Dietari intermitent, abstrús, fisiològic i de dubtosa objectivitat
Vinicio Capossela June 15 2018, 0 Comments
Vinicio Capossela
Club Natació Banyoles
15 juny 2018 ...la presència escènica és d’un abast incalculable. La solemnitat que pren la música rural fatzina; convida a un trànsit hipnòtic. Els arranjaments i les cordes connecten amb històries d’èpica quotidiana, popul·lar, milenària. La progressió i la intensitat creixent, arriben a l’extrem en un piano que sortiria de qualcuna cantina propera a l’edat del telègraf... i aquell escenari que semblaria llunyà, intocable, distant... esdevé una taula més del local atemporal en el que succeeix la festa al compàs del “tamborino”
Enllaços similars:
Judit Neddermann June 15 2018, 0 Comments
Judit Nedderman
Auditori Ateneu Banyoles
15 juny 2018
Sembla que residim, petitons, a la caixa de ressonància i gola de na @juditneddermann . Que la membrana de la bateria s’acopla amb el nostre timpà. Sembla que la foscor de l’auditor serà el nostre recer i empara; que no podrem cercar diferents angles. Sembla que això va de bon de veres, que l’aphònica ja és aquí... Així que sense remei, deixem-nos dur per aquesta potència sonora que demà serà acúfen.
Enllaços similars:
Baba Flow June 15 2018, 0 Comments
BABA flow & dj. Loins
Tast de concerts. TRÍOPS
15 juny 2018 ...tast amable, bonic. Cançons i lletres que fan venir ganes d’abraçar, de viure la vida amb bonhomia; de fer un món millor. @ats.babaflow peta la xarxa des-de l’escriptori de ca seu i s’emporta un trocet del nostre cor... avui, acompanyat per dj. Loins. Us desitjo tota la sort del món i molta més.
Enllaços similars:
Ana Rossi & Marta Roma June 14 2018, 0 Comments
Ana Rossi & Marta Roma
14 juny 2018
Ca la Flora
...la panamericana. La fondària d’un continent complert sota una prunera del pati. La joia de veure-hi, sota la prunera, dones valentes. El fet de jeure, al pati, acaronant el vespre. Dibuixar vora n’Aina. Admirar les cartolines de’n @jaume_geli . Cèrtament l’ @aphonica , si enamora... és per vetllades com aquesta. @anarossiarias@martaromamusic @calaflora
Enllaços similars:
Sant Balmes, Clara segura i Fluren Ferrer June 13 2018, 0 Comments
Santi Balmes, Clara Segura i Fluren Ferrer
13 juny 2018, festival (a)phònica
...paraules. Moltes i tantes coses que ens cauen a sobre com una pols d’algun estel de qualque cos que solca el cel. Llibres i llibretes que tanquen totes les lletres que caminen cada una d’aquestes; que les fan seves, que creixen i floreixen que viuen i moren, que es reprodueixen... i de tant en tant cançonetes; totes greus, d’arrel concreta... de les hores i vivències d’un poeta
Enllaços similars:
La impremta mòbil grava Xarim Aresté June 09 2018, 0 Comments
Xarim Aresté
Plaça Assumpció. Girona.
Festival (a)phònica
09 juny 2018
...un any després de tantes coses que han passat, comença l' @aphonica novament. I comença amb una cançó de la nostra infantesa que m’encanta encara ara... i sentir-la cantar i electrificar amb la guitarra de @xarimo a les proves de só em sembla un meravellós inici... la cançó acaba qualque així: “...pensa que en la teva abscència, el meu cor és trist.”
petit tour mazònic de la impremta mòbil June 05 2018, 0 Comments
E.Montefusco VS Mazoni
Plaça de l’esglèsia. Gualta. 02 juny 2018.
Festival ÍTACA
...no havia estat mai conscient de la dificultat que s’esdebé quan la pretensió és fer barreja de dues sensibilitats tant marcades. Segúrament un clatellot a temps m’haguera tingut en sobreavís de la sorpresa que em sobrevingué en veure’ls temptejar l’un amb l’altre... tempteig que cercava l’altre en una dança de provatures que ens deixà moments brillants que costarà tornar a trobar...
prèvia al petit tour mazònic de la impremta mòbil June 01 2018, 1 Comment
Comença el recorregut d’aquest projecte d’estampació ambulant que és la impremta mòbil... seguir llegint
Llums i ombres a La Volta May 19 2018, 0 Comments
Recull de peces i artefactes que entren en contacte amb el món de les ombres, les projeccions, l’òptica bàsica... veure més...
...perdut, com sempre. May 09 2018, 0 Comments
...com sempre tard i malament. Treballant en la impremta mòbil i escoltant àlbums pendents.
