retratus
Madonnes a la mar
Fa massa temps que fujo… provo d’escapar de jo en un exercici extenuant d’indefinició malaurada, maldestre i penosa. De mica, les coses s’esborren, els somnis es desdibuixen. Aquell motor i la cinta de casset, aquella cursa suïcida. Cerco dins la biblioteca dels sorolls antics aquella guspira que tal dia desencadenà la deflagració final de totes les coses. L’herbei s’apodera com una teranyina de la cambra tapiada per a contenció del resultat cadavèric d’una infància perduda. D’una vida buida.
Madonnes a la mar
Fa massa temps que fujo… provo d’escapar de jo en un exercici extenuant d’indefinició malaurada, maldestre i penosa. De mica, les coses s’esborren, els somnis es desdibuixen. Aquell motor i la cinta de casset, aquella cursa suïcida. Cerco dins la biblioteca dels sorolls antics aquella guspira que tal dia desencadenà la deflagració final de totes les coses. L’herbei s’apodera com una teranyina de la cambra tapiada per a contenció del resultat cadavèric d’una infància perduda. D’una vida buida.
