Dietari intermitent, abstrús, fisiològic i de dubtosa objectivitat

Jo de petit volia ser ella, plantar-me frontalment a la corporació. Desemmascarar l’androide i la seva ordre especial 937. Casa meva seria el cosmos sencer i muntaria una banda de rock. Dels pernils, de les costelles, de les amistats, de la meva sexualitat i d’allò...

Tens la sensació que tot-hom en té cura i que cada element és inexplicablement suau. Cada encaix és concret. Succeeixen les coses com en un encateri. Mentre observes cada detall per prendre nota i registrar-lo d’alguna manera en la inflexió del llàpit (deixeu-me dir llàpit)...

Sobre la marxa… apretant en una direcció pretesa, vam trobar sirenes que són contratemps. Ara des la desubicació d’aquest vespre anem passant amb una bossa de ganxitos, al sofà de casa, amb el barnús i xancletes. Perquè resulta que hem de parlar d’uns temes; hem...

En veure’l, fascina… en escoltar les seves històries hom es meravella. L’expressivitat del seu llenguatge corporal arrossega, l’harmonia dels embalums que porta qualla tot i ho traba en un estat d’ànim de gravetat solemne… És extrany la manera com encaixem allò que ens succeeix i...

Finalment ha arribat el temps de les flors… de les coses precioses, de la deflagració de les condicions. Finalment, a empentes i rodolons s’obre camí entre l’esclat l’armonia de l’amor. Sense adonar-nos-en ens trobem en un estat de no retorn, en una vaporosa ebrietat de...

Caldrien 20 anys per a poder fer aquesta il·lustració, marxar a les illes i plantar una parada, dormir en terra i rentar-se a la mar, passar les jornades en una contemplació a mode de sargantana, salar la pell i descobrir l’enamorament. Caldria tornar a ser...