Dietari intermitent, abstrús, fisiològic i de dubtosa objectivitat

Tenim un nou tallerista ferésteq… Monsieur Frou-frou (el mal anomenat de cronistes i tertulians, Dr. Amor) …no hem trobat ningú més seriós que hagi volgut fer-se càrrec de les eines i l’espai del nostre taller però l’home sembla disposat a prendre’n les regnes i qualsevol...

Queden coses guardades a les llibretes. Massa crues encara... Cal deixar-ho tot, guardar les coses per demà... per la claror d’un nou dia. Reconèixer que hem arribat on hem pogut; que volíem tocar els níguls però que ens haurem de conformar amb el miasma calòric...

...no crec que tinguem massa consciència de com va passant l’estona. Fem i ens deixem endur... provem de creure que som feliços a cada instant mentre cerquem en la combustió de cada moment una eternitat que ens serà negada. El Postpunsetisme, la Ilíada, la Muralla,...

Tot plegat per tenir una finalitat. Un propòsit. Carregar-nos d’intencions i determinació per a dur a terme una tasca prou inútil que donarà sentit a les nostres vides per un període de temps minúscul... tot plegat per descobrir que una estrella del cel·luloide s’ha llogat...

Les darreres passes d’aquesta crònica ens duen a una clariana... una extensió franca descoberta enmitg del bosc. Les cadires de l’Ateneu són cobertes d’arrels i cuques. Coincidim força gent en mode bestiola, la natura no fa destorb... el trànsit ens ha mutat. L’exuverània capil·lar ciliar...

Pels camps... hem trobat amb els nins una muntanya de formigues... s’apilaven sobre alguna cosa que hem suposat menjar, però n’eren tantes que no es veia. Les places s’omplien de gent... no en format marabunta, més aviat en caire festiu... feia força goig. S’agupaven entorn...