...a casa

Asseure’s en terra de paratges que han estat escenari d’infantesa i fer pensament, exercici de consciència; fer palès el meu estat de desubicació superlativa... tot plegat (aquesta sensació de vertigen i derivades existencials) se li suposen al setembre; a l’arrencada novament de les rutines; al desenpolsar compromisos adquirits durant la l’efervescència primaveral... però ara, ja fa massa dies que hem arrancat i caldran penes i treballs; sang, suor i llàgrimes per vèncer aquesta inèrcia suïcida.