Tens la sensació que tot-hom en té cura i que cada element és inexplicablement suau. Cada encaix és concret. Succeeixen les coses com en un encateri. Mentre observes cada detall per prendre nota i registrar-lo d’alguna manera en la inflexió del llàpit (deixeu-me dir llàpit) passen coses que no per evidents, deixen de sorprendre. A la imatge @glufe , de la família aphònica.