0 Comments

fireluche

Les darreres passes d’aquesta crònica ens duen a una clariana... una extensió franca descoberta enmitg del bosc. Les cadires de l’Ateneu són cobertes d’arrels i cuques. Coincidim força gent en mode bestiola, la natura no fa destorb... el trànsit ens ha mutat. L’exuverània capil·lar ciliar ens brolla del marc orbitari. El cabell ha tornat blanc sense el mestratge, sense els “polvos”... funcionen les celles així com una mena de receptor o sensor perimetral, un endoll amb l’efervescència tel·lúrica que emana de les arrels de la boscuria... de les molses i els líquens que es despleguen arreu. Jo ja ho dic a casa que no vull retallar-me les celles, que amb aquesta equipació sensorial hem pogut arribar allà on la frondositat del sotabosc és més ombrívola, on les aus del paradís han fet neta la clariana de fullaraca i de branca, a la quietud milenària de la falguera... però no m’escolten. Ens acomodem en el cor mateix de l’ @aphonica on disposa l’ @orchestrafireluche un ventall quantiós d’artefactes sonors... dibuixar-los a tots és un repte. Riem fort en veure la feinada que ens espera als membres de l’equip de dibuix en directe que no sabem estar sense dibuixar tot el que hi veiem a l’escenari... més val que comencem depressa abans no s’apaguin les llums i haguem de fer equilibris amb la llanterna del mòbil. En un obrir i tancar d’ulls tot s’acaba. M’encanten les meduses, m’han fet posar la pell de gallina. El mestratge plàcid de @pau.riba és entranyable. Tocava ara el concert de cloenda... jo ja no tinc esma, aquí s’acaba tot el tràfec.

Enllaços similars


Places i marabuntes... July 11 2019, 0 Comments

Beat Voices
Pels camps... hem trobat amb els nins una muntanya de formigues... s’apilaven sobre alguna cosa que hem suposat menjar, però n’eren tantes que no es veia. Les places s’omplien de gent... no en format marabunta, més aviat en caire festiu... feia força goig. S’agupaven entorn escenaris o entarimats amb tota mena de propostes vocals. Anem-hi. Ens ajeguem pel terra amb el Xavier i la Silvia, ens recolzem a les parets, a la precisa llamborda on l’any passat vaig dibuixar els @thehanfrisquartet ... la sensació d’haver-hi estat abans en aquest instant és inevitable; s’esbossen de manera automatitzada els @beat_voices a la llibreta. Només falta en Jaume... avui ens ha vingut a veure, ens ha regalat un dels seus somriures. Les coses es tornen a barrejar, giren en un nistagme delirant que no vol deixar-nos d’estar drets, equilibrats... coi de vertigen.

Enllaços similars


Error gramàtic... July 11 2019, 0 Comments

Ajo & Min
Un jardí de paraules. Conceptes que s’entortolliguen fort entre una base de bits. Entre mitg M’he perdut com quan estudiava Duschamp... en el moviment mecànic de fer els dibuixos, d’escriure el que il·lustren. Si, va haver-hi un temps que jo estudiava Duschamp... aquest atribuïa (això entenia jo) a la reiteració d’anar i venir, a la mecànica suposadament de la roda de molí entesa aquesta com la circuiteria neuronal i motor existencial del mascle a la pulsió masturbatòria de l’home... no sé... me feien molta mandra la seva conceptualització, els ready-made, despullar la núvia... flirteig surreal, voyeurisme... me vaig comprar els diaris i me’ls vaig llegir fins la darrera plana... gargots inclosos. Jo sóc més de #brossa . Però les @ajomicropoetisaymin són una festa, se’n riuen de tot i de tot-hom, pugen el “perrin” a l’escenari, es venten amb el vànol, proven de cantar i ballen; entortolliguen les #paraules i les duen a l’extrem...

