Abraçut: una serigrafia d'Aleix Font May 07 2020, 0 Comments

 

Tot allò es va fondre… va desaparèixer com l’aigua a la sorra que primer en la seva desesperació per perdre’s compacta la pols i les pedretes en una acció desesperada i última d’amor. L’evaporació, la capil·laritat i la gravetat però són implacables i el fluid abocat en terra desapareix com tota l’amalgama de conviccions de pensament màgic que col·lapsen davant l’evidència. Aquestes conviccions que s’escalabren provant de fortificar explicacions (com volent entendre allò que som incapaços d’entendre) són l’aigua; i el fondre’s, el desaparèixer... és la irrealitat que em sembla la vida prèvia, la felicitat al taller, el compartir jornades d’estampació, de serigrafia, de xerrar d’allò que fem i d’allò que ens defineix... improvisar un dinar i abàstament estimar... llavors no ens calia rés més.
L’altre dia, vaig trobar les forces per muntar les imatges que vaig enregistrar de la jornada de serigrafia que vam passar amb l'Aleix a 4 o 5 dies del confinament... Veient-les, me n’adono que allò no va ser un somni... que pot-ser tornarem a treballar junts, pot-ser podrem equipar com cal el laboratori a la volta... podrem seguir rient de la nostre manera de voler viure rabiosament mastegant la presència.