El carrer de sa sípia September 04 2020, 2 Comments

Carrer de sa Sípia

La pagesa és morta... inesperada i eterna ens ha deixat orfes d’una petita part d’aquest racó de món. De la botiga d’ella, de les caixes, de les albergínies i la fruïta penjada, de tanta cosa que ja no recordaré ni escoltaré mai més. Només els petits contactes ens emportem en el record. De la seva llengua, d’aquesta manera de viure respirant i trepitjant el terra i el salam de tots els nostres morts, de tot el que queda sobreentès i soterrat davall les paraules, les inflexions, la cadència. Provava jo de destilar-ne l’essència quan xerrava amb ella, m’hi capbussava divertit tot engolant la llengua, posant l’accent en el pronom darrer, jugant a ser tel·lúric... ella concedia. Ara, que les espardenyes son foradades, el dit gros s’escola pel descosit... n’hauré de comprar unes de noves; hauré de acomodar-les a la meva petja. El negoci dels queviures però serà tancat, la dona morta... ja no la veurem mai més... i les noves sabatilles no seran mai tant boniques, no hauran trepitjat mai es garatjo.