Enllaços similars


la iurta... July 11 2019, 0 Comments

Marc Parrot
Turbulències que s’esvaeixen en un somriure balsàmic i un joc de cadires, aquestos dies que s’escolen  entre els dits sense poder agafar-los, sense poder retenir-los i que ara ja no hi són. Fem un exercici doncs de rememoració. Imaginem una iurta tot devora d’un Sant Cristo. És aquest (el Sant Cristo) una icona que espantaria una nina sobremanera molt abans que aquesta el veiés, l’aterriria en el fet mateix d’imaginar-lo. Esdevindrà la imatge de l’ impostat màrtir una visió funesta de la capacitat que té la humanitat de creure en el deliri col·lectiu; en la realitat inventada... que ja no augmentada. El deliri, la paüra de la nina, el i la de la humanitat sencera... faria dur-la en odissea (a la nina) al centre de la nau gòtica que semblaria abandonada de no ser per la imatge de l’atleta clavat a la creu, del símbol d’aquesta emoció d’aparença inútil... i al vell mitg de la nau central, de l’hipercub escleròtic, del monument a la follia humana en qualitat pétrea: la iurta, el fi de la nina. La nina entra.
Jo no puc dir massa cosa del seu trànsit... perquè ella sabrà les seves coses. Me la vaig trobar després, al capvespre, a la sortida de l’auditori de l’ateneu de Banyoles... li vaig preguntar per l’experiència de la iurta i poca cosa em va contestar... avergonyida a l’empara de la seva familia. M’entristeix que els nens renunciïn a la seva individualitat. Suposo que a tots ens espanta.
De la passejada preciosista per la iurta sí puc dir que jo vaig fer-la... el matí previ. Que la frescor de la nau l’embolcallava. Certament. Que jo, el Sant Cristo no el vaig veure. Que ens convidaren a entrar. Que el somriure de’n  @marcparrot_musicés una mica com el de Rubianes... que t’hi deixaries arrossegar fins a tocar fons. La música, no la recordo perquè l’escenificació era un cúmul de coses que feien un tot preciós... i que “me” vaig comprar el “discu” per escoltar-lo els capvespres. Per provar de tornar a la iurta de’n Marcel encara que sigui d’una manera artificiosa i sense substàncies...

Enllaços similars


Pentinat... July 11 2019, 0 Comments

Cala Vento
Segueix el viatge a les profunditats de l'esser i tot cada volta torna més fosc, més grotesc i desdibuixat. A mesura que ens allunyem de l’ @aphonica i avança aquesta crònica, me n’adono que cada vegada està més allunyada de fer una desripció objectiva; que tot el que escric i dibuixo és inventat, extret d’unes marques de llapis que van quedar a la llibreta i que més aviat tenen un caràcter autodefinitori. Mantenir l’exercici d’observació imaginativa en els dies... esgota. Malauradament per la salut, són les darreres etapes de la fatiga les que fan avançar el coneixement; les que imprimeixen vida al treball i te la manlleven; les que t'enfronten a la pròpia essència. M’enfonso sense remei en l’esforç descriptiu d’un viatge interior i demano disculpes doncs als retratats (habitualment els músics) per la manca de concreció i l’error en representar-los i per haver-los fet servir com a element catalitzador d’un exercici introspectiu. Però una cosa és ben certa dels @calavento : que li foten molta canya (...i això que només en són dos damunt de l’escenari). De la fúria decibèlica que professen vaig quedar física i emocionalment pentinat endarrera, a la manera en que una llepada de mamífer de l’espècie bovina et deixaria la clenxa si s’entestés a fer-te neta a llepades la superfície pilosa del cap... així mateix vaig arribar a casa lu segon dia.