Xarim Aresté April 07 2018, 0 Comments
...Quan apareixen les primeres roselles sembla que tot canvia de manera que no es podria trobar aturador. No sabries recordar el moment exacte en que van començar a canviar les coses. No podries i ja no sabràs mai més com viure en la foscor de la basarda hivernal, en la por a les bèsties de la llarga nit... el cel es mostra ara amb la violència de l’atmosfera més neta, en una visió planera de la voluntat que, havent tastat la llibertat, no serà mai més capaç de renunciar a ella. Així floreixen debora totes les coses, totes el herbes, matolls i arbredes. Les fluctuacions melòdiques del cas... a mi em semblen meravelloses; la delicadesa del fil, de l’arrel, de la poètica, de la metafísica... la sensibilitat vocal i el vestit elèctric que embolcalla l’efímera presència: la primavera que és aquest homen.
@xarimo @festivalstrenes @museuartgirona
Enllaços similars
El País de la Caspa March 25 2018, 0 Comments
Ja ho sabíem, ja ho fèiem, ja hi anàvem... reviscola una antiga manera de veure i entendre el món amb el seu fetor ranci i agre de florit, amb el suquet orgànic que podreix, que es macera i corrompeix quan no pot trobar la terra on fondre’s ...la pell morta del cuir que sedimenta tota vora, la caspa, la grisa de perla que embolcalla en una rosada de mort cada cosa que tens a l’abast... amb les seves olors i la qualitat flocul·lant intrínseca seva que infecta les xarxes que ens connecten amb l’animalitat, en el seu accés, redefineix de manera virulent l’estat emocional del moment... i quan no tens on dirigir la ràbia sobrevinguda, perquè badaves, resulta que tens un problema emocional de primera magnitud... però això va ser ahir; avui naveguem, estabornits, encantats per la dolça flauta de la tempesta retòrica que ens buteix els ulls i fan de la cara un cromo i postal; exemplar horrorós del gavinet de curiositats de qualque bèstia en conserva dins un pot de formol... apagat el transistor: aire, temps, amor i llàgrimes... i tot el tel de caspa que enfarina i embruta la nostre mainada, que vol fer-la seva per arrancar-los l’esperança, per esdevenir-los també fantasmes... de moment, ho endolcem amb un pastisset de @canpericus
Bigblack Rhino March 11 2018, 0 Comments
Black Music Festival 2018
Auditori de Girona
09/03/2018
...dimensó d’eternitat, de transcendència i abisme. Si be és cert que ja vaig quedar perdut en la veu inesperada i anònima d’una interpretació fugaç; la trobada de la banda, complerta i acompanyada, resulta ser d’una solidesa fàctica... i podríem dir que la execució és neta i endreçada, que les interpretacions són impecables, que l’ofici és evident... però a mi, a banda d'això... m’agraden els viatges, la ressonància emocional i la connecció biodinàmica... que no parlem pas de pagès, que parlem d’arrel i ancestres... i ahir els vam retrobar amb @bigblackrhino @pakitsguitar @marta.rebugent @xevipasqualprats @auditori_gi @blackmusicfest ...i tanta de més gent!!!
PARNÀS March 11 2018, 0 Comments
Parnàs a Miànigues...
06 de març de 2018
esgotament carnal, regirar en el llit de no trobar la positura, regust de cava reposat una llarga mesada, lírica que cerca l’acomodament en la meva desballestada circuiteria neuronal i que no m’ha deixat aclucar els ulls aquesta matinada... navego encara aquest matí diàfan en el record de l’esforç; en el que la travessa del PARNÀS és ara només record, reververació, inclinació devota... tot sabent que qui va tornar a dormir a casa, ja no sóc jo. @rogermassole @francescviladiu
Amb l'àlbum a les mans...torno a transitar la vida prop de Roger Mas... em retornen pensaments que crèia oblidats: gravacions de Lou Red, passejades, dispendis, moments d’esbarjo i rutines, voler i no saber com fer-nos persona, reflexions i aquella manera de viure la vida exprement totes i cadascuna de les gotes destilades d’ella... i és que aqueix hom, és alambí que fa essència d’allò que recull de la terra. Dit això, és moment doncs de provar el seu darrer destilat i jo, d’entrada sóc peruc... faig glops que són mullar dels llavis i que conviden a confitar la llengua i paladar en el licor de l’atzavara... i així segueix, poc a poc entrem a la dimensió tel·lúrica on es desdibuixen les acotacions formals, els prejudicis del dogma i on apareixen i prenen forma idees, abstraccions, l’ésser formal de la pròpia consciència... de les coses succeïdes en el trànsit no badaré boca, que no només són coses meves, però del despertar i la ressaca puc dir que és amable, que malgrat l’excés s’aboca en caparrassa dolça, i que s’esvaeix amb un glop de nova vida... així que torno a polsar PLAY.
