Mort i deliris d’una desesperança

En el primer moment havia esdevingut la nàusea. Categòrica i disruptiva. Cada intent de sobrepassar-la només la feia més manifesta… més inevitable. Aquella circumstància hauria de romandre en una intensitat variable per el resta de la seva vida. Va iniciar així una cerca de circumstàncies desproveïdes de moralitat. Rebuscava en els llibres, en enregistraments i exercicis pictòrics quina havia de ser una realitat mínimament tolerable. Només trobaria consol en incertes llacunes de claredat inesperades, despullades de pretensió, oblidades de les construccions humanes …però això no havia de saber-ho fins el moment de morir.