Sala mirona 20/01/2018

Què són aquests dibuixos que fas? ...sobtat per una pregunta tant senzilla em cau el pes de la inconsciència al damunt i de la interpretació que d’aquesta poguera fer-ne. Naufrago inevitablement en el xipolleig de les meves vagues interpretacions i caic el recurs fàcil d’atribuir a la conseqüència inevitable, el fet d’arribar al moment present... passa la tarda entre riure i debatre inquietuds pròpies de l’edat que passem, les amanim amb un combinat i el deliri etílic ho sembla justificar, respondre i  sobreentendre tot en una impostada catarsi...  però la pregunta, saberuda de la seva virulència, s’espera el moment del silenci, l’esgotament tòxic, l’adormir-se tot devora i saber-me sol... mastega pausada els fonemes que la conformen i es reconcentra en un definitiu... què faig?

Lu Rois

...a mesura que passen els dies, oblido coses i n’invento d’altres... fer una crònica ara mateix podria ser un exercici de ficció més que un testimoni històric... penso que a banda de prendre notes en forma de dibuix, hauré de començar a prendre’n en mode textual... per cert, avui llegia la crònica de la @gemma.busquets i cèrtament, es troba a faltar les dones...  @lu_rois

Bigblack Rhino ...fora cartell

...fora cartell ...no recordo masa be la cançó; tampoc la manera com vam acabar assentats dins aquella furgoneta; només puc veure les ganes de seure-hi a la recerca d’un parèntesi, d’una excursió quàntica a bord d’una ferralla. Una cançó, un lapse temporal ínfim, un parell de cops de minutera a les mans de @bigblackrhino fora circuït i fora corda, vellut vocal i color negre del que no deixa escapar un sol fotó. Camins colaterals del @neuhome

Núria Graham

...textura elèctrica i cadències que em remeten a referents d’una solvència incontestable. Provo de recordar elements on recolzar-me i allà hi trobo un altaveu on deixar la llibreta, un altaveu que tremola sobremanera... necessito més temps, busco la pausa, clavo la mirada a l’escenari, gargots, esborranys... s’ha desfet el temps en l’espai i desvariejo una mica força. Necessito la son. Aquesta serà la meva cançó de bressol. @nuriagraham @jordicasadesus @aleixboupuig @arturtortpujol

MAZONI

...més enllà del tòpic de Brumel i l’anunci de la colònia en qüestió, a les distàncies curtes, amb els peus lligats i damunt d’una més que trèmula estructura de fusta: hom podria tenir la sensació de jugar-s’ho tot a una carta... però tot i l’equilibri impossible, @jaumazoni regala una sessió antològica, anatòmica i d’una senzillesa tant crua i propera que crema...

the Holy Bouncer

...el creixent de batecs i el retrunyir de tota la massa corporal a cops d’esclat sonor pren una vessant mística inesperada amb el cabdell que s’entortolliga de fils i sinthe i cordes i veus i dances i una bateria exhuberant... per un moment m’ha semblat veure Krist Novoselic estabornit al terra... @holybouncer

Marta Pérez

...un esdeveniment com aquest, tot i el format concentrat que en minva la profunditat específica de cada proposta; és altament absorvent. La proximitat de la música resulta aclaparadora, transita en una atmosfera amable que teixeix complicitat i connectivitat general... mirant de reüll el cartell del primavera sound, m’entra una mandra de proporció bíblica. Es podria demanar per una propera cita, que el treball d’il·lustració no quedés tant a segona fila? ...be, serà deformació professional. Llarga vida al @neuhome @marta.rebugent