Tast de concerts 21 juny 2022

En un ploure-hi dispers i pesat; en el degoteig ample i gruixut que fa neta la cataracta secular que t’enterbolia el veure-hi clar, arriba l’aphònica… enguany. Ja no ets aquell nin que tremolava en la provatura de fer les coses i que neguitejava en la repetició obsessiva; ja no vesses de perspectiva ni pots regalar-la. Com un ésser condicionat has fugit de la por per a fer-la, si és possible, més grossa i insuportable; covarda i taciturna. L’aiguat però arrossega la terra en la seva pesantor de matèria. L’ésser es despulla de l’acumulació malaltissa de delit pel dolor. La pell reprèn el contacte amb l’aire, amb la convecció tèrmica del seu acaronar-te. T’assentes en un voler ser invisible i escoltes. Així arribem novament el solstici. Comencem.

enllaços similars:

• aphònica 2021
• aphònica 2019
• aphònica 2018