Migranyes July 11 2019, 0 Comments
...sempre que per mor del cafè tremoli la punta del llapis evocarà la memòria aquell consell del professor de física aplicada a les ciències mèdiques que convidava a no ingerir quantitats oceàniques de la beguda en qüestió. La migranya hi empeny però... a consumir-ne en quantitat tal. Massa sobint em visita aquest coi de transtorn neurològic. L’enterboliment a que em sotmet i que vol veure-hi en aquesta basta clariana que ens descobreix @salvadorsobral.music s’espesseix. A l’alvir del panorama que la banda desplega s’estructura el miratge de Bunyola tot davant i aquest és un element que restarà objectivitat a les meves paraules d’ací endavant. Trobar-nos a un pati de la ciutat balear tot esperant l’estimada que no arriba i que pel que sembla... no va arribar mai més: m’encaixa en la cavitat ontològica d’aquest músic. Un ocell hi entra a contratemps per donar el vist i plau...
Nota: Sempre he considerat (des-de l’error clamorós) que l’escenari del club de natació és un bastió difícil pels músics... recordo la congelació que va sofrir l’Andrea Motis; la llunyania amb la que va haver d’enfrontar-se en Capossela fins que no va aconseguir arrossegar-nos a la cantina més amagada del port més ignot de la Mediterrània; em ve al cap també el bategar de les cordes d’en Gonzàlez... tot petit, petit en un escenari que semblava colossal. Ara l’aviram aquàtic convida a passar Sobral i companyia... Aquests accepten divertits el convit i gaudeixen tot jugant a la sorrera dels nostres pensaments, de la nostre maranya existencial. A vegades no sé pas què diuen... però tant se val, una sorrera és una sorrera aquí i a la república popular de la Xina. M’obro camí amb el sergent que m’estreny la zona parietal i no recordo com caic al llit vestit... em desperto aquest matí amb les sabates posades i el llàpit al calaix de la camisa de fil que duia ahir vespre... que pot-ser mos vam prendre qualcuna ració d’estramoni? Te’n recordes @rogermassole ??? Vas arribar be a casa