Il·lustrant l'(a)phònica July 09 2017, 0 Comments
festival (a)phònica
30 de juny 1 i 2 de juliol del 2017
Hi ha coses importants que han quedat als calaixos i llibretes, paraules guardades que no han sabut trobar el camí, el moment ni la manera, expressions que no han pogut quedar enregistrades, salutacions i converses esvaïdes abans de ser nascudes, hores de son mutilades, robes i sabates xopes que han quedat esteses i regalimant excessos d’aigua, presències que només han arribat a ser una enyorança, retrobaments feliços presentacions sense dibuix ni registre gràfic… tot plegat, una fuetada de vent sideral difícil de comprendre sinó en la distància.
Guardem les coses doncs, posem-les a sol i serena per infusionar-les totes elles en ampolla de vidre, deixem quallar allò incompressible per a que impregni la solució aquosa del record i fem-lo nostre… @aphonica
plaça assumpció Girona
10 de juny de 2017
si be i d’entrada haig de confessar que tenia ganes de concert i tal cosa em faria sospitós de imparcialitat… aviat i encara ben buida la plaça, en les provatures de só amb cançons trencades i notes enganxades, vaig quedar ben atrapat en la netedad i nuesa del format, en la cadènciamelòdica, en la brillantor acústica, en el color vocal… tot plegat, el concert va passar encara amb la ressonància emocional del primer contacte, massa ràpid… m’agafo doncs al fetitxe anacrònic de l’àlbum, al tot d’un treball en global que es presenta a manera de col·lecció de cançons enregistrades i embolicades en un llibret i CD enregistrat, una manera d’escoltar la música en la que he crescut i de la que no me’n puc deslligar… Carn, os i tot inclós serà de ben segur la banda sonora del meu estiu… merci @jaumazoni @francescviladiu @aphonica @femlavolta
Teatre Municipal de Banyoles
30 de juny del 2017
Abismes, escletxes insondables d'un espai quàntic... moviments definits en la turbulència espaial de la guitarra prenen forma de la manera més insospitada en aquesta dimensió que acaba de conformar-se. Només cal treure's l'escafandra, deixar-se endur per la flotabilitat de la ingravidesa i entrar sense oferir resistència en les modalitats vocals que sembla t'expliquen coses i que sembla que no sé que em diuen però efectivament em duen. Que em duen i no sé què em diuen, però finalment em deixen en un somriure, sentat en una cadira, en un racò de mandra de tornar a viure la pròpia vida... @mariaarnaldimas @marcelbages @mariaarnaldimas
HOWLIN’ DOGS
01 juliol 2017
Nocturna… nit freda avançada que s’obre camí en la reverberació elèctrica d’una guitarra que troba la sintonia amb la bateria de ritme contundent… cançons d’esclaus, versions de tonades centenàries, històries bíbliques, tot allò que pensem que formaria part d’una vida passada però que ens esclata a la cara i ens deixa en l’atordiment que provocaria l’esclat proper d’una granada, ànima de blues de la més delicada manufactura… i l’entrada de la work song és la millor recompensa per haver aguantat fins aquestes hores en que habitualment jo fa segles que dormo. @howlindogs
Marlango
01-juliol-2017
…vellut, la qualitat tàctil del cuir, atmosfera de l’absorció que la catifa fa de la sonoritat, una dança que es descobreix a mesura que les peces es despullen a l’escenari i així mateix les persones que hi ha darrera apareixen. @marlangooficial
Steve Smyth
02 juliol 2017
…una tempesta d’estiu, d’aquelles que t’esperaries que posés un bri de frescor als reescalfats racons que han acumulat tota la calor d’un mes especialment tòrrid. En el compàs de les primeres gotes que cauen podria quedar certa resistència a mullar-se les pertinences, però l’aiguat és tant pertorbador que deixa de bones a primeres totes les robes xopes… llavors t’adones que aquesta frescor és el veritable tresor, allò que dies enrere desitjaves amb tota la teva ànima i et perds en la seva abraçada. Camines, t’ajeus, passeges, trepitges, escoltes, mires, gaudeixes d’un torrent expressiu que aquest home regala… i quan s’acaba, l’home baixa de l'escanari i realment m’abraça… això darrer, podria ser un recurs literari però és d’una dimensió física i raonable, incontestable. @lonosmyth
La Iaia
02 juliol 2017
…final de festa. Tres dies d’alta intensitat, de poc dormir, de mal descansar, de molt escoltar i de tant rebregar les llibretes que fan del record un marasme d’espessura… manquen encara molts esbossos que repassar, molts diagrames de vectors a mig fer, moltes converses per acabar… tot es farà, però ja d’una altre manera… merci als companys d’aquest viatge i perdoneu @soclaiaia per no haver ballat gaire
Claustre del monestir de Sant Esteve
30 de juny, 1 i 2 de juliol del 2017
espais… tot mirant les columnes, el pou, l’herbei i la gent que segueix concerts estereoscòpics en aquesta platea bífida trobo l’enyorança del recolliment, de passar i passejar en silenci… la quietud que ha quedat després de tant dispendi de remor i decibel·li.
...aquest post, mostra una petita selecció de les cròniques il·lustrades del festival (a)phònica 2017, fruit d'una col·laboració amb @altersinergies. es pot veure una mostra més àmplia del seguiment que es va fer en el següent enllaç: @geniut
enllaços similars: