“Les

Dietari intermitent, abstrús, fisiològic i de dubtosa objectivitat

earth day... April 22 2016, 0 Comments


Passàvem els dies saturats  de notificacions, perduts en l’exercici de la comunicació amb els que no hi són, oblidats del contacte físic, de la masticació de fluits, distrets amb les desconegudes terminacions florides d’una iconografia digital que a còpia de la costum, esborrava la presència física fins a fer-la casual, absurda, inconnexa de la experiència vital… entre les pàgines d'un llibre gruixut  i pesant de la literatura del segle passat, les hores del mal dormir que provoca el preu de viure sota les regles de la societat i la mort d’un músic providencial que ha traspassat sense avisar, apareix com una còmica estampa de caricatura: un dia dedicat a la terra… com una concessió que ens neteja la conciència pàrvula… una estúpida atenció que tenim al bressol que estem entestats a dominar i consumir… 

pot-ser ha estat un rèquiem que he llegit aquest matí de l’aleix aguilà, pot-ser el retrobar un disc que feia 15 anys que guardava pols, pot-ser la beneïda pluja, una sessió al taller productiva com en recordo poques o pot-ser ha estat el repartidor de paquets que m’ha semblat una persona entranyable…

 earth day? quina puta merda.

quant de temps fa que no m’estiro despullat al terra?

Enllaços relacionats


portmany November 14 2015, 0 Comments

En l’univers insular, en el seu record i el flux natural dels elements que conformen la seva geografia, els éssers que l’habiten i el seu caminar temporal: neix aquesta col·lecció d’estampes sobre la roba. Una trobada entre el món casual d’unes peces de roba que cerquen la millor qualitat amb teixits vius i orgànics i que quallen amb estampes de simbologia singularment pensades per aquesta col·lecció. Exploren la natura de la terra i la seva gent, ancestres, records, flors i fauna, macarrons amb xocolata, sobrassades... elements específics per evocar un flux emocional vilatà...

     


anònims... November 14 2015, 0 Comments

“El passat em va enganyar
El present em turmenta
El futur m’espanta...”
(cita anònima)
***

...tot sovint, el límit pressuposat  del comportament social ens mostren la proximitat a la llibertat com a individus. El preu que cal pagar per a suportar el pes de la decisió de traspassar-los, comporta una càrrega en la tasca relacional del nostre tràfec diari... en el nostre cas, el protagonista de la nostra petita història, un presumpte malfactor que es deixa carretejar, suau i sense remei per la inevitable fatalitat del pes i turment d’algun desengany passat...Amor, amistat, honor, conviccions...qualsevol desengany mereix de ben segur, un nou intent