Dietari intermitent, abstrús, fisiològic i de dubtosa objectivitat

Tinc una guitarra força dura... tot-hom ho diu. Els dits de mica en mica s’hi acostumen... no tant les polpes (que ja són endurides) sinó l’apartatge mecànic que flexiona els dits i que s’acomoda i endureix a l’hora. Ahir, certament vam donar-ho tot... perquè afinar...

..potser haver-ne de parlar; haver rebuscat els arxius; passejar els tristos tòpics en la companyonia, planificant en el somriure; pensar en fer noves paperines; trobar-me estancat al taller un matí mort sense res a fer... un matí soleiat i sense compromís és circumstància o trànsit...

  Exposició de pintura i treballs vectorials sala Mercé Huerta / Miquel Martí Pol22 gener / 16 de març 2019c.Jaume I n.42GIRONA "tristos...que esdevenen d’una inquietud que es perd en el record. Com si la vida fos marcada per una incomoditat permanent que demanava defugir-la (la pròpia vida)...

Asseure’s en terra de paratges que han estat escenari d’infantesa i fer pensament, exercici de consciència; fer palès el meu estat de desubicació superlativa... tot plegat (aquesta sensació de vertigen i derivades existencials) se li suposen al setembre; a l’arrencada novament de les rutines; al...

Mirava el dessota la pinassa per veure-hi la mar, l’oratge que bufava de les ínsules baratàries; llepava o pentinava amb la barbeta la pell i escata feta tota de nacra; cercava amb la llengua la dolçor a la boca feta salobre de tant nedar, de...

Possiblement, trobar la mar al sotabosc pugui ser símptoma de qualque transtorn delirant... Entrar-hi, a l’aigua salada d’aquesta mar trobada sota la pinassa, i remullar-s’hi be; seria doncs la certificació de no tocar definitivament quarts i hores... però fer parèntesi i posar perspectiva de mar;...