“Les

Dietari intermitent, abstrús, fisiològic i de dubtosa objectivitat

el nostre compromís amb la sostenibilitat March 21 2016, 0 Comments

Portem a sobre anys d'imatges devastadores de zones forestals, notícies d'explotació laboral i desequilibris socials inexcusables, notícies d'atemptats mediambientals que provoca l'explotació intensiva del sòl, de recursos hídrics, humans, químics, industrials ... i tristament una llarga llista de situacions a les que hauríem de posar remei entre tots els habitants d'aquest sofert terrer galàctic ...
Ferésteq, és un petit projecte artesanal-artístic que en el seu minúscul paper dins el desenvolupament global pretén respectar un equilibri natural i social, apostem per la sostenibilitat de l'agricultura en la indústria, l'ús de productes compromesos amb el medi ambient i el nostre delicat ecosistema i per aquestes raons busquem la millor qualitat, els millors cotons ecològics.

 


desitjant estimar March 21 2016, 1 Comment

Una marea d’imatges arrossega els nostres pensaments i condueix les nostres emocions a llocs on som emocionalment vulnerables. Pantans de sexualitat impostada de maquillatge i la insaciable hipertrofiada necessitat d’aconseguir plaer a costa de la possessió o bé l'ésser posseït com a objecte de desig, distorsiona els nostres comportaments i encaixa el nostre rol conductual en un corrent generalitzat de vertigen saturant pràcticament tots els racons de l’entramat emocional que ens governa.  Un inevitable condicionament educatiu fonamenta i desenvolupa aquest impuls que anul·la tot criteri i perspectiva... prova de posar-nos rera un ideal on la finalitat és l'única recompensa, un final que promet seguretat, sacietat, deler, bellesa... però oblidem que aquest propòsit que estem seguint desesperadament és inaccessible, inventat, dissenyat des d'un artifici... ens n’oblidem voluntàriament, la promesa de recompensa és massa alta, divina, irrenunciable…


... a Feresteq, intentem treballar per crear un espai lliure de complexos i estereotips. Ens agradaria pensar a crear peces de roba per a gent anodina, desacomplexada, preciosa en si mateixa ... sabem que és una tasca ingent i que estem massa condicionats per aconseguir-ho ... estem condemnats al fracàs rotund però procurarem no viure amb la mirada posada en un final feliç  sinó que procurarem viure el camí i us convidem a créixer amb nosaltres i ajudar-nos amb aquesta tasca.

pintura i samarretes January 28 2016, 0 Comments

Temps ençà, llegia una reflexió profunda sobre les apropiacions que les arts en general fan de la innovació tecnològica (Philip Ball 2003). És a dir, com la creació artística se serveix dels nous i més flamants progressos tecnològics per jugar i experimentar amb ells i el resultat revolucionari que això implica culturalment. Aquest concepte m'ha acompanyat al llarg del meu camí de vegades com una simple reflexió sobre el procés creatiu i d'altres vegades com un concepte més abstracte o metafísic que ara intento comprendre ... Un petit, fortuït i innocent acte de pintar samarretes, a la dècada dels 80 transcendeix a una manifestació que inunda el nostre present. La sobresaturació actual no resta valor a aquest suport artístic. Grans icones entronitzats i artistes oblidats l'han utilitzat en diverses expressions gràfiques ... serigrafia, pinzells i retoladors, aerografia ... han tenyit samarretes portant aquesta expressió efímera a un esplendor de l'art quotidià, anònim. Ara per ara, les grans multinacionals han permès a dissenyadors de tota índole estampar els nostres pits de lemes, aforismes, proclames potser d'un contingut buit a causa de la seva descontextualització ... La sort i la desgràcia d'aquestes peces artístiques sobrevé del seu caràcter efímer ... ara per ara, no és possible trobar imatges de samarretes originals pintades per Jean-Michel Basquiat o de l'adolescència d'algú tan contemporani com miquel barceló ... més enllà de productes commemoratius o merament inspirats a terceres persona, no hi ha rastre de tals produccions. Imagino la càrrega emocional que avui dia podria suportar el vestir una samarreta original pintada per algun dels esmentats. Però lluny de tot fetitxisme, la samarreta, després de tot, s'ha convertit en una peça insubstituïble dels nostres armaris.