Geniüt

L’altre dia va venir en Carles Palacio a fer unes fotos al taller... mentre ens posàvem al dia dels projectes i cabòries personals ell anava retratant allò que veia mentre jo feia una mica d’endressa. Així fèiem i parlàvem fins que vam posar-nos a jugar amb unes botelles que guarden unes peces delicades de paper que hi servo i que jo tenia exposades a les prestatgeries recollint la pols. Allà entre lus vidres va trobar-hi la fotografia que és testimoni de la meva corrupció corpòrea, la mateixa que el senyor Dorian Grey amagava pujant les escales de casa seva; la foscor que mai voldríem que els altres veiessin de la nostre pròpia degradació. Encongit i fet una pansa en cocció cefàlica dels jíbars, dins aquella ampolla i havia el meu cap. Merci doncs Carles per ser-hi, per trobar-la, per ajudar-me a acceptar una miqueta més allò que sóc... Una abraçada.