Després de pensar i mirar del tort i del dret la programació... fent un exercici d’ubicació... hom esperaria un començar específic, clar i diàfan; un esdeveniment acotat i selectiu del calendari que faria adonar-se de l’inici de tot plegat. L' @aphonica emperò, per contra d’allò que s’esperaria és més aviat un estat d'ànim... un ferment que ja fa dies lleva el sucre de l’entrallat emocional.

D’aquesta manera (tot i els anuncis reiteratius) resulta difícil donar un tret de sortida mentre vas i vens. Practiques rutines mentre t’adones que en feia d’anys que havia començat, que per aquells boscos t’hi vas quedar perdut i endut per les coses que hi passen... el que hauria de ser un tast torna ara amb la ressonància d’una mística forestal, d’un lament ancestral... t’esborrones. Resulta un impossible, una entelèquia... una d'aquelles preguntes que et remeten inevitablement i sense remei al l'origen i teorització envers la lògica i formes del coneixement humà

Enllaços similars

• (a)phònica 2019
• PORTFOLI
• (a)phònica 2018