Sobre la marxa… apretant en una direcció pretesa, vam trobar sirenes que són contratemps. Ara des la desubicació d’aquest vespre anem passant amb una bossa de ganxitos, al sofà de casa, amb el barnús i xancletes. Perquè resulta que hem de parlar d’uns temes; hem de co-responsabilitzar-nos d’una moguda totxa que passa. Hem tingut una topada forta i ens caldrà parlar-la desde la racionalitat i sense acritud; com a persones adultes que som i polítiques, postmodernes i contemporànies. Unes històries que ens afecten ineludibles en la remor d’aquesta atmosfera tèrbola de ser a casa arrossegant les hores en la contemplació de l’screen i cercant el soroll que atordeix el pensar-hi. Deixarem, si de cas, una nota de podcast explicant honestos desde la nostre flamant habilitat social aquesta necessitat restant-hi tota afectació; mostrant la nostre capacitat en el maneig de la vida. Traurem l’atenció de l’scroll com fent veure que poc ens importa i ens recordarem les intencions elevades de trobar-nos a parlamentar en territori neutre sense concretar (no volguéssim còrrer massa). Lliures i líquids, oblidats de la química tractarem aquestes discrepàncies que donarien la impresió de violentar-nos… però tinc molta mandra.