“Les

Dietari intermitent, abstrús, fisiològic i de dubtosa objectivitat

Xarim Aresté April 07 2018, 0 Comments


...Quan apareixen les primeres roselles sembla que tot canvia de manera que no es podria trobar aturador. No sabries recordar el moment exacte en que van començar a canviar les coses. No podries i ja no sabràs mai més com viure en la foscor de la basarda hivernal, en la por a les bèsties de la llarga nit... el cel es mostra ara amb la violència de l’atmosfera més neta, en una visió planera de la voluntat que, havent tastat la llibertat, no serà mai més capaç de renunciar a ella. Així floreixen debora totes les coses, totes el herbes, matolls i arbredes. Les fluctuacions melòdiques del cas... a mi em semblen meravelloses; la delicadesa del fil, de l’arrel, de la poètica, de la metafísica... la sensibilitat vocal i el vestit elèctric que embolcalla l’efímera presència: la primavera que és aquest homen.
@xarimo @festivalstrenes @museuartgirona

 Enllaços similars


El País de la Caspa March 25 2018, 0 Comments

 

Ja ho sabíem, ja ho fèiem, ja hi anàvem... reviscola una antiga manera de veure i entendre el món amb el seu fetor ranci i agre de florit, amb el suquet orgànic que podreix, que es macera i corrompeix quan no pot trobar la terra on fondre’s ...la pell morta del cuir que sedimenta tota vora, la caspa, la grisa de perla que embolcalla en una rosada de mort cada cosa que tens a l’abast... amb les seves olors i la qualitat flocul·lant intrínseca seva que infecta les xarxes que ens connecten amb l’animalitat, en el seu accés, redefineix de manera virulent l’estat emocional del moment... i quan no tens on dirigir la ràbia sobrevinguda, perquè badaves, resulta que tens un problema emocional de primera magnitud... però això va ser ahir; avui naveguem, estabornits, encantats per la dolça flauta de la tempesta retòrica que ens buteix els ulls i fan de la cara un cromo i postal; exemplar horrorós del gavinet de curiositats de qualque bèstia en conserva dins un pot de formol... apagat el transistor: aire, temps, amor i llàgrimes... i tot el tel de caspa que enfarina i embruta la nostre mainada, que vol fer-la seva per arrancar-los l’esperança, per esdevenir-los també fantasmes... de moment, ho endolcem amb un pastisset de @canpericus


Bigblack Rhino March 11 2018, 0 Comments

Black Music Festival 2018
Auditori de Girona

09/03/2018

...dimensó d’eternitat, de transcendència i abisme. Si be és cert que ja vaig quedar perdut en la veu inesperada i anònima d’una interpretació fugaç; la trobada de la banda, complerta i acompanyada, resulta ser d’una solidesa fàctica... i podríem dir que la execució és neta i endreçada, que les interpretacions són impecables, que l’ofici és evident... però a mi, a banda d'això... m’agraden els viatges, la ressonància emocional i la connecció biodinàmica... que no parlem pas de pagès, que parlem d’arrel i ancestres... i ahir els vam retrobar amb @bigblackrhino @pakitsguitar @marta.rebugent @xevipasqualprats @auditori_gi @blackmusicfest ...i tanta de més gent!!!


PARNÀS March 11 2018, 0 Comments

Parnàs a Miànigues...
06 de març de 2018
esgotament carnal, regirar en el llit de no trobar la positura, regust de cava reposat una llarga mesada, lírica que cerca l’acomodament en la meva desballestada circuiteria neuronal i que no m’ha deixat aclucar els ulls aquesta matinada... navego encara aquest matí diàfan en el record de l’esforç; en el que la travessa del PARNÀS és ara només record, reververació, inclinació devota... tot sabent que qui va tornar a dormir a casa, ja no sóc jo.  @rogermassole @francescviladiu