Enllaços similars


Coses veies... July 11 2019, 0 Comments

Eduard Farelo
Històries primeres, arrel del nostre imaginari. Aquell recull de passions humanes dutes a l’extrem. Amor, sexe, passió, assassinat, lleialtat i traició; de com un home recte entoma les coses més gruixudes que puguin succeir; de la manera en que la petitesa de l’home és a les mans de les forces de la natura, de l’esdevenir còsmic. Cobertes totes aquestes històries són de pols. Una mena de rodamon que sobrevisqué a aquelles batalles te les explica, els hi posa “brillu”... les hi dona vida i batec per una estona. Allò que ens ha definit com a cultura i que enterram polzada a polzada sota tones de paquets de dades i de soroll audiovisual. Merci @eduardfarelo pel convenciment amb que ens ho vas explicar...

Enllaços similars


La Banda July 11 2019, 0 Comments

Pau Vallvé

...a vegades sembla que digui no sé pas quina cosa... és mentida. Podríem pensar que som un estudiós de Foucault, que voldria analitzar les estructures i rerefons de les eines, del discurs que utilitza el poder per pasturar-nos... però és rotundament fals. Jo només vull dibuixar llumetes, atmosferes, fer joguines de les coses que m’envolten. Perdoneu aquesta intro autoreferencial de puda narcisista perquè aquesta entrada hauria de ser només per parlar de @pauvallve ...de l’apoteosi de banda i del concert que van muntar l’altre dia. No per esperat menys rotund. No recordo exàctament a quina alçada de la marató aphònica va succeir perquè es barreja tot en un estat afectiu: les trobades, abraçades, riures, cefalees, tremolins, l’esborronament, la fatiga, la polsera, el tràfec... una joia. Què dir de l’esdeveniment en concret? Atemptaria contra la raó. Merci bonics!!!!!

Enllaços similars


aigo fresca.... July 11 2019, 0 Comments

Sant Esteve


Sort que en tenim de’n @francescviladiu que sense adonar-nos-en... ens organitza la vida i els tempos, ens diu com i quant fer les coses i si val o no la pena de fer-les. Ens adjunta de tant en tant com en una cuina faria el cuiner i de les barrejes, de la cuita i maridatges en fa sortir coses; receptes de tota mena. És un misteri. Jo, només puc dir que a les seves mans qualsevol intervenció resultarà sorprenent i que ser ingredient me fa content... Ahir @eduardcanimas , @gerardjacqueti @rogermassole en un dels “puestos” que jo m’agrada més de dibuixar.

Enllaços similars


Zona blava... July 11 2019, 0 Comments

sergi estella

l' @andreazayasbuchaca confessa que no li agrada dibuixar guitarres... ho faré per tu doncs. Quan erem petits... tinc el record de dibuixar guitarres elèctriques amb en @marc__clos ... ho recordes? ...que si és una @fender , que si és una @gibsonguitar ... estàvem força flipats... El que segur que no vam dibuixar va ser la guitarra inferno de @sergi_estellafeta amb un calaix de fusta i el màstil d’una d’aquelles que en costen 20€ tot el pack d’iniciació. El que vindria a ser el #blues que en surt d’aquest instrument arrela més enllà que la nostre fixació infantil per aquestos elements... beu de la fondària de l’Àfrica negra, de la queixa obscura de la petitesa i gran incomprensió que pateix la humanitat davant el seu esdevenir i desenvolupar-se mentre intenta aparcar sense haver de gastar cap ral en un coi de taquímetre.

Enllaços similars


olives July 11 2019, 0 Comments

tartar elena

Retrobaments i cantarelles antigues... històries de pobles i persones ja oblidades, d’estones que provem de guardar, rondalles de les que no acceptarem mai la caducitat, que passaran de llarg sense pietat. Només podrem rebuscar en la petja que deixaran dins nostre... una deformitat de caire artificiós que ens mantindrà l’ai al cor només en el moment que les fem cançons; que les esculpim d’aquelles inflexions vocals i empenta del ventre que les farà per un instant... eternes.
Un @aphonica sense @jaume_geli és una mica menys aphònica... una abraçada.
@tartarelena

