La impremta mòbil grava en directe "lu Parnàs" July 12 2018, 5 Comments

La impremta mòbil grava en directe lu PARNÀS

Poblat ibèric d’Ullastret. 7 juliol 2018

...val  a dir que jo , amb la impremta, m’estresso una mica. Per això arribo aviat per prendre notes i fer les primeres marques a la planxa aprofitant les proves de só... Una falàcia. La pluja tènue va fer net les hores prèvies i va deixar en blanc les provatures, les aproximacions, la declaració d’intencions. El gravat doncs va tenir una fase prodròmica lliure, que amb prou feines va esboçar el contrabaix d'Arcadi Marcet i va definir la ubicació dels músics. L’aigua mullant el terra roent, la fresca del vespre que es precipita, el marasme evocatiu d’una època pretèrita, l’aixoplug d’una carpa, rialles i paciència, l’entrepà de la discòrdia, fer les proves a corre cuïta, lu traju de llana, ser-hi en darrer moment a punt i abraçada... tanta i tota aquesta cosa precipiten un gravat curiós que il·lustra un Roger Mas en mànigues de samarreta i solapes d’americana, una Miriam Encinas amb un instrument una mica imaginat o recordat d’altres vetllades un Guitó esquemàtic centrat a la composició i més detalls que deixo per la valoració i criteri de l’observador... La velocitat i vertigen de l’actuació en tot el seu esplendor. Lu Parnàs fa mostra de la seva essència en un exercici que aquesta nit ens lleva 20 anys...

 

Sóc conscient que condueixo un projecte que costa definir, que a mesura que avança va prenent forma i que no s’explica amb poques paraules. Davant aquest fet,  entenc la complicació que ha de ser pels músics explicar què és i què hi fa la impremta mòbil i jo mateix fent coses tot devora l’escenari... En aquest cas, el músic, s’omple de valor i ho intenta... quan veu la complicació de l’empresa, surt del jardí on havia entrat meravellosament divertit  acceptant que no sap ben be el què hi faig exactament  allà, però que sigui com sigui, és molt bonic i que passi la gent a veure-ho ben acabada l’actuació...  Merci Roger Mas per l’acollida, per l’afecte, pels discos... per cert, tens tota la raó... les tel·lúriques són un disc majúscul, només m’agradaria afegir-hi que el millor, està per arribar.

Agraït també molt a la resta de músics; a Fran, el més glamurós director que hagi organitzat mai cosa o esdeveniment cultural; als tècnics i regidors que sempre són tant macos, que ho faciliten tot i més; als assistents i en Santi Subirós, mestre gravador; La Xènia per les fotos i el frontal, per ser-hi;  al Museu per acollir-nos a tots; a Mazoni per ajudar a plantar la llavor d’aquest projecte;  a la volta per ser taller de manufactura i suport emocional... La impremta mòbil, és per mi, un regal.

...només hi faltaves tu.

fotos: Xènia Gasull

enllaços similars