Dietari intermitent, abstrús, fisiològic i de dubtosa objectivitat

Professionale del Medio. November 26 2020, 0 Comments

si be els pilons de muntanyes de coses que sembla que tinc damunt podrien ofegar-me… em trobo que poques vegades m’he sentit tant alliberat… convençut ja definitivament de la catàstrofe a que està abocat el meu projecte només em cal gaudir de la precipitació fatal. Milers de milions de petons.


Ceràmiques... October 17 2020, 0 Comments

Endreçar, comprendre, projectar... és el meu tràfec davant la mesura del desordre microscòpic de la matèria i quedo palplantat davant de la impossibilitat de prendre decisions. Reprenc sense direcció aparent projectes que van quedar encallats i tot cuinant ceràmica, tot preparant espais, pastant, enfortint canells i jugant a despistar la cronicitat del dolor del tendrum... com aquell qui és boig provant de recordar com es fèien les coses que mai vaig aprendre persisteixo sense remei en la visió catastròfica de tot plegat. A vegades però... quan estiro be el fang, quan la corva de la panxa és prou delicada, quan l’engalve pren la tonalitat justa, quan el polit li dona la pàtina velluda... només llavors intueixo que la massa biològica que articula la meva funcionalitat ha arribat al llindar de la definició de la meva vida, que ja puc caure mort en terra i que l’epitafi finalment serà sobrer. La visió dura poca estona... només el lapse que corre entre l’obrir i tancar d’ulls d’un qualque Sísif postmodern quan se n’adona que la pedra ja corre costa avall. El fet és que a jo m’agrada de pujar la pedra, que bàsicament me distreu de caure malalt o cosa pitjor...
Serigrafia (esmalt) sobre ceràmica.
Peces de 15x15cm


Monogràfic Serigrafia October 17 2020, 0 Comments

El monogràfic de SERIGRAFIA impartit per Monsieur Frou-Frou (mestre del taller de La Volta i altre ego de Joanic Geniüt) consta de 3 sessions de 4 hores cadascuna i es divideix en 3 blocs per aprendre a estampar i conèixer tots els secrets de la tècnica serigràfica.

1r i 2n bloc: El monogràfic començarà amb una introducció sobre les diferents possibilitats que ofereix la serigrafia i com aquestes condicionen el disseny. Un cop decidit el disseny que volem estampar, es prepararà el fotolit i la insolació de la pantalla. 

3r bloc: En el darrer bloc s’aprendrà a estampar sobre paper i, o suport tèxtil, i es farà una mostra d’estampació a diverses tintes.

  • El monogràfic està adaptat a les mesures sanitàries per evitar la propagació de la Covid-19: places limitades per garantir les distàncies de seguretat, ús de mascarets i gel hidroalcohòlic.

Dies: Dissabtes 31 d’octubre, 7 i 21 de novembre de 2020

Horari: 12 a 16 h

Lloc: Plaça de l’Assumpció, 22 (baixos) (La Volta)

Places: 4 alumnes

Preu: 80 € (+ 20 €  de material: tintes, fotolit i emulsió)/ 40 € (+ 20 € de material) – preu reduït per als socis de La Volta)

Material: El taller disposa de tot el material bàsic i necessari, exceptuant les samarretes per estampar. L’alumne pot portar samarretes o papers especials per ser estampats.

Estarem l’estona que calgui per resoldre dubtes!


Esperança... October 05 2020, 0 Comments

Sense cap aparença de realitat, sense cap concreció específica... en una abscència total de suport raonable, ens inoculem una mena de creença màgica revestida de pseudociència que bàsicament i única es sustenta en l’esperança com a raó primera. Una esperança que ens manlleva de responsabilitat; que allarga una agonia dantesca rera del cartró pedra de les xarxes; que esperona i justifica una cursa macabra. Elaborem i acondicionem els nous mites d’una manera molt vague,  sense reconèixer-los amb tot el seu brillu, creient-nos immunes al condicionament i a la ensucrada permeabilitat que tenim davant els medis o la deriva de la inteligència artificial. Assumim el paper de superhome en el sentit més barroer del pensament de Nietzsche, sense comprendre gaire... i a cada braçada perdem empatia, fem del nostre automatisme un fet estructural i volem dir-ne exercici de llibertat mentre ens enfonsem dins el nínxol que soscavem a força de satisfer desitjos prefabricats, de reafermar-nos en el que creiem que sabem i que d’altra banda, assegurem que ens defineix. Rera cada mentida quagula una percepció de culpa que assenyala la diferència, la singularitat... allò que representa altri. L’esperança emulsiona la narcosi, equilibra el daltabaix que suposa cada acte de fè que ens empassem. L’esperança de que qualcú altre o que qualque ens corporatiu aliè a nosaltres arreglarà les coses... esclafarà la discrepància... farà del món una cosa una mica més suportable.


Molt Ratllat... September 08 2020, 0 Comments

carrer llevant

...persisteix la lletania, el passeig inconcret, l’observació casual de l’entorn. M’aturo en una postal més pròpia del lletjisme, vull veure-la amb insistència... bonica. La decadència em defineix i l’abraço. Més que mai... ara que tot s’ensorra, que els dies fan petits; que tot és brut i decrèpit; que els valors es dilueixen en un paquet de dades i minuts il·limitats d’una companyia de telecomunicacions... em reconec, entenc el motiu sense paüra. Veig aquell producte, la inutilitat de quasibé totes les coses que faig, sense terror al buit i a la insignificància. L’esperança que ens venen en cada format imaginable és el propi verí sistèmic... allò que corca la nostre dentina, el nostre ésser vius. Ens l’empassem àvids per espantar els fantasmes que hem construït sobre fonaments de sorra. Com una metàfora sobrevinguda... les tempestes anuncien el final d’una cursa delirant, l’òbit de les llargues tardes d’agost, d’un escenari passat, d’una civilització moribunda.
La coincidència d’un estat d’ànim amb un final d’estació i un col·lapsar-se d’aquesta civilització és en certa manera una empenta a la contemplació mística, a l’experiència tàntrica. S’obren les portes a les derives profètiques, a la incongruència racional. A mi tot plegat m’agafa dibuixant coses petites, corruptes, herbes que no sé que són i que sobreviuen a la frontera del que és habitable per la seva espècie i gènere... fonoll, deixalla, carrerons que amaguen la tripa de les cases. M’hi aboco d’una manera obsessiva, disfuncional i empleno la pantalla de ratlladures... malgrat percebre l’embat al carrer llevant.


El carrer de sa sípia September 04 2020, 0 Comments

Carrer de sa Sípia

La pagesa és morta... inesperada i eterna ens ha deixat orfes d’una petita part d’aquest racó de món. De la botiga d’ella, de les caixes, de les albergínies i la fruïta penjada, de tanta cosa que ja no recordaré ni escoltaré mai més. Només els petits contactes ens emportem en el record. De la seva llengua, d’aquesta manera de viure respirant i trepitjant el terra i el salam de tots els nostres morts, de tot el que queda sobreentès i soterrat davall les paraules, les inflexions, la cadència. Provava jo de destilar-ne l’essència quan xerrava amb ella, m’hi capbussava divertit tot engolant la llengua, posant l’accent en el pronom darrer, jugant a ser tel·lúric... ella concedia. Ara, que les espardenyes son foradades, el dit gros s’escola pel descosit... n’hauré de comprar unes de noves; hauré de acomodar-les a la meva petja. El negoci dels queviures però serà tancat, la dona morta... ja no la veurem mai més... i les noves sabatilles no seran mai tant boniques, no hauran trepitjat mai es garatjo.


S’algar September 01 2020, 0 Comments


S’algar...