Enllaços similars


Migranyes July 11 2019, 0 Comments

Sobral

...sempre que per mor del cafè tremoli la punta del llapis evocarà la memòria aquell consell del professor de física aplicada a les ciències mèdiques que convidava a no ingerir quantitats oceàniques de la beguda en qüestió. La migranya hi empeny però... a consumir-ne en quantitat tal. Massa sobint em visita aquest coi de transtorn neurològic. L’enterboliment a que em sotmet i que vol veure-hi en aquesta basta clariana que ens descobreix @salvadorsobral.music s’espesseix. A l’alvir del panorama que la banda desplega s’estructura el miratge de Bunyola tot davant i aquest és un element que restarà objectivitat a les meves paraules d’ací endavant. Trobar-nos a un pati de la ciutat balear tot esperant l’estimada que no arriba i que pel que sembla... no va arribar mai més: m’encaixa en la cavitat ontològica d’aquest músic. Un ocell hi entra a contratemps per donar el vist i plau...
Nota: Sempre he considerat (des-de l’error clamorós) que l’escenari del club de natació és un bastió difícil pels músics... recordo la congelació que va sofrir l’Andrea Motis; la llunyania amb la que va haver d’enfrontar-se en Capossela fins que no va aconseguir arrossegar-nos a la cantina més amagada del port més ignot de la Mediterrània; em ve al cap també el bategar de les cordes d’en Gonzàlez... tot petit, petit en un escenari que semblava colossal. Ara l’aviram aquàtic convida a passar Sobral i companyia... Aquests accepten divertits el convit i gaudeixen tot jugant a la sorrera dels nostres pensaments, de la nostre maranya existencial. A vegades no sé pas què diuen... però tant se val, una sorrera és una sorrera aquí i a la república popular de la Xina. M’obro camí amb el sergent que m’estreny la zona parietal i no recordo com caic al llit vestit... em desperto aquest matí amb les sabates posades i el llàpit al calaix de la camisa de fil que duia ahir vespre... que pot-ser mos vam prendre qualcuna ració d’estramoni? Te’n recordes @rogermassole ??? Vas arribar be a casa

Enllaços similars


...ses joguetes March 04 2019, 0 Comments

Les coses, quan no les esperes, en el tot d’una de ser-hi... tornen blanques. És el cas de la indicció de coses vàries que sobrevolaven el meu pensament en els darrers dies. Això succeí mentre passejava bora nins i madona les cambres del museu de la joguina a Figueres... i allà, en tot el seu esplendor s’hi mostren els teatrins. No podria descriure l’experiència i pertorbació sinusal que s’esdevingueren. Les joguetes del segle XIX és allò que avui estic articulant en el meu taller. Poc hem avançat, allò que parlàvem en referència a l’enyor d’allò que no hem viscut qualla en l’atmosfera, pren caràcter de sentència. Fem mitja volta i en l’aparador del davant s’organitza una mostra de joguines protocinemàtiques. Instal·lat com estava en un estat de consciència plena per mor de “lus teatrins”, de la certificació palesa de ser bestiola pretèrita... no podia deixar de veure-hi al davant el tsinebox. Penso que és aquest racó de museu una pedra angular del meu pretès treball... de fer joguetes. El tauronet de Calder, ets siurells de sa Cabaneta... no sé, no toco bores.
La present i·lustració és una aproximació gràfica a una peça que s’exhibeix al museu de la joguina. Es nom TEATRÍ, data de 1860 i és procedènt de SCHREIBER, J.F. MUNICH, Alemània.


