(a)phònica 2025 July 19 2025
Raül Refree i Maria Mazzotta
Teatre Municipal Banyoles
28/06/2025
L’oracle de Delfos.
Els vapors que sortien d’alguna esquerda i les paraules incomprensibles d’una sacerdotessa. Èxtasi, narcosi de l’oracle o crisi comicial precipitada per l’estroboscòpia a tota la concurrència que acaba traient escuma per la boca reblincada en terra. Suposades epifanies. Debatuts conceptes retòrics prou mal·leables per encabir quina sigui la interpretació pretesa. Recomposició i interpretació teòrica del que s’ha viscut. Avui, molt més enllà del trànsit de la cosa tel·lúrica a l’establerta estructura política contemporània romanitzada que acumula mil·lennis… només podem imaginar allò real que se suposa, un dia fórem. Som massa condicionats per segles de moralitat platònica, aristotèlica i agustiniana per atrevir-nos a res. Veient però aparèixer Pythía al teatre municipal de Banyoles s’obre aquella mateixa escletxa on emana la vaporosa substància que ens convida a jugar. Jugar a saber, és meravellós. Entendre que saber només és un joc d’indesxifrable normativa, una necessitat. Pythía doncs... ens obre les portes a una correlació de camins que ens porten al pinyol de nantros. Gràcies, bonics.
Roger Mas i la Cobla Sant Jordi-Ciutat de Barcelona
Club de Natació Banyoles
27/06/2025
A vegades hem de recolzar-nos damunt les coses… no queda més remei després de mil·lennis d’estupidesa teòrica acumulada. Avancem a les palpentes i d’alguna manera. Lu problema, però és creure que les coses són certesa, una referència ferma on plantar-se una estona a fer repòs de tant soroll. Llavors, plantem aquest peu en terra i només sentim a dir que hem de morir de calor, de sequera, d’inanició, de putrefacció, d’ignorància, de desídia, d’estultícia… tanta paüra. No ens podran dir el dia del nostre enterrament que no estàvem previnguts. A vegades penso que al nostre epitafi hi hauran de posar “els qui aprengueren a morir de mil maneres, però no semblaven morir-se mai (fins ara, és clar… que ja són morts i enterrats)” Gràcies a Déu, ja no patiran més.
Els Pets
Club Natació Banyoles
26/06/2025
Les històries aquelles que en el granulat del record hi posa l’aphònica en el trànsit aquell que marca el començament d’alguna cosa són l’ara i aquí mateix. No pas que visquem un subproducte d’alguna projecció o desig inconfessable; no pas cap exercici de mesura respecte de les altres coses. Només respirar cada alenada malgrat tot. Tornar a les xarxes només en aquest parèntesi que és això… de cop i sobte trobar-nos dins aquell collage que era la careta de la cinta de casset que escoltava jo quan volia ser gran. Són aquelles coses que ens han fet ser el que avui som: els pets i els petons
Tarta Relena
La Muralla
29/06/2025
mystḗrion o l’organigrama del dibuix en directe.
… i tota la simbologia que anirem assumint per anar passant. Posarem coses dins caixes que anomenarem d’alguna manera “kista”. Les hi atribuirem un caràcter sagrat (necessitem ara aquest consens per donar-hi força). Dibuixarem els misteris a les llibretes que només podran veure la llum en arribar al destí (ja ho trobarem, perquè si es dona el cas que els grafismes són un brunyol, tindrem una volta al sol per lamentar-nos). Arrencarem els fulls sense fer-ne judici encara per segellar-los dins la carpeta que tindrà només el custodi assignat. Aquestes coses dins les capses, aquests dibuixos dins la carpeta, només seran vistes i manipulades per persones concretes properes al trànsit sota l’atenta mirada del custodi. Caminarem tota la llargada que limita l’inici del final i arribant al recinte sagrat la transformació ja no tindrà tornada enrere. Haurem passat ja pel veritable trànsit que només espera la catarsi final del ritu. Celebrarem el ritual i la vigília com a circumstància simbòlica de la nostra transformació. Endollarem aquí la potència decibèlica. Farem palesa (molt fort) la metamorfosi cíclica de la vida, l‘inici del solstici, el naixement i la mort, el testimoni de tanta mainada morta. Estimar-nos una miqueta. Aquells que som, aquells que ens dugueren a ser i els que vindran “aluego”. Gràcies aphònica per a fer-ho possible novament i malgrat les dificultats.
Enllaços similars: