Ses Verbenes
S'estanyol (Juliol 2026)
Llepolies i juguetes que serien una muntanya d’expectatives o pot-ser una promesa vàcua d’entreteniment. El temps dilatat que separa una ínfima possibilitat i una mentida. Un respir entre el bastó i la pastanaga de sempre. La simplificació parvularia del tot en la inintel·ligible estupidesa de creure. Anar transitant això sí, entre dues realitats, la de pertànyer i la de l’alliberació.
El rerefons, allò que resta… les morques de la desesperança; la brutor que tot ho engoleix, la crepuscular agonia que assetja la presència. Més enllà d’una barraca de fira, no res.