Dietari intermitent, abstrús, fisiològic i de dubtosa objectivitat

Davant l’abisme… ara s’obre l’abisme a tocar com una portassa de fusta milenària tatxonada de ferrussa. Rera el portal, allò desconegut. Una mirada que es fixa i després es desdibuixa davant meu, s’esborra… i en aquest desfer-se el veure’m, el ser-hi; em salten les llàgrimes...

Ésser davant de l’abisme. Trobar-lo de manera inesperada tot i ser un final anunciat. Fer un esforç de concreció i provar de gaudir de la cronologia. L’acte d’alliberar la veu que surti i expressi de la millor i menor maldestre manera que ets dins jo...

Jo de petit volia ser ella, plantar-me frontalment a la corporació. Desemmascarar l’androide i la seva ordre especial 937. Casa meva seria el cosmos sencer i muntaria una banda de rock. Dels pernils, de les costelles, de les amistats, de la meva sexualitat i d’allò...

Tens la sensació que tot-hom en té cura i que cada element és inexplicablement suau. Cada encaix és concret. Succeeixen les coses com en un encateri. Mentre observes cada detall per prendre nota i registrar-lo d’alguna manera en la inflexió del llàpit (deixeu-me dir llàpit)...

Sobre la marxa… apretant en una direcció pretesa, vam trobar sirenes que són contratemps. Ara des la desubicació d’aquest vespre anem passant amb una bossa de ganxitos, al sofà de casa, amb el barnús i xancletes. Perquè resulta que hem de parlar d’uns temes; hem...

Finalment ha arribat el temps de les flors… de les coses precioses, de la deflagració de les condicions. Finalment, a empentes i rodolons s’obre camí entre l’esclat l’armonia de l’amor. Sense adonar-nos-en ens trobem en un estat de no retorn, en una vaporosa ebrietat de...