Ésser davant de l’abisme. Trobar-lo de manera inesperada tot i ser un final anunciat. Fer un esforç de concreció i provar de gaudir de la cronologia. L’acte d’alliberar la veu que surti i expressi de la millor i menor maldestre manera que ets dins jo i en la referència que m’he organitzat per a provar de ser una bona persona… si algun dia fora possible. No ho seré, ara ja ho tinc clar, però quan et recordi… sabré com cal ésser arreu.

enllaços similars:

• aphònica 2021
• aphònica 2019
• aphònica 2018