desitjant estimar March 21 2016, 0 Comments

Una marea d’imatges arrossega els nostres pensaments i condueix les nostres emocions a llocs on som emocionalment vulnerables. Pantans de sexualitat impostada de maquillatge i la insaciable hipertrofiada necessitat d’aconseguir plaer a costa de la possessió o bé l'ésser posseït com a objecte de desig, distorsiona els nostres comportaments i encaixa el nostre rol conductual en un corrent generalitzat de vertigen saturant pràcticament tots els racons de l’entramat emocional que ens governa.  Un inevitable condicionament educatiu fonamenta i desenvolupa aquest impuls que anul·la tot criteri i perspectiva... prova de posar-nos rera un ideal on la finalitat és l'única recompensa, un final que promet seguretat, sacietat, deler, bellesa... però oblidem que aquest propòsit que estem seguint desesperadament és inaccessible, inventat, dissenyat des d'un artifici... ens n’oblidem voluntàriament, la promesa de recompensa és massa alta, divina, irrenunciable…


... a Feresteq, intentem treballar per crear un espai lliure de complexos i estereotips. Ens agradaria pensar a crear peces de roba per a gent anodina, desacomplexada, preciosa en si mateixa ... sabem que és una tasca ingent i que estem massa condicionats per aconseguir-ho ... estem condemnats al fracàs rotund però procurarem no viure amb la mirada posada en un final feliç  sinó que procurarem viure el camí i us convidem a créixer amb nosaltres i ajudar-nos amb aquesta tasca.