portfolio

La Collita December 13 2017

naixença...

Assentat al banc escoltava les proves de só i dibuixava despreocupat quan vaig quedar ben atrapat... però això ja ho vaig escriure a l’entrada del 12 de juny i no sabria tornar a fer-ho sense deformar massa el record... però poc conscient era llavors que iniciava un periple que avui fa parada i fonda per encarar l’endemà. Aquella (el 12 de juny, la seva dimensió plena) era la dàrsena que ens oferia la closca i cuirassa que ens havia de dur a enfrontar els dubtes; travessar planes ignotes; oblidades fronteres; ens faria encarar les pors i misèries personals per trobar noves formes expressives que ara us oferim. Ha estat una discreta odissea i obsessió personal pels verals d’aquest univers emocional, líric i musical que fotograma a fotograma ha pres forma de pel·lícula. Presentem doncs aquesta animació que conforma un univers mazònic i geniüt o això prova...

 

 

storyboard...

Després de La Collita vaig pensar que no tornaria a fer animació mai més... una promesa absurda, és clar. Ara que em trobo immers en una nova producció, recordo exactament a què em referia amb aquella afirmació. Treballar amb les eines més rudimentaries, barates i imprecises sembla ser el meu sinus. Provar de conrear una terra plena de rocs i pedres amb un pal; treure petroli del no res amb una aixada; cercar or a la llera del Terri amb un filtre de cafè... desespera. Desconec fins a quin punt aquesta situació dantesca (aquesta manera de treballar) és desitjada... o si més no premeditada o volguda. Vaig crèixer amb la mort i l’enterro dels moviments culturals que havien d’alliberar-nos. Vaig voler no saber res del nihilisme sobrepassat que sobreeixí d’aquella gran desemparança. Vaig comprendre amb infinita tristesa que aquella terra promesa era l’esperança que ens duia a l’abisme... i que l’esperança, convertida en nova eina del sistema ens lleva responsabilitat i es torna en allò que ens durà a la mort. Aquestes coses penso entre fotograma i fotograma.

enllaços d'interés:


natures mortes July 08 2015

...resultava molt irònic pensar en allò que era dogmàtic de la concepció pictòrica. Una informe bel·ligerància en vers una corrent natural de la que mai podria desempallegar-me, anul·lava sobre manera el propi esdevenir. Però tant se val, tot resulta ser accessori en la immersió bacteriològica del propi ésser; en la turbulència biològica de la meva material presència... perquè és quan escampo pintura que certament, visc... i en aquest viure, acumulo pintures i imatges vàries, fotografies i collages en format o extensió .png, papers i brutícia en els dits i què sé jo!...
...vos presento una recapitulació, una d'aquelles estacions d'aturar-se i mirar enredera, mastegar el present per valorar els fonaments d'una vida, com totes, inútil... distreta massa sovint per una transcendència estúpida, mentre la fossa sèptica de casa bessa i m'arremango tot pensant que podré evitar per un segon de tocar la merda.
Una falàcia...
***
***

natures mortes from tsinema on Vimeo.

***

 

***

 

www.feresteq.com

2014

ver portfolio completo 


retratos July 06 2015