tristos tòpics

Tristos Tòpics


Joanic és un artista local de segona fila que ratlla la mediocritat. Un dia per efecte d’una concatenació d'esdeveniments és convidat a muntar una exposició a una important sala de la seva ciutat. El protagonista viu aquest procés convençut que la seva obra transcendirà, que està cridat a ser l’exponent d’una nova revolució i renaixement de les arts plàstiques i que el seu treball aviat li procurarà fama, reconeixement i comoditats… però aquest punt de vista contrasta amb la sensació i observacions de la gent que ha conviscut prop del seu taller…
Jaume Geli Joan Corominas Jesus Ramirez Perez Mazoni seran qualcuns dels afectats pel tràfec
El 22 de gener de 2019, s’estrena aquest documental juntament amb les obres creades per la ocasió. Pintures, il·lustracions digitals, retalls de paper… una passejada per l’imaginari, la manufactura i paisatges interiors de Joanic Geniüt
Sala miquel Martí Pol, Av. Jaume I, 42, GIRONA.

Tristos Tòpics (TEASER-01) from tsinema on Vimeo.

…a mesura que s’acosta el dia de la inauguració, en Joanic segueix muntant i creant les peces per la exposició al seu taller a la Casa de La Volta. Progressivament comença a entrar en un estat d’alienació mental. Els companys de taller i la directora de la fundació arriben a un punt de tensió difícil de suportar…

 

 

Tristos Tòpics (TEASER-02) from tsinema on Vimeo.

 

sala Mercé Huerta / Miquel Martí Pol
22 gener 2/4 de 8
c.Jaume I n.42
GIRONA

"tristos...que esdevenen d’una inquietud que es perd en el record. Com si la vida fos marcada per una incomoditat permanent que demanava defugir-la (la pròpia vida) va començar aquest tràngol... en un temps immemorial. És en aquest context de pensament i la necessitat puntual de la perspectiva en que es prepara aquesta col·lecció. En certa manera es desgrana una necessitat de reflexió vertebrada per l’obra pictòrica, s’abraça el tòpic d’aquesta com a eina volgudament obsoleta i s’imagina menystinguda contemporàniament innecessària… producte expressiu d’èpoques pretèrites. Es desplega per l’ocasió i de manera existencial, amb una tendència per l’escassetat de recursos a la recerca de la limitació expressiva per provar de caminar en un limbe creatiu; un espai de paisatges interiors que per a ser compresos prenen forma de boscos, persones i absoluta soledat."