Una marea d’imatges arrossega els nostres pensaments i condueix les nostres emocions a llocs on som emocionalment vulnerables. Pantans de sexualitat impostada de maquillatge i la insaciable hipertrofiada necessitat d’aconseguir plaer a costa de la possessió o bé l'ésser posseït com a objecte de desig, distorsiona els nostres comportaments i encaixa el nostre rol conductual en un corrent generalitzat de vertigen saturant pràcticament tots els racons de l’entramat emocional que ens governa.  Un inevitable condicionament educatiu fonamenta i desenvolupa aquest impuls que anul·la tot criteri i perspectiva... prova de posar-nos rera un ideal on la finalitat és l'única recompensa, un final que promet seguretat, sacietat, deler, bellesa... però oblidem que aquest propòsit que estem seguint desesperadament és inaccessible, inventat, dissenyat des d'un artifici... ens n’oblidem voluntàriament, la promesa de recompensa és massa alta, divina, irrenunciable…