Roger Mas

Amb l'àlbum a les mans...torno a transitar la vida prop de Roger Mas... em retornen pensaments que crèia oblidats: gravacions de Lou Red, passejades, dispendis, moments d’esbarjo i rutines, voler i no saber com fer-nos persona, reflexions i aquella manera de viure la vida exprement totes i cadascuna  de les gotes destilades d’ella... i és que aqueix hom, és alambí que fa essència d’allò que recull de la terra. Dit això, és moment doncs de provar el seu darrer destilat i jo, d’entrada sóc peruc... faig glops que són mullar dels llavis i que conviden a confitar la llengua i paladar en el licor de l’atzavara... i així segueix, poc a poc entrem a la dimensió tel·lúrica on es desdibuixen les acotacions formals, els prejudicis del dogma i on apareixen i prenen forma idees, abstraccions, l’ésser formal de la pròpia consciència... de les coses succeïdes en el trànsit no badaré boca, que no només són coses meves, però del despertar i la ressaca puc dir que és amable, que malgrat l’excés s’aboca en caparrassa dolça, i que s’esvaeix amb un glop de nova vida... així que torno a polsar  PLAY.


Tot devora... March 01 2018, 0 Comments

(continua de perdut, encara dins meu )
...aquell baf que les paperines sublimaven, desafiava la contracció del meu diafragma, pretenia esdevenir-lo pedra... i amb ell, la respiració que definitivament necessitava exhalar per desempallegar-me de la misèria, de la brutor que em col·lapsada; d’aquell tremolor que s’esforçava en mostrar-me vulnerable, presoner de l’animalitat que extranyament em dominava. El cap de brau era ara evident, tal com el recordava dels retalls de diari que de petit admirava; de les males reproduccions de la grolleria més delicada i de quines en fèia tresor; de la representació metafòrica en un paper dels deliris d’un home vell en la seva complexitat més desinhibida: Eus ací... la sensibilitat de la bèstia. Aquell moble cruent on llavors volia emmirallar la meva existència és ara a les meves mans i és tant rovellat que només reflecteix la ressonància fèrria del que és més tossut, la determinació subjectiva del qui vol veure-hi qualque cosa.... 


...perdut, encara dins meu February 20 2018, 0 Comments

...buscava sortida d’aquell deliri selvàtic que d’entrada m’havia meravellat. Buscava sense massa voler-ho oblidar l’espessura del bosc i sense voler-ho tampoc, em deixada endur per la seva fortor fúngica, fàunica, tel·lúrica tot inhalant espores, vapors, absorvint (o així ho crèia) energies vàries... i val a dir que m’agradava ser allà perdut en el territori apamat del Dr. Livingston Corominas, tanmateix creient-me immune a la cruesa de la justícia natural; volia fortament esdevenir faune autòcton d’aquella matriu ,pensant així que la raó de la meva existència era aquella mateixa, que la recerca estúpida de l’exigència i urgència social en tota la seva extensió havia estat oblidada. Vaig arribar a creure i caure en el parany de l’home que, apartat dels seus, creu haver trobat la seva porció de divinitat que el farà etern; lumínic; levític... i de quatre grapes, oblidat en el deliri adolescent de l’ésser que amb una sola mirada farà aturar el món i la misèria, raïa. I en tota la meva ingenuïtat pròpia d’una verdor puberal, rera unes falgueres colòriques, amb la mirada perduda en una reproducció d’una pintura centenària de Guillemot tacada de violència de gènere pròpia del temps en que va ser pintada... vaig veure com d’impregnada n’estava la meva essència de tal violència, que de tan espessa, feria la concurrència... és un dir, perquè se suposa que estava entotsolat en la meva obsolescència, en l’exercici de fer-me senyor d’aquelles terres en la meva inconsciència. I val a dir que la cosa havia anat massa lluny... la dita concurrència eren les fulles i cartolines, que de l’humitat fisiològica de l’entramat de boscúria i el poc còrrer l’aire marcien... ennegrien, es recargolaven en sí mateixes deixant un panorama devastador arreu on trepitjava. Hefest, d’altre banda, espós d’Afrodita... la crèia seva. No pensava pas que ella; otorgada pels humans de divinitat, projectada sobre ella la polimerització de l’amor com si fora sang presa; havia de compartir-lo amb Ares, els atributs del qual, tard o d’hora l’havien de dur a ser amant de la deessa... sembla ser que Hefest es va limitar a descobrir l’amor de la parella i mostrar-lo tot arrestat dins una xarxa a la cohort olímpica, per fer-ne befa... la vergonya va fer la resta...

enllaços similars:


Dins Meu. February 12 2018, 0 Comments

distopia-joanic


...de la depressió informe al terror tàcit en un instant; del neguit de la nosa indefinida a la ràbia més incisiva, alliberadora; de la melàngia del sense sentit a l’eufòria de la claredat d’idees... de saber que quan més aprop semblem estar de la distòpia, més inevitable i ferma serà la rebel·lia...


