(a)phònica 2021
Necessito un apoderao... qualcú que me gestioni la fama. Com els músics veig que tenen un mànager o un productor, un gestor de xarxes o community media marquet. En el meu cas hauria de funcionar com si jo fora un torero. Un torero famós, és clar. Podria així lliurar-me a les excentricitats, a entrar als puestos de moda mentre la gent xiuxiueja mig atemorida de molestar-me i molt inquieta que “mira, aquel és un artista, el torero...” Deixaria així que la meva façana es desenvolupés per ofegar la crida sorda del meu dubte existencial. El deixaria allà amagat, desnodrit, abandonat. M’expressaria globalment i gasosa. No podria però anar a l’(a)phònica... allà tots som iguals, no hi ha classe ni privilegi, transiten els petits i els grans en una harmonia preciosa. Gràcies bonics, com sempre.
