Conserva de músics
Juny 2021. Comestibles Brugada. Banyoles
L’esfera del consum envaeix l’esfera cultural. Els béns de consum es presenten com a obres d’art. D’aquesta manera es barregen les esferes d’art i de consum, fet que comporta que l’art utilitzi també l’estètica del consum. Es fa agradable. La conversió de la cultura en economia i la conversió de l’economia en cultura es potencien mútuament. S’esborra la separació entre cultura i comerç, entre art i consum, entre art i propaganda. Fins i tot els artistes es veuen obligats a registrar-se com a marques. S’ajusten al mercat i es fan complaents per esdevenir agradables. La conversió de l’economia en cultura afecta també la producció. La producció postindustrial i immaterial s’apropa de les formes de les pràctiques artístiques. Ha de ser creativa. Però com a estratègia econòmica, la creativitat no permet més que variacions del mateix. No pot assolir la total distinció. Li manca la negativitat de la factura, que és dolorosa. El dolor i el comerç s’exclouen.
Byung-Chul Han. La societat pal·liativa. 2021 Barcelona. Herder. p.16
fig.1 (Santi Balmes, músic)
El concepte
En l’acceleració i el canvi de paradigma; en la velocitat que s’imprimeix a les transformacions socials i de les nostres rutines, aquest projecte queda suspès en una letargia contemplativa. Cerca la introspecció que pot aparèixer des de la quotidianitat; la celebració de la vida que pot trobar-se en una lleixa de qualque botiga de queviures.
L’any 2018 vaig començar un viatge a través de la il·lustració cercant la representació gràfica i emocional de músics, concerts i manifestacions culturals que feien del directe la seva expressió. Les representacions gràfiques anaven acompanyades d’una crònica més personal i subjectiva que intentava endreçar pensaments, conceptes i emocions del moment casual. Aquell mateix any, el festival (a)phònica va començar a convidar il·lustradors per donar una visió particular i gràfica del festival, i aquest és el camp de treball d’inici d’aquesta col·lecció.
En el procés va anar apareguent la necessitat de materialitzar els treballs vectorials; d’extreure’ls del suport estrictament digital. Així esdevingueren les figures de paper que, en la seva fragilitat, acabaren confitades en pots de vidre.
Es presenta doncs una col·lecció de peces materials representatives i casuals, aleatòries de la nostra contemporaneïtat musical. Figures de cartolina retallades i muntades per conformar la presència física i evocadora dels músics, de moments concrets de les seves actuacions en directe. La fragilitat del material i la seva delicadesa les fa especialment efímeres, nascudes amb una data de caducitat propera. Per aquest motiu, l’articulació de la col·lecció es fonamenta i s’estructura en el concepte de serva: la manipulació de l’entorn per preservar la seva fugacitat temporal a escala humana. El resultat són unes càpsules que juguen i intercanvien els conceptes de caducitat i de preservació d’un producte manufacturat que utilitza en el seu procés eines digitals combinades amb processos mecànics comuns. Una mena d’artesania digital.
fig.2 Jordi Matas i Pol Rendé (músics)
Les peces
La col·lecció està formada per 12 peces: figures de papers de colors retallades i muntades en estructura tridimensional (fig.1 i 2) i representatives de persones, músics, escenografia… Aquestes figures estan tancades i segellades dins pots de vidre de conserva per a protegir la seva fragilitat estructural. El conjunt de pots de vidre pren un caràcter de selecció de productes en conserva artesanal.
fig.3 Pol Rendé i Núria Moliner (músics) dins pot de conserva
Proposta d’intervenció. Comestibles Brugada (Ca La Brugui)
La col·lecció completa forma un catàleg de producte manufacturat. Una selecció de conserves amb el seu etiquetatge inclòs que, en el seu format expositiu, fa homenatge a la producció manual i curada. La serva en qüestió serà la de moments concrets, personatges i músics recollits en moments específics de les seves actuacions en directe dins i fora del festival (a)phònica.
Una raresa casual i discreta que ha nascut amb una necessitat interpretativa. Un exercici expressiu que es consolida en l’acte de compartir espai amb els productes que es disposen en una botiga de queviures, en un colmado. Si bé es tracta d’una obra de caràcter artístic, dialoga amb elements habituals d’un comerç de curiositats o de drogueria. Aquest diàleg cerca l’eclosió interpretativa d’un treball que s’escapa dels corrents exhibicionistes curatorials i de la vacuïtat de la xarxa pressuposada de galeries, centres de cultura, museus o formes expressives de les arts figuratives contemporànies.
Comestibles Brugada: una botiga que forma part de la xarxa social material i immaterial de Banyoles.
Catàleg
Cat. 1 Ülkü Aybala Sunat
MAZONI & ISTANBUL STREET ENSEMBLE
7 d’octubre 2017 – Auditori de Girona
...la volta al món en 4 dies. Trànsit en l’equilibri recent, curt, amable... moments per a tothom i llocs llunyans que apareixen com una festa davant nostre. Tonades mediterrànies i flautes. Una petita odissea o més aviat un extracte d’ella. La seducció de Circe, les vaques sagrades d’Apol·lo, el ramat de Polifem, el cantar de Penèlope... tanta i tanta història damunt i sota les aigües d’aquest mar...
Cat. 2 Xarim Aresté
Girona, 7 d’abril de 2018
Quan apareixen les primeres roselles sembla que tot canvia de manera que no es podria trobar aturador. No sabries recordar el moment exacte en què van començar a canviar les coses. No podries i ja no sabràs mai més com viure en la foscor de la basarda hivernal, en la por a les bèsties de la llarga nit...
El cel es mostra ara amb la violència de l’atmosfera més neta, en una visió planera de la voluntat que, havent tastat la llibertat, no serà mai més capaç de renunciar a ella. Així floreixen debora totes les coses, totes les herbes, matolls i arbredes. Les fluctuacions melòdiques del cas... a mi em semblen meravelloses; la delicadesa del fil, de l’arrel, de la poètica, de la metafísica... la sensibilitat vocal i el vestit elèctric que embolcalla l’efímera presència: la primavera que és aquest homen.
Cat. 3 Núria Moliner
INTANA – 16 de juny de 2018
Espai Eat Art, Banyoles – Festival (a)phònica
La impremta mòbil a l’(a)phònica. Després d’ajustar petits errors tècnics de l’anterior intervenció que van dificultar l’entintat i l’estampa final, la impremta mòbil es trasllada al festival per fer un gravat en directe del concert d’INTANA a la fundació Lluís Coromina.
Ben torrats de sol i untats de crema, el dibuix va quallar en format horitzontal i l’invent va funcionar.
Cat. 4 Santi Balmes
Santi Balmes, Clara Segura i Fluren Ferrer
13 juny 2018 – Festival (a)phònica, Auditori de l’Ateneu de Banyoles
...paraules. Moltes i tantes coses que ens cauen a sobre com una pols d’algun estel de qualque cos que solca el cel. Llibres i llibretes que tanquen totes les lletres que caminen cada una d’aquestes; que les fan seves, que creixen i floreixen, que viuen i moren, que es reprodueixen... i de tant en tant cançonetes; totes greus, d’arrel concreta... de les hores i vivències d’un poeta.
Cat. 5 i 6 Marcel Lázara i Júlia Arrey
Teatre de Bescanó, 20 de novembre de 2018
Conscient d’abans mà de ser condemnat al fracàs definitiu i sabedor de ser pastura d’una vida errònia perpètua... ja fa temps que intento, malgrat tot, viure evitant les expectatives i provant de reconèixer en les coses que passen, un regal. Aquell regal va ser a la barca tirona; la primavera passada; a dos metres dels músics, fent-los un dibuix mentre explicaven el seu trànsit vital... tot allò que explicaven, de gros que era, no hi cabia en un petit dibuix.
Cat. 7 Pol Rendé
The Holy Bouncer
Sala Mirona – 20 gener 2018
Festival NEU
...el creixent de batecs i el retrunyir de tota la massa corporal a cops d’esclat sonor pren una vessant mística inesperada amb el cabdell que s’entortolliga de fils, synths, cordes, veus i dances i una bateria exhuberant... per un moment m’ha semblat veure Krist Novoselic estabornit al terra…
Cat. 8 Jordi Matas
Claustre del monestir de Sant Esteve
17 juny 2018 – Festival (a)phònica
Mística... lletania i claustre, una mena de vibració còsmica. Pols de psicodèlia elèctrica i tendència al mantra... crec que necessito un altre concert per agafar-ho del tot.
Cat. 9 Jaume Pla
Mazoni
L’estació, Espai Jove Girona
1 novembre 2018
Val a dir que aquesta crònica l’he escrit i esborrat moltes vegades, l’he dibuixat i refet tantes d’altres... però és que hi ha moments que certament marquen la història del rock (entès com a eclosió manifesta de la cultura popular). Quan passes tot debora d’un d’aquests moments, quan t’atropellen i et deixen xop de cap a peus... no cal ni plorar ni riure; aquell moment ets ple i allà on et durà tot plegat, tant se val.
Fig. 10 Sandra Monfort
Clàudia Cabero TRIO
16 juny 2018 – Tast de concerts, Plaça Major Banyoles
Festival (a)phònica
...és quan vas perdut, que no saps què busques. És tot plegat una comunió de coses que passen i que entortolliguen el fil del pensament, de la teva dissertació existencial... i és que després de tant de soroll, avui tinc un buit molt gros. Provo de treure coses de dins per veure i destriar què hi ha... però erro.
Cat. 11 Miquel Sospedra
Mazoni & Banda
Plaça de la Devesa, Girona – 3 juny 2018
Festivalot
Crònica d’un concert imaginat... en la darrera intervenció de la impremta mòbil, tot fent un esbós de l’escenari per planificar el gravat, començaven les proves de so: @paulmccartney, @bobdylandaily i @jaumazoni arranquen aplaudiments feliços de la gent que transita el @festivalot en aquelles hores prèvies. Més tard, una tromba meteorològica diluviana cancel·la el concert. Dibuixo aquí, doncs, a partir de les escasses notes preses, les proves de so d’un concert que mai no va succeir.
Cat. 12 Roger Mas
Parnàs a Miànigues
Can Casadevall – 6 març 2018
Esgotament carnal, regirar en el llit de no trobar la positura, regust de cava reposat una llarga mesada, lírica que cerca l’acomodament en la meva desballestada circuiteria neuronal i que no m’ha deixat aclucar els ulls aquesta matinada... Navego encara aquest matí diàfan en el record de l’esforç; en el que la travessa del Parnàs és ara només record, reverberació, inclinació devota... tot sabent que qui va tornar a dormir a casa, ja no sóc jo.
Agraïments
Conserva de Músics és un treball o una intervenció artística que es manifesta en el marc del festival (a)phònica 2021. S'agraeix el recolzament i la disponibilitat del festival i de Comestibles Brugada per facilitar la manifestació d’aquesta intervenció.
Enllaços similars
