No seria capaç de recordar els anys en que vaig començar a donar voltes  sobre el mural ceràmic. Primer era una intenció tèrbola, poc definida... rebuscava les notes de Miró i Artigues on no hi trobava cap presa on agafar-me; cap referència. Era molt tendre... llavors no sabia ni tant sols què era la serigrafia, vivia com he viscut sempre, desacompassat, fora del temps que m’ha tocat viure... encara no ho sabia, però faria d’aquest fet una constant invariable. Qui sap perquè vaig decidir sense voler-ho fer de la meva vida tota una inutilitat. Treballava de nits, perdia el temps de dia. Vaig oblidar aquella inclinació en vers el mural o la vaig deixar soterrada entre tanta incontinència, ebri de inconcreció. Tot just tenia un torn que no sabia fer funcionar, pintava quadres que em sobrepassaven i estudiava manuals de ceramista que més aviat semblaven llibres d’autoajuda. No entenia res i res importava perquè de coses

Ara que hem instal·lat el primer mural... senzill (un disseny de patró i esmaltat de tercer foc sobre rajola); hi reposo la vista i imagino que tot plegat significa que torno vell, eclosiona el dinosaure que sóc. Com l’escata que es dibuixa. Abans tenia tota la pressa per aconseguir els resultats que ara, endurit per tot, avorrit de finals dolents, em conviden a la indiferència. Només tinc interés per la complexitat del camí... en acumular un coneixement que en morir es desfarà com un sucret dins el cafè.per provar no me’n faltaven.

enllaços similar:

• portafoli
• ceràmica
• serigrafiant ceràmica