La impremta mòbil

La impremta mòbil és una joguina imaginada; pensada amb les mans; rebuscada de la fusta i ferros; somniada a la ferreteria fent la recerca de politges i juntes estranyes, de broques de ferro i broques de fusta, rodetes i escanyacables... i tant pensar-la i muntar-la, de remenar cosa com quan era infantó, m’ha fet arribar a casa plè de pols i serradures, content com unes pàsqües durant mesos. Sense massa intenció ni saber explicar massa be què fèia... ha esdevingut una realitat, un artefacte a mode de tòrcul portable i plegable per dur-lo pels puestos com un carretó... i amb l’estri a les mans, mirant-lo i provant de fer estampes efímeres de concerts i músics, de records i enregistraments musicals, m’enfonso en les regions abissals del pensar i l’anar rumiant dessota la meva pell... allí soterrat, visc de la mateixa manera que es transforma tot devora i ens devora sense ser-ne massa conscients; vaig passant, sota la trinxera, provant de sobreviure a l’amarga tempesta del tràfec i la pretensió de normalitat controlada que hi ha allà fora del tegument, on crema l’aparença sufocant, la violència institucionalitzada, la competència explícita i la intolerància com a mar de fons... 

És per això que encaro l’abordatge d’aquest projecte que s’embruta de dubte i d’inseguretat; que s’arrela en el desconeixement i el gaudir fent; que es nodreix del rebuig a la pressa; que omet en intenció la recerca d’un objectiu, l’imaginar el final del camí; que vol  viure obertament,  celebrar companyonia, enfonsar-se en el fet creatiu tot ell per gaudir de la vivència efímera. La impremta mòbil, la joguina ja mitg feta, en aquest sentit, vol ser una revetlla, un ball sota l’envelat engalanat de llumetes de color sota una nit llarga de juny... quan t’adones que dus una samarreta molt fina que s’esmuny en la corrent del vent que bufa com un tel... i en aquesta corrent: la vida, la consciència plena... Però això és molt suposar...

***

Mazoni "samurai"

De moment, reprenc una idea que m’havia fatzinat fèia temps i provo de donar-hi forma amb aquesta eina, amb aquesta impremta mòbil... provo de gravar en planxa de vinil músics o persones que han commogut el meu estat emocional... o tracto d’estampar aquest estat emocional. Provo de fer-ho durant el lapse de temps que dura la seva representació, anant-la a cercar allí on passa per d’alguna manera formar part d’ella i provant d’establir així una comunicació, una ressonància. Per començar a caminar, m’organitzo en el concepte centenari dels antics mestres de la xilografia japonesa que retrataven actors de kabuki sota l’empara del gènere artístic Yakusha-e.