Selvàtic i Cartolines... February 02 2018, 0 Comments


Taller de @joancoro a @femlavolta ...entrar a l’estudi de Joan Corominas aquesta setmana és una experiència botànica pròpia de la era victoriana. Evocadora d’aquell temps en que encara quedaven coses embolcallades d’àurea mística. El trobareu a mode d’espècimen fàunic tot tenint cura d’una mena d’eden policromàtic fet de cartolines, ocells, fulles, plantes, taurons; tot darrera, tot amagat a la cova més fosca de la selva més ignota... crec que demà entrega la feina, així que si ho voleu veure, us caldrà còrrer. @plegopaper  perdonareu que he dibuixat el cognom malament... seria Corominas...

Cúbica i Teguments January 31 2018, 0 Comments

...deixarem amuntegar caixes i poliedres per a construir un castell de sorra; construirem estructures i embalums que provin de justificar la nostra existència, per fer-nos oblidar la nuesa. Nosaltres aquí i els nostres avantpassats sota terra; sota terra i per un moment, ben presents a la panxa, al ventre, a l’extens tegument que és la solitud i frontera. Nosaltres aquí, sobre embalums que distreguin la nostre presència en un joc d’imatges i polimorfismes i els nostres avantpassats, morts i nodrint cuques i herba; fent-nos moure els embalums sense ordre ni concert, amb la mateixa constància de la vida primigènia...


Il·lustrant NEU! January 26 2018, 0 Comments

Sala mirona 20/01/2018

Què són aquests dibuixos que fas? ...sobtat per una pregunta tant senzilla em cau el pes de la inconsciència al damunt i de la interpretació que d’aquesta poguera fer-ne. Naufrago inevitablement en el xipolleig de les meves vagues interpretacions i caic el recurs fàcil d’atribuir a la conseqüència inevitable, el fet d’arribar al moment present... passa la tarda entre riure i debatre inquietuds pròpies de l’edat que passem, les amanim amb un combinat i el deliri etílic ho sembla justificar, respondre i  sobreentendre tot en una impostada catarsi...  però la pregunta, saberuda de la seva virulència, s’espera el moment del silenci, l’esgotament tòxic, l’adormir-se tot devora i saber-me sol... mastega pausada els fonemes que la conformen i es reconcentra en un definitiu... què faig?

Lu Rois

...a mesura que passen els dies, oblido coses i n’invento d’altres... fer una crònica ara mateix podria ser un exercici de ficció més que un testimoni històric... penso que a banda de prendre notes en forma de dibuix, hauré de començar a prendre’n en mode textual... per cert, avui llegia la crònica de la @gemma.busquets i cèrtament, es troba a faltar les dones...  @lu_rois

Bigblack Rhino ...fora cartell

...fora cartell ...no recordo masa be la cançó; tampoc la manera com vam acabar assentats dins aquella furgoneta; només puc veure les ganes de seure-hi a la recerca d’un parèntesi, d’una excursió quàntica a bord d’una ferralla. Una cançó, un lapse temporal ínfim, un parell de cops de minutera a les mans de @bigblackrhino fora circuït i fora corda, vellut vocal i color negre del que no deixa escapar un sol fotó. Camins colaterals del @neuhome

Núria Graham

...textura elèctrica i cadències que em remeten a referents d’una solvència incontestable. Provo de recordar elements on recolzar-me i allà hi trobo un altaveu on deixar la llibreta, un altaveu que tremola sobremanera... necessito més temps, busco la pausa, clavo la mirada a l’escenari, gargots, esborranys... s’ha desfet el temps en l’espai i desvariejo una mica força. Necessito la son. Aquesta serà la meva cançó de bressol. @nuriagraham @jordicasadesus @aleixboupuig @arturtortpujol

MAZONI

...més enllà del tòpic de Brumel i l’anunci de la colònia en qüestió, a les distàncies curtes, amb els peus lligats i damunt d’una més que trèmula estructura de fusta: hom podria tenir la sensació de jugar-s’ho tot a una carta... però tot i l’equilibri impossible, @jaumazoni regala una sessió antològica, anatòmica i d’una senzillesa tant crua i propera que crema...

the Holy Bouncer

...el creixent de batecs i el retrunyir de tota la massa corporal a cops d’esclat sonor pren una vessant mística inesperada amb el cabdell que s’entortolliga de fils i sinthe i cordes i veus i dances i una bateria exhuberant... per un moment m’ha semblat veure Krist Novoselic estabornit al terra... @holybouncer

Marta Pérez

...un esdeveniment com aquest, tot i el format concentrat que en minva la profunditat específica de cada proposta; és altament absorvent. La proximitat de la música resulta aclaparadora, transita en una atmosfera amable que teixeix complicitat i connectivitat general... mirant de reüll el cartell del primavera sound, m’entra una mandra de proporció bíblica. Es podria demanar per una propera cita, que el treball d’il·lustració no quedés tant a segona fila? ...be, serà deformació professional. Llarga vida al @neuhome @marta.rebugent


"aquestos boscos" January 19 2018, 0 Comments

Sovint, les coses que defineixen la nostre manera de percebre la realitat passen desapercebudes... Mentre jo plantava les llavors del bosc on viuré atrapat per no sortir-ne mai més; ho feia en el torrent emocional de @thecranberries . Allí vaig aprendre a fer dolça l'amargor de les coses que et cremen l’ànima; a projectar la ràbia fent ressonància en tots els racons abastables del meu ésser; a comprendre que amb la veu, mai podré arribar a aquell tó que és deliri... merci doncs @doloresoriordanig


Ivan TELEFUNKEN December 18 2017, 0 Comments

Plaça assumpció 16 desembre 2017
...si fórem capaços de localitzar-nos dins un enorme globus d’heli on la referència mística pastoral dués una mitra feta de bosses d’escombraries, podríem aniquilar la nostre vanitat. En aquest exercici em trobo, sospitant des-de ja fa dies que les arts són mortes, que massa sovint serveixen per enriquir l’autocomplaença determinada a ser egemònica. En aquest aparador transita l’Iván TELEFUNKEN...rient a plaer del castell del no res que tant sovint ens torba.  @femlavolta


La Collita December 13 2017, 0 Comments

Assentat al banc escoltava les proves de só i dibuixava despreocupat quan vaig quedar ben atrapat... però això ja ho vaig escriure a l’entrada del 12 de juny i no sabria tornar a fer-ho sense deformar massa el record... però poc conscient era llavors que iniciava un periple que avui fa parada i fonda per encarar l’endemà. Aquella (el 12 de juny, la seva dimensió plena) era la dàrsena que ens oferia la closca i cuirassa que ens havia de dur a enfrontar els dubtes; travessar planes ignotes; oblidades fronteres; ens faria encarar les pors i misèries personals per trobar noves formes expressives que ara us oferim. Ha estat una discreta odissea i obsessió personal pels verals d’aquest univers emocional, líric i musical que fotograma a fotograma ha pres forma de pel·lícula. Presentem doncs aquesta animació que conforma un univers mazònic i geniüt o això prova...

enllaços d'interés:


banyoles October 10 2017, 0 Comments

...tardes de transistor, com aquelles pel•lícules plenes de pols i locutades amb una pinça nassal... @banysvellsbanyoles


MAZONI & ISTANBUL STREET ENSEMBLE October 07 2017, 0 Comments

7 d'octubre 2017 Auditori de Girona
...la volta al món en 4 dies. Trànsit en l'equilibri recent, curt, amable... moments per a tot-hom i llocs llunyans que apareixen com una festa davant nostre. Tonades mediterrànies i flautes. Una petita odissea o més aviat un extracte d'ella. La seducció de Circe, les vaques sagrades d'Apol·lo, el ramat de Polifem, el cantar de Penèlope... tanta i tanta història damunt i sota les aigües d'aquest mar...

enllaços d'interés:


remor... July 21 2017, 0 Comments

Pau Vallvé
20 juliol de 2017, Celrà
...les primeres modulacions vocals del queixit, situen l'escenari del proper lapse de temps. La pujada de decibels, que s'espera esmorteeixi la remor del poc respecte que alguns van demostrar ahir per "a singer of songs" resulta balsàmica en anegat-lo. Honestedat expressiva, instrumentació perfeccionista, lamentació poètica, un exercici de comprendre's en un preciosista udol, distorsions selectives i reverberacions tonals que conformen el llarg bagatge d'aquest gran músic... és molt bonic poder escoltar un concert com aquest en un format tant proper on pot passar un tren de càrrega i no molesta...curiosa situació però es presenta en la distorsió que provoquen els tertulians que romanen absolutament aliens a l'espectacle i que sembla doncs que fan més remor que l'anomenat tren... una distòpia que s'ha repetit en els quatre grans concerts que he tingut la sort de gaudir aquest any al ressupó.... be, no es pot tenir tot... @pauvallve @brave_coast 


amagatalls July 17 2017, 0 Comments

STEVEN MUNAR & the miracle band

13 juliol 2017

...obvietats, coses que de tant certes, paradoxalment es fan incomprensibles; comoditats que volem creure justificaran deixar-nos buidar; cants de quimeres que prometen finals feliços i esperança d'arribar a ser complerts en no ser-hi... tant se val: prendre la fresca, respirar, riure i cantar esdevé quasi un acte subversiu; allò que m'apartaria de l'hermetisme o l'hermenèutica forçada de voler comprendre sense viure. Sota un plataner exuberant, una potència sonora que eclipsa el soroll que fa un tren de càrrega que hi passa 20 metres pel darrera no pas poques vegades... mentre alguna vocal engolada, a mi... és cosa que em fa còmplice incondicional. Haig de dir però que falta dibuixar la guitarra, una dona... que va quedar amagada darrera d'un altaveu majúscul. No la vaig veure, només la vaig poder sentir, com una metàfora de la invisibilitat i l'amagar-se de la feminitat que portem tots dins. Igual que la N d'SteveN, que me l'he cruspit.

entrades relacionades:


Il·lustrant l'(a)phònica July 09 2017, 0 Comments

festival (a)phònica
30 de juny 1 i 2 de juliol del 2017
Hi ha coses importants que han quedat als calaixos i llibretes, paraules guardades que no han sabut trobar el camí, el moment ni la manera, expressions que no han pogut quedar enregistrades, salutacions i converses esvaïdes abans de ser nascudes, hores de son mutilades, robes i sabates xopes que han quedat esteses i regalimant excessos d’aigua, presències que només han arribat a ser una enyorança, retrobaments feliços presentacions sense dibuix ni registre gràfic… tot plegat, una fuetada de vent sideral difícil de comprendre sinó en la distància.
Guardem les coses doncs, posem-les a sol i serena per infusionar-les totes elles en ampolla de vidre, deixem quallar allò incompressible per a que impregni la solució aquosa del record i fem-lo nostre…  @aphonica

MAZONI
plaça assumpció Girona
10 de juny de 2017 

si be i d’entrada haig de confessar que tenia ganes de concert i tal cosa em faria sospitós de imparcialitat… aviat i encara ben buida la plaça, en les provatures de só amb cançons trencades i notes enganxades, vaig quedar ben atrapat en la netedad i nuesa del format, en la cadènciamelòdica, en la brillantor acústica, en el color vocal… tot plegat, el concert va passar encara amb la ressonància emocional del primer contacte, massa ràpid… m’agafo doncs al fetitxe anacrònic de l’àlbum, al tot d’un treball en global que es presenta a manera de col·lecció de cançons enregistrades i embolicades en un llibret i CD enregistrat, una manera d’escoltar la música en la que he crescut i de la que no me’n puc deslligar… Carn, os i tot inclós serà de ben segur la banda sonora del meu estiu… merci @jaumazoni @francescviladiu @aphonica @femlavolta

Maria Arnal i Marcel Bagés
Teatre Municipal de Banyoles
30 de juny del 2017
Abismes, escletxes insondables d'un espai quàntic... moviments definits en la turbulència espaial de la guitarra prenen forma de la manera més insospitada en aquesta dimensió que acaba de conformar-se. Només cal treure's l'escafandra, deixar-se endur per la flotabilitat de la ingravidesa i entrar sense oferir resistència en les modalitats vocals que sembla t'expliquen coses i que sembla que no sé que em diuen però efectivament em duen. Que em duen i no sé què em diuen, però finalment em deixen en un somriure, sentat en una cadira, en un racò de mandra de tornar a viure la pròpia vida... @mariaarnaldimas @marcelbages @mariaarnaldimas

    howlin

    HOWLIN’ DOGS
    01 juliol 2017
    Nocturna… nit freda avançada que s’obre camí en la reverberació elèctrica d’una guitarra que troba la sintonia amb la bateria de ritme contundent… cançons d’esclaus, versions de tonades centenàries, històries bíbliques, tot allò que pensem que formaria part d’una vida passada però que ens esclata a la cara i ens deixa en l’atordiment que provocaria l’esclat proper d’una granada, ànima de blues de la més delicada manufactura… i l’entrada de la work song és la millor recompensa per haver aguantat fins aquestes hores en que habitualment jo fa segles que dormo.  @howlindogs

    marlango

    Marlango
    01-juliol-2017
    …vellut, la qualitat tàctil del cuir, atmosfera de l’absorció que la catifa fa de la sonoritat, una dança que es descobreix a mesura que les peces es despullen a l’escenari i així mateix les persones que hi ha darrera apareixen. @marlangooficial

    Steve Smyth
    02 juliol 2017
    …una tempesta d’estiu, d’aquelles que t’esperaries que posés un bri de frescor als reescalfats racons que han acumulat tota la calor d’un mes especialment tòrrid. En el compàs de les primeres gotes que cauen podria quedar certa resistència a mullar-se les pertinences, però l’aiguat és tant pertorbador que deixa de bones a primeres totes les robes xopes… llavors t’adones que aquesta frescor és el veritable tresor, allò que dies enrere desitjaves amb tota la teva ànima i et perds en la seva abraçada. Camines, t’ajeus, passeges, trepitges, escoltes, mires, gaudeixes d’un torrent expressiu que aquest home regala… i quan s’acaba, l’home baixa de l'escanari i realment m’abraça… això darrer, podria ser un recurs literari però és d’una dimensió física i raonable, incontestable. @lonosmyth

    iaia

    La Iaia
    02 juliol 2017
    …final de festa. Tres dies d’alta intensitat, de poc dormir, de mal descansar, de molt escoltar i de tant rebregar les llibretes que fan del record un marasme d’espessura… manquen encara molts esbossos que repassar, molts diagrames de vectors a mig fer, moltes converses per acabar… tot es farà, però ja d’una altre manera… merci als companys d’aquest viatge i perdoneu @soclaiaia per no haver ballat gaire

    Claustre del monestir de Sant Esteve
    30 de juny, 1 i 2 de juliol del 2017
    espais… tot mirant les columnes, el pou, l’herbei i la gent que segueix concerts estereoscòpics en aquesta platea bífida trobo l’enyorança del recolliment, de passar i passejar en silenci… la quietud que ha quedat després de tant dispendi de remor i decibel·li.

    ...aquest post, mostra una petita selecció de les cròniques il·lustrades del festival (a)phònica 2017, fruit d'una col·laboració amb @altersinergies. es pot veure una mostra més àmplia del seguiment que es va fer en el següent enllaç: @geniut


    MAZONI (a)phònic June 12 2017, 0 Comments

    si be i d’entrada haig de confessar que tenia ganes de concert i tal cosa em faria sospitós de imparcialitat… aviat i encara ben buida la plaça, en les provatures de só amb cançons trencades i notes enganxades, vaig quedar ben atrapat en la netedad i nuesa del format, en la cadència melòdica, en la brillantor acústica, en el color vocal… tot plegat, el concert va passar encara amb la ressonància emocional del primer contacte, massa ràpid… m’agafo doncs al fetitxe anacrònic de l’àlbum, al tot d’un treball en global que es presenta a manera de col·lecció de cançons enregistrades i embolicades en un llibret i CD enregistrat, una manera d’escoltar la música en la que he crescut i de la que no me’n puc deslligar… Carn, os i tot inclós serà de ben segur la banda sonora del meu estiu… merci Mazoni Francesc Viladiu Illanas (a)phònica, Festival de la Veu de Banyoles

    enllaços d'interés:


    Howlin' Dogs March 19 2017, 0 Comments

    Si be, cal dir que una setmana després encara em xiulen les orelles... puc dir també que porto d'ençà, amarat de blues arreu on poso les mans, reconstruint una guitarra que tenia desballestada pel taller i per la que mai trobava moment de tenir-ne cura, visitant un taller de luthiers més propi d'un conte dels germans Andersen mentre grinyolen dolçament els estertors de l'especial de mitjanit dins el meu cap...


    La qualitat opressiva d'un gat October 31 2016, 0 Comments

    en aquesta entrada es mostra el muntatge d'una premsa d'estampació per gravats de petit format amb un antic gat de cotxe. Procés de creació i primeres proves.

    enllaços d'interés:


    gravant October 29 2016, 0 Comments

    treballant a la volta

    en blanc i negre
    un petit taller de gravat, a la volta...

    Avui us presento un petit projecte personal: la creació d'un espai on desenvolupar el meu treball d'estampació i derivats. Aquest passat septembre vaig iniciar la meva tasca com a artista resident a la volta, on he començat a gravar i estampar... i és que les coses, no les puc o vull fer d'altre manera, a les palpentes i acumulant espifiades en un territori insondable. Us convido a visitar la premsa que he preparat per aquest projecte en aquest enllaç.... tota una declaració d'intencions

    Aquí deixo unes imatges d'algunes de les estampes creades al taller. A la plaça assumpció nº 25 del barri de Sant Narcís, de Girona. Clica les imatges i les veuràs amb major definició... o pots venir a visitar-nos directament al taller/botiga.

     

    Enllaços d'interés


    velles intencions, nous mètodes. May 18 2016, 1 Comment

    cròniques feréstegues

    Avui m’abraço al tòpic. Com sempre, de fet. Reconec que visc a una velocitat massa lenta pel tràfec habitual i reacciono tard i malament a les coses que succeeixen tota bora. No és cosa que en especial m’amoïni, només constato un fet evident. Tampoc tinc cap devoció ni enyorança per temps passats, però avui giro la vista enrere descaradament i provo de partir del clixé… (pot ser la mort de George Martin m’ha fet recordar unes atmosferes brillants, estructures visionaries, tresors de l’era analògica que ara sembla morta i coberta de pols).

    Intentaré ser clar… l’altre dia anava en cotxe i fent còrrer el dial vaig trobar una peça musical que escoltava a la meva infància preadolescent… “she’s so heavy”… després de molts anys de no sentir-la em sonava aclaparadorament addictiva… recordo llavors vaig tenir una experiència reveladora, una mena de catarsi més pròpia de la tragèdia grega a la que s’arriba després de 23 minuts i 22 segons d’escoltar l’L.P. abbey Road… ja he avisat que faig voltes sobre un tòpic… però reconec que darrerament he escoltat massa radio i en certa manera he deixat de pensar per mi mateix, comentaristes, tertulians, suflés i tanta altre cosa ha poblat el meu pensament…

    joanic-diaris 

     així que escolto aquest L.P. del 1969 i durant una hora allibero les meves emocions mentre endreço el taller…

    Enllaços relacionats:

     


    earth day... April 22 2016, 0 Comments


    Passàvem els dies saturats  de notificacions, perduts en l’exercici de la comunicació amb els que no hi són, oblidats del contacte físic, de la masticació de fluits, distrets amb les desconegudes terminacions florides d’una iconografia digital que a còpia de la costum, esborrava la presència física fins a fer-la casual, absurda, inconnexa de la experiència vital… entre les pàgines d'un llibre gruixut  i pesant de la literatura del segle passat, les hores del mal dormir que provoca el preu de viure sota les regles de la societat i la mort d’un músic providencial que ha traspassat sense avisar, apareix com una còmica estampa de caricatura: un dia dedicat a la terra… com una concessió que ens neteja la conciència pàrvula… una estúpida atenció que tenim al bressol que estem entestats a dominar i consumir… 

    pot-ser ha estat un rèquiem que he llegit aquest matí de l’aleix aguilà, pot-ser el retrobar un disc que feia 15 anys que guardava pols, pot-ser la beneïda pluja, una sessió al taller productiva com en recordo poques o pot-ser ha estat el repartidor de paquets que m’ha semblat una persona entranyable…

     earth day? quina puta merda.

    quant de temps fa que no m’estiro despullat al terra?

    Enllaços relacionats