Projectes
La Cosa April 08 2021
Aquesta és una peça d’animació estructurada en 4 càpsules que forma part d’un projecte educatiu que nom “Islamofòbia? una proposta educativa". La dita proposta educativa impulsada per SAFI parteix d’unes càpsules audiovisuals que platejen situacions quotidianes en àmbits concrets i que a través d’unes guies didàctiques aporten al docent eines per abordatge del debat al respecte de la islamofòbia. Es tracta d’una guia de lliure disposició orientada sobretot a escoles i per alumnes a partir de 3er d’ESO.
Fitxa tècnica de la peça audiovisual
- Dibuix i animació, joanic
- Guió, Mostafà Shaimi
- Música, Enric Teruel
- Producció Tsinema Entreteniment i SAFI
- Col·laboració, equip documental DIXAN
- Finançament, Ajuntament de Barcelona i Departament de Treball, Afers Socils i Famílies de la Generalitat de Catalunya
teaser "la cosa" from tsinema on Vimeo.
Enllaços similars:
gravats a La Volta March 20 2021
Obra gràfica:
Aquest capítol d’aquesta discreta i autoeditada publicació aborda el treball entorn a l’obra seriada. El meu abordatge de l’obra gràfica ha adquirit progressivament un caràcter més compromès i absorbent. Si bé, es va iniciar de manera innocent en el camp de l’aiguafort i en el brunyit manual, aviat va desembocar en el món de la serigrafia artística i experimental. També amb una aproximació autodidacta a la matèria, va esdevenir una eina d’expressió artística principal dins el meu treball general. En el moment present, aquesta determinació m’ha dut a formar part del projecte creatiu de La Volta construint un petit taller d’estampació que aborda el gravat, laserigrafia i la tampografia.
enllaços similars:
Rajoles de la Plaça Assumpció March 20 2021
L'any 2017-2018 vam adonar-nos d'uns motius que decoraven els ampits i marqueteria de les finestres de la plaça assumpció. Eren unes icones que mostraven imaginari astral i popular. Signes zodiacals, imatges d'oficis i bèsties estranyes. Juntament amb Jesus Ramírez vam recollir-ne unes quantes per a fer unes rajoles marcant els relleus tot interpretant aquelles imatges. Aquestes són algunes de les rajoles ja cuites d'aquell treball
Enllaços similars
rajoles February 07 2021
No seria capaç de recordar els anys en que vaig començar a donar voltes sobre el mural ceràmic. Primer era una intenció tèrbola, poc definida... rebuscava les notes de Miró i Artigues on no hi trobava cap presa on agafar-me; cap referència. Era molt tendre... llavors no sabia ni tant sols què era la serigrafia, vivia com he viscut sempre, desacompassat, fora del temps que m’ha tocat viure... encara no ho sabia, però faria d’aquest fet una constant invariable. Qui sap perquè vaig decidir sense voler-ho fer de la meva vida tota una inutilitat. Treballava de nits, perdia el temps de dia. Vaig oblidar aquella inclinació en vers el mural o la vaig deixar soterrada entre tanta incontinència, ebri de inconcreció. Tot just tenia un torn que no sabia fer funcionar, pintava quadres que em sobrepassaven i estudiava manuals de ceramista que més aviat semblaven llibres d’autoajuda. No entenia res i res importava perquè de coses
Ara que hem instal·lat el primer mural... senzill (un disseny de patró i esmaltat de tercer foc sobre rajola); hi reposo la vista i imagino que tot plegat significa que torno vell, eclosiona el dinosaure que sóc. Com l’escata que es dibuixa. Abans tenia tota la pressa per aconseguir els resultats que ara, endurit per tot, avorrit de finals dolents, em conviden a la indiferència. Només tinc interés per la complexitat del camí... en acumular un coneixement que en morir es desfarà com un sucret dins el cafè.per provar no me’n faltaven.
enllaços similar:
òrbita solar January 01 2021
Avanço penosament i a cada òrbita traçada, més avorrit de tot… encara amb l’esperança buida de tenir a l’abast una mena de final feliç. Una redempció. Empès per tot, marco un rumb inespecífic, d’una inconcreció majúscula… donant per garantit que abans de morir veuré les lletres de crèdit de la nostre pròpia producció audiovisual occidental; convençut que s’adreçaran les coses per un efecte sobrevingut… que tot anirà be.
Marquem un moment concret, necessitem una referència, una relació matemàtica o astronòmica que ens situï donant voltes, orbitant el sol i sumant els dies, les estacions i solsticis… Correm i prenem inèrcia, sabem que allò que és sobrenatural ens observa, ens depara un lloc a l’eternitat, un bocinet de cel. Tot plegat, un deliri compartit que ens empassem sense fer preguntes a canvi de regalar el nostre temps.
Provo molt fort de deslligar-me, d’aturar la marxa, de prendre una alenada per gaudir de les coses que passen tot devora. M’aferro al llapis, a la llibreta. Trobo que la llauna de beguda ensucrada en terra és un anacronisme, una variació natural de les coses, una preciositat rovellada, obsoleta. Retallo cartolines i intento transfigurar aquesta atmosfera que vaig conèixer a les pintures del gran mestre. Provo de fer conserves d’allò que se m’escapa, que perdo inexorablement a cada bategada.
Merci @upcyclingbottles “por ayudar-me con les botelles, por regalar-me una referéncia” …suposo que és una bona manera de començar l’any el reprendre aquest projecte… “a ver a donde nos lleva…”
Black Music Colors March 06 2020
Exposició col·lectiva a la Galeria DUAL
Av Jaume I, 67.GIRONA
Navegant un conglomerat fòssil...
No sé el temps que fa que dibuixo aquestes coses. Pot-ser recordo vagament les motivacions primeres però l’enterrament de la infantesa va fer fer-les arqueològiques. El fet és que la música interconnecta en totes les direccions i com si fora matèria fosca travessa la massa i els pensaments; genera estats d’ànim... els contagia; ens remet a una part molt primitiva que a mi em fatsina. En Pau Morales em va contactar per a vestir entre uns quants les afores, el pati del darrera, el suburbium descatalogat d’un festival més d’aquesta ciutat de festivals. La Dual localitza i qualla la iniciativa. Jo, que sospitava tenir feina acumulada al respecte del motiu en qüestió, vaig acceptar sense pensar-hi gaire perquè visc provant d’oblidar la meva insuficiència integral de la sang, dels ossos, de les plaquetes i les hemoglobines, dels premolars i el metabolitzar les greixines... i de coses al cap n’hi tinc masses. A les portes de l’esdeveniment d’aquest proper divendres, he de donar-vos les gràcies a tots els que m’heu empès per aquest concret projecte perquè m’ha fet mirar on m’està duent aquesta inèrcia.
A les imatges d’aquesta entrada algunes de les peces més antigues o la darrera estampa de la impremta mòbil... obra en paper i impresions digitals, gravats del meu pas pel llarg i ample de la vida concertual de lu nostre poble... el recorregut sencer el podreu veure a la @galeria_art_dual . Hi portaran feina i compartirem visions amb en @paumoralesalbert en @josepministral i en @marticeballosart a partir de demà divendres a les 20:00 fins no sé pas quin dia...
BBig Black Rhino a l'auditori de Girona. (10/03/18)
Jo, això ja ho he explicat qualcuna vegada... però crec que mai oblidaré la primera vegada que vaig escoltar-los... El record d'allò que va precipitar la situació de trobar-nos tancats dins una furgoneta és imprecís i cada cop més eteri. La claredat idò, comença quan en @pakitsguitar va començar a provar la guitarra que allà dins hi havia... s'hi va afegir la @nurithunder a la veu. Be... la crònica d'aquella nit la trobareu en aquest enllaç El dia que la demència em desdibuixi... si us plau, si voleu retrobar-me un sol segon, cerqueu de posar-me aquella cançó.
Impressió digital sobre lona de 150x150cm
Tot s'havia de tòrcer... Arribat el virus, tancats i confinats a casa, es muntà una exposició per a no ser passejada ni vista. La selecció de treballs estava encarada a fer una revisió de diferents figures, concerts, estampes, impressions... dit estava... amb l'etiqueta #joemquedoacasa us proposo una recorregut per algunes de les peces que vaig aportar a la quarentenada exposició.
Fireluche i Pau Riba... Ateneu de Banyoles (11/juliol/2019) festival (a)phònica.
La comunió d'aquest dos elements é abastament tel·lúrica, jo de dibuixar-los, m'hi surten arrels, espores... i medusses.
The Soul Jacket...
"pónmelo hasta que se arranque" van regalar-me el disc i vaig escoltar-lo sense aturador... el dia del concert vaig estar força atrafegat fent-los el gravat en directe. Va ser a la Plaça Assumpció, a casa... Ara, com que el meu telèfon és vellet, he hagut de buidar-lo de música. I malgrat tinc l'aplicació de pagament per escoltar allò que em roti... jo encara sóc d'agafar un àlbum per aturar-me en tots els racons de cadascun dels seus talls. Els meus fills em pregunten quan gestionen la música del cotxe... Papa! (amb una a neutra que me desfà de tendre) ...vols que posi tot l'àlbum?
Marcel Làzara i Júlia Arrey... escales de Snt Domenech. (04/05/2019)
Sóc culpable d'imparcialitat, me costa molt impostar allò en que no connecto i deliro per allò altre me crida l'atenció... Això ha estat la banda sonora de casa meva. Així que aquesta proposta, és per a mi material sensible. Una besada des d'aquí per la Júlia i en Marcel...
El PARNÀS a Miànigues... (6/03/18)
Aquest concert es va fer en una casa particular, va tenir el format d'assaig general previ al llançament del l'àlbum PARNÀS de Roger Mas. Giclée, impresió digital sobre paper de cotó. La impresió està feta sobre paper hahnemühle. La gama cromàtica i els matisos de negre son impecables...
Intana a la fundació Lluis Coromina 16/06/2018
Aquest concert es va realitzar en el marc de l'(a)phònica del 2018. El disseny i el gravat es van fer en directe mentre duraven les proves de só i el concert. Si he de ressaltar alguna particularitat d'aquest treball és l'enquadrat horitzontal. Haver retallat la cara de la Núria Moliner va ser una d'aquelles troballes casuals i resolucions sobre la marxa que acaben donant consistència i sentit a la feina que hom fa. Estampa de la impremta mòbil sobre paper canson 180gsm
MAZONI a l'estació jove (fires de 2019)
Si be, Jaume Pla és un dels motius reiteratius de la meva il·lustració del panorama concertual local. Aquesta concreta il·lustració representa un dels concerts més especials que recordo d'aquest músic. Senzill, sol, amb tota la potència de una big band només amb una guitarra. La experiència hipnòtica que contagia damunt de l'escenari és més pròpia d'un gurú. impresió digital sobre paper
CARTELL NEU 2020...
Aquesta estampa serigràfica va ser feta per a dur serigrafia mòbil al festival NEU!. Una experiència molt especial que vam dur a terme en directe entre concerts mentre succeïa el festival. Amb l'ajut inestimable d'Enric Teruel. Serigrafia sobre paper super alfa 50x70
Estampa de la impremta mòbil. 1/07/18 festival emergent. Cervià de Ter
El mon de Daniel Lumbreras és incomparable. Té una lluminositat pròpia. Un cop vaig llegir del puny de Ricky Blanco que evoca la sonoritat de Youssou N'Dour... certament molt encertat. Però el colorit laringi de Lumbreras seria destorbat per un intent d'expressió concreta; per qualsevol intent d'imprimir-li la concreció que significa el món de les paraules. IUmpresió de la impremta mòbil sobre paper canson 180
Figures de paper muntades sobre fusta...
Jordi Mathews i Pol Rende... Figures de paper. Aquestes van aparéixer mentre treballava els treballs vectorials. Es van fonamentar en una necessitat de quallar de una forma material les il·lustracions de vectors que anava recollint a la tauleta. Responen doncs al desenvolupament de l'artesania digital. En aquesta Mostra s'exhibeixen 4 figures... les dues esmentades i dues més (Roger Mas i Marcel Làzara).
Steve Smith. Sala Mirona (23/gener/2020). Festival NEU!
...de l'afecte que desperta aquest home i la seva capacitat per no entendre allò que li dius. Un somriure etern...
Enllaços similars:
NEU! 2020 January 23 2020
El NEU! vindria a ser una mena de patrimoni cultural immaterial de la nostre trista, fugaç i vertiginosa existència… un punt de trobada irracional de tots nosaltres, d’aquells qui empenyem les nostres futures despulles procurant no escoltar gaire el grinyol de les nostres angoixes, alegries, misèries, somriures, pors… Aquest any hi portarem La impremta MÒBIL, farem serigrafia en directe i gravarem i estamparem un concert molt especial en viu. Moltes ganes de fer-ho i moltes ganes de retrobar-nos amb companys de viatge, amics, coneguts i saludats no internacionals de la música i d’altres arts… tant d’embalum pot-ser necessitaré qualcú que m’ajudi
No hi havia colors...
En un primer moment fugia del color com a determinació, provava d’oblidar-lo per fer-lo inexistent. Em justificava com a hereu dels grans clàssics. Volia alliberar-me de tendència embafadora de la diversitat cromàtica per sentir-me en pau, especial. Com qui ignora l’evidència (l’elefant a l’habitació) cercava aquest desitjat estat levític distorsionat per la reverberació i soroll de l’empremta pigmentaria (l’elefant a la terrisseria). Vaig acomodar-me dins una pel·lícula muda plena de pols i rascadures com en una entelèquia; com en una visió pretesa, imaginada, utòpica d’un eremita. Hi vaig viure entre els fotogrames fins aconseguir fer-me insensible, fins aconseguir en l’engany una certesa. Vaig així acabar rescalfat en les subrutines d’un sistema binari imaginat de resistències i transistors, fals, en una estructura de degradat lumínic somort, raonable i empíric... en una cadència i fetor nial, aconseguint doncs una l’alegria impostada del que es creu il·luminat per una sort de presència o prestància cognitiva. Tot era mentida. Acotat per una alarmant manca de variables, només em faltava ja menysprear les vestidures, les carns processades, la industria del cinema, les sagrades escriptures i la cultura pop per accedir a un conat de levitació; per esdevenir un Sant Agustí de cartró pedra. Afortunadament hi havia l’Enric debora i més tard va venir el taquígrafo Corominas... i començant el concert ens vam obrir camí entre la gentada fins acostar-nos a la perifèria del nucli dur de la secta mazònica... i com els pingüins que cerquen refugi de la fred en la seva comunitat, ens vam infiltrar en l’aquelarre que ja era manifest. M’encanta poder dir amb un somriure als llavis la paraula... imbècil.
Del saber-nos no res... al @neuhome
Del fer i anar passant distraguent la fragilitat de la vida; del tenir la sensació d’estar ancorats en un circuït de reentrada de les mateixes cabòries... sota una mena de diluvi universal i tenint cura de la mainada que per segona jornada i per mor del temporal no va a escola... anem recordant i repassant les notes del festival en qüestió. A jo m’agrada de dibuixar tot-hom, i do; però aquest cop no vaig poder, obcecat com estava en fer el gravat per la #impremtamobil ... no vaig tocar bores. Tant se val no arribar; palpar la pròpia incapacitat, el cansament... en certa manera és estimulant trobar els límits. Aquella nit, vaig sortir de la meva neurosi a mig concert del @elpetitdecaleril . Em va costar déu o ajuda connectar... erem força lluny; retrunyia les planxes galbanitzades del mobiliari de @salalamirona . Recordo prendre quatre notes amb el llapis i pensar: “d’aquí el que vull quedar-me és amb l’atmosfera”. Certament fou l’aire i el moviment global de la matèria el que més m’impresionà del moment. De les lletres, hauré de llegir-les o escoltar-les amb cura i perdoneu la meva ignorància. Perquè escric aquestes cròniques amb la idea de ser fidel a una realitat que en polsar la primera paraula s’ensorra tota
Altres intervencions de la impremta mòbil:
...al marge del camí January 09 2020
Treball expositiu en col·laboració i per l'Institut Guttmann de pensaments i il·lustracions preses en un trànsit llunyà de rutina quotidiana. Aquesta petita mostra de reflexions i paisatges interiors en forma de dibuixos, notes i petits textos i esbossos que busquen la senzillesa com a concepte material i que s’embeuen de la solitud de les passejades que en el descobrir de les formes de la natura modelen en el pensament i les reflexions personals.
Es proposa doncs un petit viatge, modest i contemplatiu. Evocador del marge de la civilització, de la frontissa on moren i es desdibuixen les estructures de l’engranatge social que ens empara. Allà on per un moment desperta la massa biològica que ens conforma. I aquest viatge es presenta en impressions crues i despullades, quasi bé arrugades i pot-ser trobades en un terra. Una petita joguina que trobaríem arran de mar.
Enllaços similars
III nit del Comerç November 26 2019
Passejant la bossa...
Disseny de trofeu per la tercera nit del comerç.
Àrea de promoció econòmica. Aj Girona.
Sèrie limitada de 19 exemplars
Estudi conceptual i disseny vectorial
Materialització del projecte.
Es decideix treballar material orgànic i es traslladen els dissenys vectorials a la fusta. Procés realitzat a La Fusteria Digital.
La peanya esdevé un element fonamental de la peça. D’aparença voluminosa i que ha estat motiu de reflexió insistent del procés. La plataforma, la base, el carrer que és el substracte de la interelació humana.
(fig. 3 i 4)
Altres projectes
tristos tòpics January 15 2019
Tristos Tòpics (TEASER-01) from tsinema on Vimeo.
Tristos Tòpics
joanic és un artista local de segona fila que ratlla la mediocritat. Un dia per efecte d’una concatenació d'esdeveniments és convidat a muntar una exposició a una important sala de la seva ciutat. El protagonista viu aquest procés convençut que la seva obra transcendirà, que està cridat a ser l’exponent d’una nova revolució i renaixement de les arts plàstiques i que el seu treball aviat li procurarà fama, reconeixement i comoditats… però aquest punt de vista contrasta amb la sensació i observacions de la gent que ha conviscut prop del seu taller…
Jaume Geli Joan Corominas Jesus Ramirez Perez Mazoni seran qualcuns dels afectats pel tràfec
El 22 de gener de 2019, s’estrena aquest documental juntament amb les obres creades per la ocasió. Pintures, il·lustracions digitals, retalls de paper… una passejada per l’imaginari, la manufactura i paisatges interiors de Joanic Geniüt
Sala miquel Martí Pol, Av. Jaume I, 42, GIRONA
…a mesura que s’acosta el dia de la inauguració, en Joanic segueix muntant i creant les peces per la exposició al seu taller a la Casa de La Volta. Progressivament comença a entrar en un estat d’alienació mental. Els companys de taller i la directora de la fundació arriben a un punt de tensió difícil de suportar…
La Collita December 13 2017
naixença...
Assentat al banc escoltava les proves de só i dibuixava despreocupat quan vaig quedar ben atrapat... però això ja ho vaig escriure a l’entrada del 12 de juny i no sabria tornar a fer-ho sense deformar massa el record... però poc conscient era llavors que iniciava un periple que avui fa parada i fonda per encarar l’endemà. Aquella (el 12 de juny, la seva dimensió plena) era la dàrsena que ens oferia la closca i cuirassa que ens havia de dur a enfrontar els dubtes; travessar planes ignotes; oblidades fronteres; ens faria encarar les pors i misèries personals per trobar noves formes expressives que ara us oferim. Ha estat una discreta odissea i obsessió personal pels verals d’aquest univers emocional, líric i musical que fotograma a fotograma ha pres forma de pel·lícula. Presentem doncs aquesta animació que conforma un univers mazònic i geniüt o això prova...
storyboard...
Després de La Collita vaig pensar que no tornaria a fer animació mai més... una promesa absurda, és clar. Ara que em trobo immers en una nova producció, recordo exactament a què em referia amb aquella afirmació. Treballar amb les eines més rudimentaries, barates i imprecises sembla ser el meu sinus. Provar de conrear una terra plena de rocs i pedres amb un pal; treure petroli del no res amb una aixada; cercar or a la llera del Terri amb un filtre de cafè... desespera. Desconec fins a quin punt aquesta situació dantesca (aquesta manera de treballar) és desitjada... o si més no premeditada o volguda. Vaig crèixer amb la mort i l’enterro dels moviments culturals que havien d’alliberar-nos. Vaig voler no saber res del nihilisme sobrepassat que sobreeixí d’aquella gran desemparança. Vaig comprendre amb infinita tristesa que aquella terra promesa era l’esperança que ens duia a l’abisme... i que l’esperança, convertida en nova eina del sistema ens lleva responsabilitat i es torna en allò que ens durà a la mort. Aquestes coses penso entre fotograma i fotograma.
enllaços d'interés:
Estampes de Sant Narcís October 12 2017
..és una col·lecció d’estampes en diferent format. Gravats, estampes serigrafiades, peces de tampografia i impressions digitals que es capbussen en els espais, habitants i mobiliari del barri de Sant Narcís. Es tracta d’una mostra molt específica i de treballs en obra seriada i amb una motivació molt concreta: les possibilitats expressives de l’estampació. El conjunt mostra una visió molt subjectiva i personal del barri, un punt onírica que comença amb llocs i moments de l’entorn més proper al taller però en la mesura en que han anat convivint amb les formes i els espais s’ha anat subjectivant fins acabar mostrant paisatges interiors en certa manera hereus de les formes, els arbres, les converses i experiències viscudes durant la residència artística que he cursat dins el projecte de La Volta. Imatges flotants i moments efímers de tinta negra que conformen una exhibició de caràcter fosc i amb manufactura d’orfebre…
***
Els gravats i estampes vàries…
La qualitat opressiva d'un gat October 31 2016
en aquesta entrada es mostra el muntatge d'una premsa d'estampació per gravats de petit format amb un antic gat de cotxe. Procés de creació i primeres proves.
enllaços d'interés:
esport i natura March 09 2016
This project was created for Sant Antoni de Portmany City Hall to express the confluence of these concepts. An image to evoke an atmosphere , a territory , an activity, an experience that offers this special place.
related posts:
pinturas... November 04 2015
single paint
- PORTFOLI
- Paint on wood (pintoresca)
anónimos.... October 25 2015
ENTRADAS RELACIONADAS
...després de Melville, Plà October 16 2015
Va arribar aquell dia en que tot el que estava per dir, marinava de la més rància sensibleria… qualsevol temptativa d’expressió escrita, oral o pictòrica; s’estavellava en la més erma de les pàgines de l’editor de torn… i no és que tal cosa sigui digna d’esment o mereixi atenció de la prou atrafegada vida de qualque ésser avui en dia pateix. El fet específic i el pes concret de la publicació present només assumeix una evidència en quant a la inutilitat pròpia, la patafísica d’un bullit de peix o qualque descripció costumista similar, la contemplació present i la dificultat per l’abolició de l’especulació com a eina de supervivència emocional…. provarem.
serigrafia de gran formato August 07 2015
furniture & paint July 17 2015
Escales
Esmalt sintètic en pintura i aerosol, técnica mixta. La peça complerta presenta una superficie de 200x250cm aproximadament. Esta formada per quitare portes reformades, tractades i pintades.
Finestres
Pintura, serigrafia, aerografia, tècnica mixta. Peça muntada sobre finestra restaurada, de 140x90cm aproximadament.
ouverture from tsinema on Vimeo.
Enllaços relacionats:
2.stencil on wood (aerosol)
3.pintoresca (pintura)
tSINEbOX July 12 2015
Light projection machine and silkscreened films...
The cinema is a tool to explore. It is a tool for the creation, to express and show aspects of the human being... emotions, spatial and temporal relationships, the remembering. The movies have the capacity to put together many arts in an only temporal line that becomes an element to dream, to grow, to think.. but also to indoctrinate. For this reason, the movies have a dark side... that we also love.
this analogical project became to play with the emotional awakeness the simple..
.
tSINEBOX is an artifact of basic mechanics; allows screening of films on any surface. The films are unique and specific to this machine. tsinebox kinematic allows a didactic approach in itself and stimulates DTP own film projects ... its most primitive level evokes the pleasure and enjoyment of the game with the visual language. darkness, light, shapes and visual rhetoric ...
.
the film represent the challenge of this artifact. Propose a compositional exercise... in particular a large paper where you have to think about a spatio-temporal structure. this will be a linear sequence that will conform the plot ... in terms of the material that makes up the film: paper, paperboard... very simple, no limitation on draw, paint, print... whatever
.
***
tsinema from tsinema on Vimeo.
tSINEbOX was part of the exhibition "ums wege kino" organized by the Spanish Embassy in Berlin and Gat room. In the hotel Gat Point Charlie, Berlin Mauerstrasse 81-82 101117. Presented November 20 to December 1, 2013. Curated by Cristina Navarro
...see more works at PORTFOLIO
www.feresteq.com
2014
***
***
- Page 1 of 2
- Next