Anna Ferrer, Teatre Municipal de Banyoles June 24 2022, 0 Comments
De ses coses que trepitjen en terra i de sa pesantor gràvida de la sang. De veure mon pare i son germà, de mirar els termes i els marges; de tenir cura de sa cosa que son pare els ensenyà qualque dia i que ja no és real. De sa pedra que allà hi havia i que ja no trobarem mai més. Des boscos i sa partió i de dur-m’hi ara a jo a cercar sa pedra. De na Maria cantant i sa religiositat, des record que en Pau n’hi te i de sa vida sobrenatural severa. D’estimar sense condició quasi com a imperatiu teològic com sa darrera circumstància que sustenta la comunió de la matèria. De na Carme, que cada 24 de juny segueix tàcita fins que jo me mori. N’ Anna Ferrer , arriba molt fonda.