El dol i el capità Pescanova September 02 2018, 0 Comments

Mirava el dessota la pinassa per veure-hi la mar, l’oratge que bufava de les ínsules baratàries; llepava o pentinava amb la barbeta la pell i escata feta tota de nacra; cercava amb la llengua la dolçor a la boca feta salobre de tant nedar, de mirar la vida de la seva entranya; aixecava els bracets de corb marí assecant el plomatge a l’hora baixa... ajegut amb el banyador de la merceria del poble on hi venen gafets i bandes, fils i botoneria, les cosetes més rares que puguis imaginar, elements tots de funció concretíssima, la moda més guapa i fina que arreu s’estila... Remenava tot plegat provant de quallar el record dins la llum que hi queda esvaïnt-se rera les parpelles després d’haver mirat la claror del sol, la llum i exuberància d’aquestos dies. Llum que s’esborra amb el record que tens de la mar ensucrada; que es desfà en el mareig que s’acomoda en navegar a vela el cuinat d’una greixonera; que s’embruta en les mans de punxar i arreglar les càmeres eixutes que porten més pegat que pròpia goma; que calça l’oblit d’unes espardenyes de canya; que s’enterboleix en la consciència d’una o unes quantes ginebres, d’un capvespre grapejant la guitarra; que es dissipa en el núvol de pols que aixeca el galop d’una furgoneta travessant els caminois i les regues d’unes tomateres; que es meravella en el misteri de la sala de projeccions d’un cinema que ens obrí les portes i tot l’afecte per mostrar-nos el seu ventre, per explicar-nos les màquines, l’operància i tràfec de la seva existència. Any rere any, l’estiu passa i jo, en voler-lo retenir, moro de pena.


Sotabosc July 16 2018, 0 Comments

Possiblement, trobar la mar al sotabosc pugui ser símptoma de qualque transtorn delirant... Entrar-hi, a l’aigua salada d’aquesta mar trobada sota la pinassa, i remullar-s’hi be; seria doncs la certificació de no tocar definitivament quarts i hores... però fer parèntesi i posar perspectiva de mar; per molt irreal que sigui aquesta mar i per molt que això succeeixi a un ésser d’hàbitat sec poc avesat a la relaxació ocular extrema que s’entén davant l’horitzó... és un exercici de contrapunt paradoxalment sanatori. Mica en mica s’abandona al centaure que tot rabiüt volia fer de la consciència un acte de guerra.


Judit Neddermann June 15 2018, 0 Comments

Judit Nedderman
Auditori Ateneu Banyoles
15 juny 2018

Sembla que residim, petitons, a la caixa de ressonància i gola de na @juditneddermann . Que la membrana de la bateria s’acopla amb el nostre timpà. Sembla que la foscor de l’auditor serà el nostre recer i empara; que no podrem cercar diferents angles. Sembla que això va de bon de veres, que l’aphònica ja és aquí... Així que sense remei, deixem-nos dur per aquesta potència sonora que demà serà acúfen.

Enllaços similars:


Ana Rossi & Marta Roma June 14 2018, 0 Comments

Ana Rossi & Marta Roma
14 juny 2018
Ca la Flora
...la panamericana. La fondària d’un continent complert sota una prunera del pati. La joia de veure-hi, sota la prunera, dones valentes. El fet de jeure, al pati, acaronant el vespre. Dibuixar vora n’Aina. Admirar les cartolines de’n @jaume_geli . Cèrtament l’ @aphonica , si enamora... és per vetllades com aquesta. @anarossiarias@martaromamusic @calaflora

Enllaços similars:


Sant Balmes, Clara segura i Fluren Ferrer June 13 2018, 0 Comments

Santi Balmes

Santi Balmes, Clara Segura i Fluren Ferrer
13 juny 2018, festival (a)phònica

...paraules. Moltes i tantes coses que ens cauen a sobre com una pols d’algun estel de qualque cos que solca el cel. Llibres i llibretes que tanquen totes les lletres que caminen cada una d’aquestes; que les fan seves, que creixen i floreixen que viuen i moren, que es reprodueixen... i de tant en tant cançonetes; totes greus, d’arrel concreta... de les hores i vivències d’un poeta

 

 

 

 

Enllaços similars:

Xarim Aresté April 07 2018, 0 Comments


...Quan apareixen les primeres roselles sembla que tot canvia de manera que no es podria trobar aturador. No sabries recordar el moment exacte en que van començar a canviar les coses. No podries i ja no sabràs mai més com viure en la foscor de la basarda hivernal, en la por a les bèsties de la llarga nit... el cel es mostra ara amb la violència de l’atmosfera més neta, en una visió planera de la voluntat que, havent tastat la llibertat, no serà mai més capaç de renunciar a ella. Així floreixen debora totes les coses, totes el herbes, matolls i arbredes. Les fluctuacions melòdiques del cas... a mi em semblen meravelloses; la delicadesa del fil, de l’arrel, de la poètica, de la metafísica... la sensibilitat vocal i el vestit elèctric que embolcalla l’efímera presència: la primavera que és aquest homen.
@xarimo @festivalstrenes @museuartgirona

 Enllaços similars


El País de la Caspa March 25 2018, 0 Comments

 

Ja ho sabíem, ja ho fèiem, ja hi anàvem... reviscola una antiga manera de veure i entendre el món amb el seu fetor ranci i agre de florit, amb el suquet orgànic que podreix, que es macera i corrompeix quan no pot trobar la terra on fondre’s ...la pell morta del cuir que sedimenta tota vora, la caspa, la grisa de perla que embolcalla en una rosada de mort cada cosa que tens a l’abast... amb les seves olors i la qualitat flocul·lant intrínseca seva que infecta les xarxes que ens connecten amb l’animalitat, en el seu accés, redefineix de manera virulent l’estat emocional del moment... i quan no tens on dirigir la ràbia sobrevinguda, perquè badaves, resulta que tens un problema emocional de primera magnitud... però això va ser ahir; avui naveguem, estabornits, encantats per la dolça flauta de la tempesta retòrica que ens buteix els ulls i fan de la cara un cromo i postal; exemplar horrorós del gavinet de curiositats de qualque bèstia en conserva dins un pot de formol... apagat el transistor: aire, temps, amor i llàgrimes... i tot el tel de caspa que enfarina i embruta la nostre mainada, que vol fer-la seva per arrancar-los l’esperança, per esdevenir-los també fantasmes... de moment, ho endolcem amb un pastisset de @canpericus


Bigblack Rhino March 11 2018, 0 Comments

Black Music Festival 2018
Auditori de Girona

09/03/2018

...dimensó d’eternitat, de transcendència i abisme. Si be és cert que ja vaig quedar perdut en la veu inesperada i anònima d’una interpretació fugaç; la trobada de la banda, complerta i acompanyada, resulta ser d’una solidesa fàctica... i podríem dir que la execució és neta i endreçada, que les interpretacions són impecables, que l’ofici és evident... però a mi, a banda d'això... m’agraden els viatges, la ressonància emocional i la connecció biodinàmica... que no parlem pas de pagès, que parlem d’arrel i ancestres... i ahir els vam retrobar amb @bigblackrhino @pakitsguitar @marta.rebugent @xevipasqualprats @auditori_gi @blackmusicfest ...i tanta de més gent!!!


Dins Meu. February 12 2018, 0 Comments

distopia-joanic


...de la depressió informe al terror tàcit en un instant; del neguit de la nosa indefinida a la ràbia més incisiva, alliberadora; de la melàngia del sense sentit a l’eufòria de la claredat d’idees... de saber que quan més aprop semblem estar de la distòpia, més inevitable i ferma serà la rebel·lia...


"aquestos boscos" January 19 2018, 0 Comments

Sovint, les coses que defineixen la nostre manera de percebre la realitat passen desapercebudes... Mentre jo plantava les llavors del bosc on viuré atrapat per no sortir-ne mai més; ho feia en el torrent emocional de @thecranberries . Allí vaig aprendre a fer dolça l'amargor de les coses que et cremen l’ànima; a projectar la ràbia fent ressonància en tots els racons abastables del meu ésser; a comprendre que amb la veu, mai podré arribar a aquell tó que és deliri... merci doncs @doloresoriordanig