...res a dir, res a fer en un sospir i la mestrança que filtra les imatges dins el nostre record per acomodar-nos a una vida imaginada que mai encaixa, que tot just s’escapa en el grinyol del desencaix... un entrepà etern de punts suspensius... la indecisió extrema per mor d’un caràcter (entès com a element que edifica el text) numèricament majúscul i per aquest motiu ontològicament incomprensible... per no cabre-hi a la casella del text, de tant immens, esdebé doncs invisible. Omnipresència plàstica; perseverància en la deixalla tòxica; insistència  malaltissa en la cosntrucció d’una imatge falsa, purpúrea... violada d’equímosi traumàtica en una transparència dèrmica cadavèrica, victoriana. Ferit així en la coventor de la sal provo de nedar molta estona fins percebre dins el cargol un batec somort que acompassa la frontissa de mar i terra; la onada que pica dins la cova sota terra; la contusió, el contacte de l’aigua sobre l’acumulació i penya-segat d’alga que tant molesta arreu que mires i parles, una muntanya orgànica que pud i embruta en una sopa fosca la bora d’una mar que en el record digital del carret o galeria volem encara més blava, encara més verda, amagada rera el brillu d’una postal mentidera retroiluninada. La llauna, l’ampolla, la mascareta en terra... elements col·lapsats en la seva superfície de simbolisme d’indústria en vers la sostenibilitat d’aparador i que fan una simbiosi d’extranyesa en el llindar d’allò que és desconegut... semblen passar desapercebuts, semblen ser elements decoratius fonamentals d’una construcció vacacional que agonitza de tanta pressa. La pressa que porta camions per endur-se l’alga, que aboca més merda, que edifica més cases, per a fer d’aquest, novament l’estiu de la nostre vida.


Les albergínies, l’exuberància i la mort de les coses senzilles. August 23 2020, 0 Comments

Poc a poquet els minuts caminen mentre regalima la suor per la cara i la pell de la verdura que va perdent la  compostura dibuixa l’heterogeneicitat de la decrepitud, pasta i modela formes de morir. Amb elles (les verdures) hem cuinat una recepta antiga, l’herència que ens ha regalat un coneixement terrani que només sabem imaginar d’una manera vague. Amb la punta dels dits acariciem per un moment la grandària del tot sense adonar-nos que ja no hi tornarem a ser mai més... que la insignificància ens dilueix; que provem de comprendre la qualitat, la motivació del nostre viatge sense ser-ne sota cap concepte capaços. Cavalcarem perduts ja sempre més damunt una albergínia fins que apareguin els títols de crèdit de la nostra vida. I un dia d’aquestos abeurarem la nostre cavalcadura vegetal en su taller de’n Maimo...   allí mos refrescarem, ens hi haurà dut en Miquel que en coneixia el puesto. Demà serem perduts novament el la inabastabilitat de l’incomprensió més radical... però serà demà.


...una serigrafia de Joan Mateu August 18 2020, 0 Comments

Compartim l'espai de treball ferésteq i els coneixements... les visions i perspectives amb Joan Mateu. Estampant una serigrafia feta per l'artista pel projecte de les 23 espines. "Un lújut"

Aprofitant la riquesa cromàtica de la peça de l'artista, es van triar unes acramines per jugar amb la transparència que aquestes tintes donen. Es van preparar 4 pantalles per a poder articular una quadricromia i es va estampar sobre paper artesà de Sastre Paperers. 

Es van tirar dues sèries de 7 exemplars numerats i signats i es va fer 6 proves d'autor. Aquest és el resum de la jornada...

los poósters from tsinema on Vimeo.

 Articles relacionats.


Espardenyes August 17 2020, 1 Comment

...espardenyes

...en ses rareses que mos defineixen; en es comportaments que deriven des nostro pensament màgic és on creiem trobar sa llibertat. Jo m’hi capfico... Hi ha un armari remot, que sovint només som capaç d’imaginar.... una habitació plena de coses deixades assecar. Un calaix on s’hi encaixen es pinzells, ses teles barates i es pots de color de nivell “escoleta”. Una localització que es desdibuixa per s’espai i es temps que me’n separa i que només som capaç d’intuïr. Allí hi ha ses espardenyes, entre ses inexplicables raons que hi posem en provar de definir allò que som i sa desconfiança per allò que percebem com a imposat. Funcionen (ses espardenyes) com una escafandre sense la qual, sa meva massa corpòrea seria tant nímia que es components atòmics que la formen deixarien de voler fer un tot. Abraçarien es caos en una diàspora que provaria d’ocupar tota sa quarterada que hi ha a s’abast. Jo les necessit, encara que només sigui un cop en s’any... cada cop més esfilaguessades, més esmorteïdes... carregades cada cop d’una mística més poderosa... en sa meva dependència, me fan creure lliure.


