Dietari intermitent, abstrús, fisiològic i de dubtosa objectivitat

Sant Balmes, Clara segura i Fluren Ferrer June 13 2018, 0 Comments

Santi Balmes

Santi Balmes, Clara Segura i Fluren Ferrer
13 juny 2018, festival (a)phònica

...paraules. Moltes i tantes coses que ens cauen a sobre com una pols d’algun estel de qualque cos que solca el cel. Llibres i llibretes que tanquen totes les lletres que caminen cada una d’aquestes; que les fan seves, que creixen i floreixen que viuen i moren, que es reprodueixen... i de tant en tant cançonetes; totes greus, d’arrel concreta... de les hores i vivències d’un poeta

 

 

 

 

Enllaços similars:

PARNÀS March 11 2018, 0 Comments

Parnàs a Miànigues...
06 de març de 2018
esgotament carnal, regirar en el llit de no trobar la positura, regust de cava reposat una llarga mesada, lírica que cerca l’acomodament en la meva desballestada circuiteria neuronal i que no m’ha deixat aclucar els ulls aquesta matinada... navego encara aquest matí diàfan en el record de l’esforç; en el que la travessa del PARNÀS és ara només record, reververació, inclinació devota... tot sabent que qui va tornar a dormir a casa, ja no sóc jo.  @rogermassole @francescviladiu

Roger Mas

Amb l'àlbum a les mans...torno a transitar la vida prop de Roger Mas... em retornen pensaments que crèia oblidats: gravacions de Lou Red, passejades, dispendis, moments d’esbarjo i rutines, voler i no saber com fer-nos persona, reflexions i aquella manera de viure la vida exprement totes i cadascuna  de les gotes destilades d’ella... i és que aqueix hom, és alambí que fa essència d’allò que recull de la terra. Dit això, és moment doncs de provar el seu darrer destilat i jo, d’entrada sóc peruc... faig glops que són mullar dels llavis i que conviden a confitar la llengua i paladar en el licor de l’atzavara... i així segueix, poc a poc entrem a la dimensió tel·lúrica on es desdibuixen les acotacions formals, els prejudicis del dogma i on apareixen i prenen forma idees, abstraccions, l’ésser formal de la pròpia consciència... de les coses succeïdes en el trànsit no badaré boca, que no només són coses meves, però del despertar i la ressaca puc dir que és amable, que malgrat l’excés s’aboca en caparrassa dolça, i que s’esvaeix amb un glop de nova vida... així que torno a polsar  PLAY.


Ivan TELEFUNKEN December 18 2017, 0 Comments

Plaça assumpció 16 desembre 2017
...si fórem capaços de localitzar-nos dins un enorme globus d’heli on la referència mística pastoral dués una mitra feta de bosses d’escombraries, podríem aniquilar la nostre vanitat. En aquest exercici em trobo, sospitant des-de ja fa dies que les arts són mortes, que massa sovint serveixen per enriquir l’autocomplaença determinada a ser egemònica. En aquest aparador transita l’Iván TELEFUNKEN...rient a plaer del castell del no res que tant sovint ens torba.  @femlavolta


remor... July 21 2017, 0 Comments

Pau Vallvé
20 juliol de 2017, Celrà
...les primeres modulacions vocals del queixit, situen l'escenari del proper lapse de temps. La pujada de decibels, que s'espera esmorteeixi la remor del poc respecte que alguns van demostrar ahir per "a singer of songs" resulta balsàmica en anegat-lo. Honestedat expressiva, instrumentació perfeccionista, lamentació poètica, un exercici de comprendre's en un preciosista udol, distorsions selectives i reverberacions tonals que conformen el llarg bagatge d'aquest gran músic... és molt bonic poder escoltar un concert com aquest en un format tant proper on pot passar un tren de càrrega i no molesta...curiosa situació però es presenta en la distorsió que provoquen els tertulians que romanen absolutament aliens a l'espectacle i que sembla doncs que fan més remor que l'anomenat tren... una distòpia que s'ha repetit en els quatre grans concerts que he tingut la sort de gaudir aquest any al ressupó.... be, no es pot tenir tot... @pauvallve @brave_coast 


MAZONI (a)phònic June 12 2017, 0 Comments

si be i d’entrada haig de confessar que tenia ganes de concert i tal cosa em faria sospitós de imparcialitat… aviat i encara ben buida la plaça, en les provatures de só amb cançons trencades i notes enganxades, vaig quedar ben atrapat en la netedad i nuesa del format, en la cadència melòdica, en la brillantor acústica, en el color vocal… tot plegat, el concert va passar encara amb la ressonància emocional del primer contacte, massa ràpid… m’agafo doncs al fetitxe anacrònic de l’àlbum, al tot d’un treball en global que es presenta a manera de col·lecció de cançons enregistrades i embolicades en un llibret i CD enregistrat, una manera d’escoltar la música en la que he crescut i de la que no me’n puc deslligar… Carn, os i tot inclós serà de ben segur la banda sonora del meu estiu… merci Mazoni Francesc Viladiu Illanas (a)phònica, Festival de la Veu de Banyoles

enllaços d'interés: