Dietari intermitent, abstrús, fisiològic i de dubtosa objectivitat

Podem anar recollint les parts escapçades del pirata, podem anar-les posant dins pots que seran part de la col·lecció del proper gabinet de curiositats… passejarem entre prestatges on acumular andròmines i aparells de navegació impossibles de calibrar. En un capça de llauna hi guardarem els...

s’atropellen els records… el riure, el cansament, les curses, les fosques, el terratrèmol a la muralla, la gent nova, la gent vella, els regidors i els voluntaris, lus artistes i en francesc, l’àpat, la faràndula i la llum del mòbil, la dança i el llàpit,...

Jaure en el terra d’un teatre és una sensació extranya… una mena d’acomplir-se un delit somniat. Entotsolar-se allí en terra per contemplar una verge apareguda. Voler-la veure per alliberar-se del pensament racional i de la pesantor insuportable del no res absolut. Apretar fort els punys...

Amaurosi, siulet i bruixisme. Diabetis en potència. Només paraules, només veu. Trucades i notes d’àudio que fan esclatar tot. Despertar en el vertigen de tancar la llibreta i marxar corrent a la recerca d’una abraçada en un passadís rònec. Per mor d’uns temes, aquest dibuix...

Davant l’abisme… ara s’obre l’abisme a tocar com una portassa de fusta milenària tatxonada de ferrussa. Rera el portal, allò desconegut. Una mirada que es fixa i després es desdibuixa davant meu, s’esborra… i en aquest desfer-se el veure’m, el ser-hi; em salten les llàgrimes...

Ésser davant de l’abisme. Trobar-lo de manera inesperada tot i ser un final anunciat. Fer un esforç de concreció i provar de gaudir de la cronologia. L’acte d’alliberar la veu que surti i expressi de la millor i menor maldestre manera que ets dins jo...