23 Espines... primer projecte de la era Covid August 14 2020, 0 Comments

La pandèmia va arribar per canviar totes les coses i les activitats que estaven previstes pel taller de la Plaça Assumpció interrompudes. En l'aïllament del tancar-se nasqueren nous projectes directament implicats en la nova realitat. Les 23 espines fou un projecte creat i coordinat per Jaume Geli que va ajuntar prop de 200 artistes convidats a reflexionar sobre la situació. Al taller, dins el nou reordenament de l’espai vam fer una reproducció serigràfica de les peces més properes a aquesta tècnica d’estampació. 

Es va utilitzar un paper fet a mà per Sastre Paperers per a fer sèries limitades de 10 exemplars numerades i signades pels creadors

Aquests son alguns dels treballs realitzats.

       

D'esquerre a dreta i de dalt a baix...

Miguel Bustos, Miquel Amela, Geniüt, Clara Gispert, Lídia Masllorenç, pantalla de Ferran Rodríguez, Ferran Rodríguez, Andrea Zayas

Enllaços relacionats:


Abraçut: una serigrafia d'Aleix Font May 07 2020, 0 Comments

 

Tot allò es va fondre… va desaparèixer com l’aigua a la sorra que primer en la seva desesperació per perdre’s compacta la pols i les pedretes en una acció desesperada i última d’amor. L’evaporació, la capil·laritat i la gravetat però són implacables i el fluid abocat en terra desapareix com tota l’amalgama de conviccions de pensament màgic que col·lapsen davant l’evidència. Aquestes conviccions que s’escalabren provant de fortificar explicacions (com volent entendre allò que som incapaços d’entendre) són l’aigua; i el fondre’s, el desaparèixer... és la irrealitat que em sembla la vida prèvia, la felicitat al taller, el compartir jornades d’estampació, de serigrafia, de xerrar d’allò que fem i d’allò que ens defineix... improvisar un dinar i abàstament estimar... llavors no ens calia rés més.
L’altre dia, vaig trobar les forces per muntar les imatges que vaig enregistrar de la jornada de serigrafia que vam passar amb l'Aleix a 4 o 5 dies del confinament... Veient-les, me n’adono que allò no va ser un somni... que pot-ser tornarem a treballar junts, pot-ser podrem equipar com cal el laboratori a la volta... podrem seguir rient de la nostre manera de voler viure rabiosament mastegant la presència.


Serigrafiant ceràmica February 13 2020, 0 Comments

Coses que passen al taller...

Mica en mica com en una cuïta, la cambra de combustió s’adecua a l’exercici del foc. El la remor de la flama que bufa, l’escalfor radiant que t’acaroni la cara, en el cruixir de la terra que dilata, del reforç que grinyola. Comencen a passar coses...

Aquesta setmana hem serigrafiat per esmaltar unes rajoles en un tercer foc. Dilluns, o pot-ser dimarts... les peces al forn. Ven aviat enrajolarem parets amb totes les sanefes imaginades...

veure les imatges


Taller intensiu... January 30 2020, 0 Comments

 

Una jornada intensiva de serigrafia

El dissabte després dels aiguats i les torrentades vam passar una jornada intensiva de serigrafia. Vam aprendre tot els passos per a poder dur a terme aquesta tècnica d'estampació. Tots vam aprendre coses. L'espai encara necessita alguna remodelació i el taller, mica en mica, s'adapta a les necessitats de La Volta i dels alumnes. Gràcies per compartir una experiència com aquesta.

Aquests són alguns dels moments capturats per Enric Rubio i Mònica Bertran.

Veure les imatges


Curs intensiu de serigrafia January 25 2020, 0 Comments

Curs d’iniciació a la serigrafia amb Monsieur Frou-frou.

25 gener 2020, Dissabte

Taller de la Plaça Assumció nº 22. Girona

sessió de matí de 10 a 13 hores

sessió de tarde de 15 a 17

    Imparteix el taller Monsieur Frou-Frou. Sortit del no res… no hem trobat ningú millor per deixar a càrrec del nostre taller. Heterodox, pragmàtic i ferésteq.

    llegir programa sencer


    Serigrafia pel Neu! January 18 2020, 0 Comments

    Prodrom from tsinema on Vimeo.


    NEU 2020 January 13 2020, 0 Comments

    El NEU! vindria a ser una mena de patrimoni cultural immaterial de la nostre trista, fugaç i vertiginosa existència… un punt de trobada irracional de tots nosaltres, d’aquells qui empenyem les nostres futures despulles procurant no escoltar gaire el grinyol de les nostres angoixes, alegries, misèries, somriures, pors… Aquest any hi portarem La impremta MÒBIL, farem serigrafia en directe i gravarem i estamparem un concert molt especial. Moltes ganes de fer-ho i moltes ganes de retrobar-nos amb companys de viatge, amics, companys i saludats no internacionals de la música i d’altres arts… tant d’embalum pot-ser necessitaré qualcú que m’ajudi, qualcú s’apunta?

    Enllaços similars


    No ho diguis a la iaia... December 19 2019, 0 Comments

    ...una serigrafia de La Noia Del Monyo

    Aquesta setmana al taller hem preparat aquesta serigrafia de La Noia Del Monyo.

    una serigrafia a 3 tintes que hem estampat sobre unes bosses de color. Molt contents de compartir espais, coneixements i de poder ajudar a projectes tant macos com aquest

    podeu conèixer aquest projecte en aquest enllaç

    veure les imatges


    Serigrafia amb Monsieur Frou-Frou November 30 2019, 0 Comments

    Tenim un nou tallerista ferésteq…

    Monsieur Frou-frou (el mal anomenat de cronistes i tertulians, Dr. Amor)

    …no hem trobat ningú més seriós que hagi volgut fer-se càrrec de les eines i l’espai del nostre taller però l’home sembla disposat a prendre’n les regnes i qualsevol li diu cosa… Així que el dia 30 de novembre obrim les portes i començam aquesta aventura gràfica amb taller complert de matí, tarde i concert de cloenda…

    llegir entrada complerta


    epíleg July 12 2019, 0 Comments

    epíleg

    Queden coses guardades a les llibretes. Massa crues encara... Cal deixar-ho tot, guardar les coses per demà... per la claror d’un nou dia. Reconèixer que hem arribat on hem pogut; que volíem tocar els níguls però que ens haurem de conformar amb el miasma calòric que emana del terra, la radiació vaporosa que ens emmetzina la cara en el sotrac de caure de morros en el sól. Haurem d’esperar la mort. Abandonar la vida en les coses té aquesta contrapartida terrible... deixar-te en una mena de tristor existencial que curiosament serà l’arrel de la propera alenada maniàtica que guiarà la propera empresa. Així... enfosquits, ja en el terreny del record, com una roda desdentegada... anirem rodant coixos per trobar la propera llum. Ha arribat doncs el moment de tallar la polsera; el cordó que nodria la ideació delirant del darrer brot.
    Nota: Arribats a aquest punt, sé que és excessiu tornar a etiquetar aquestos músics i la iurta... però per més voltes, cops i entrebancades... és l’únic camí de sortida que trobo per posar punt i final d’aquest viatge interior que ha estat l’ @aphonica d’enguany. Una besada per tots... no us empipo més.

    Enllaços similars


    Focus... July 11 2019, 0 Comments

    Harold Abellan
    ...no crec que tinguem massa consciència de com va passant l’estona. Fem i ens deixem endur... provem de creure que som feliços a cada instant mentre cerquem en la combustió de cada moment una eternitat que ens serà negada. El Postpunsetisme, la Ilíada, la Muralla, Velázquez, una fotografia... tinc una barreja dins que fa “mala” de quallar... @haroldabellan

    Enllaços similars


    ...dibuix en directe. July 11 2019, 0 Comments

    dibuix en directe
    Tot plegat per tenir una finalitat. Un propòsit. Carregar-nos d’intencions i determinació per a dur a terme una tasca prou inútil que donarà sentit a les nostres vides per un període de temps minúscul... tot plegat per descobrir que una estrella del cel·luloide s’ha llogat un entresol ben assoleiat a la Farga possiblement atreta pel casual naturalisme de l’entorn i alegre traginar dels vilatans. Després de tots els concerts és una conclusió prou desconcertant. **
    A la present il·lustració provo de retratar en @androna.x company de viatge aphònic. Fora de l’enquadrament hi han quedat l' @andreazayasbuchaca , la @veronicafigueredoil , En @miquelsamaniego , en @jaume_geli , la @claragispertvidal, la @txelldarne la @androna.s...l’equip de dibuix en directe, quin lújut.
    Val a dir que en @miquelamelanomés li ha faltat agafar el "llàpit"

    Enllaços similars


    Les darreres passes July 11 2019, 0 Comments

    fireluche

    Les darreres passes d’aquesta crònica ens duen a una clariana... una extensió franca descoberta enmitg del bosc. Les cadires de l’Ateneu són cobertes d’arrels i cuques. Coincidim força gent en mode bestiola, la natura no fa destorb... el trànsit ens ha mutat. L’exuverània capil·lar ciliar ens brolla del marc orbitari. El cabell ha tornat blanc sense el mestratge, sense els “polvos”... funcionen les celles així com una mena de receptor o sensor perimetral, un endoll amb l’efervescència tel·lúrica que emana de les arrels de la boscuria... de les molses i els líquens que es despleguen arreu. Jo ja ho dic a casa que no vull retallar-me les celles, que amb aquesta equipació sensorial hem pogut arribar allà on la frondositat del sotabosc és més ombrívola, on les aus del paradís han fet neta la clariana de fullaraca i de branca, a la quietud milenària de la falguera... però no m’escolten. Ens acomodem en el cor mateix de l’ @aphonica on disposa l’ @orchestrafireluche un ventall quantiós d’artefactes sonors... dibuixar-los a tots és un repte. Riem fort en veure la feinada que ens espera als membres de l’equip de dibuix en directe que no sabem estar sense dibuixar tot el que hi veiem a l’escenari... més val que comencem depressa abans no s’apaguin les llums i haguem de fer equilibris amb la llanterna del mòbil. En un obrir i tancar d’ulls tot s’acaba. M’encanten les meduses, m’han fet posar la pell de gallina. El mestratge plàcid de @pau.riba és entranyable. Tocava ara el concert de cloenda... jo ja no tinc esma, aquí s’acaba tot el tràfec.

    Enllaços similars


    Places i marabuntes... July 11 2019, 0 Comments

    Beat Voices
    Pels camps... hem trobat amb els nins una muntanya de formigues... s’apilaven sobre alguna cosa que hem suposat menjar, però n’eren tantes que no es veia. Les places s’omplien de gent... no en format marabunta, més aviat en caire festiu... feia força goig. S’agupaven entorn escenaris o entarimats amb tota mena de propostes vocals. Anem-hi. Ens ajeguem pel terra amb el Xavier i la Silvia, ens recolzem a les parets, a la precisa llamborda on l’any passat vaig dibuixar els @thehanfrisquartet ... la sensació d’haver-hi estat abans en aquest instant és inevitable; s’esbossen de manera automatitzada els @beat_voices a la llibreta. Només falta en Jaume... avui ens ha vingut a veure, ens ha regalat un dels seus somriures. Les coses es tornen a barrejar, giren en un nistagme delirant que no vol deixar-nos d’estar drets, equilibrats... coi de vertigen.

    Enllaços similars