Tot devora... March 01 2018, 0 Comments
(continua de perdut, encara dins meu )
...aquell baf que les paperines sublimaven, desafiava la contracció del meu diafragma, pretenia esdevenir-lo pedra... i amb ell, la respiració que definitivament necessitava exhalar per desempallegar-me de la misèria, de la brutor que em col·lapsada; d’aquell tremolor que s’esforçava en mostrar-me vulnerable, presoner de l’animalitat que extranyament em dominava. El cap de brau era ara evident, tal com el recordava dels retalls de diari que de petit admirava; de les males reproduccions de la grolleria més delicada i de quines en fèia tresor; de la representació metafòrica en un paper dels deliris d’un home vell en la seva complexitat més desinhibida: Eus ací... la sensibilitat de la bèstia. Aquell moble cruent on llavors volia emmirallar la meva existència és ara a les meves mans i és tant rovellat que només reflecteix la ressonància fèrria del que és més tossut, la determinació subjectiva del qui vol veure-hi qualque cosa....
...perdut, encara dins meu February 20 2018, 0 Comments
...buscava sortida d’aquell deliri selvàtic que d’entrada m’havia meravellat. Buscava sense massa voler-ho oblidar l’espessura del bosc i sense voler-ho tampoc, em deixada endur per la seva fortor fúngica, fàunica, tel·lúrica tot inhalant espores, vapors, absorvint (o així ho crèia) energies vàries... i val a dir que m’agradava ser allà perdut en el territori apamat del Dr. Livingston Corominas, tanmateix creient-me immune a la cruesa de la justícia natural; volia fortament esdevenir faune autòcton d’aquella matriu ,pensant així que la raó de la meva existència era aquella mateixa, que la recerca estúpida de l’exigència i urgència social en tota la seva extensió havia estat oblidada. Vaig arribar a creure i caure en el parany de l’home que, apartat dels seus, creu haver trobat la seva porció de divinitat que el farà etern; lumínic; levític... i de quatre grapes, oblidat en el deliri adolescent de l’ésser que amb una sola mirada farà aturar el món i la misèria, raïa. I en tota la meva ingenuïtat pròpia d’una verdor puberal, rera unes falgueres colòriques, amb la mirada perduda en una reproducció d’una pintura centenària de Guillemot tacada de violència de gènere pròpia del temps en que va ser pintada... vaig veure com d’impregnada n’estava la meva essència de tal violència, que de tan espessa, feria la concurrència... és un dir, perquè se suposa que estava entotsolat en la meva obsolescència, en l’exercici de fer-me senyor d’aquelles terres en la meva inconsciència. I val a dir que la cosa havia anat massa lluny... la dita concurrència eren les fulles i cartolines, que de l’humitat fisiològica de l’entramat de boscúria i el poc còrrer l’aire marcien... ennegrien, es recargolaven en sí mateixes deixant un panorama devastador arreu on trepitjava. Hefest, d’altre banda, espós d’Afrodita... la crèia seva. No pensava pas que ella; otorgada pels humans de divinitat, projectada sobre ella la polimerització de l’amor com si fora sang presa; havia de compartir-lo amb Ares, els atributs del qual, tard o d’hora l’havien de dur a ser amant de la deessa... sembla ser que Hefest es va limitar a descobrir l’amor de la parella i mostrar-lo tot arrestat dins una xarxa a la cohort olímpica, per fer-ne befa... la vergonya va fer la resta...
enllaços similars:
Dins Meu. February 12 2018, 0 Comments
...de la depressió informe al terror tàcit en un instant; del neguit de la nosa indefinida a la ràbia més incisiva, alliberadora; de la melàngia del sense sentit a l’eufòria de la claredat d’idees... de saber que quan més aprop semblem estar de la distòpia, més inevitable i ferma serà la rebel·lia...
Selvàtic i Cartolines... February 02 2018, 0 Comments
Taller de @joancoro a @femlavolta ...entrar a l’estudi de Joan Corominas aquesta setmana és una experiència botànica pròpia de la era victoriana. Evocadora d’aquell temps en que encara quedaven coses embolcallades d’àurea mística. El trobareu a mode d’espècimen fàunic tot tenint cura d’una mena d’eden policromàtic fet de cartolines, ocells, fulles, plantes, taurons; tot darrera, tot amagat a la cova més fosca de la selva més ignota... crec que demà entrega la feina, així que si ho voleu veure, us caldrà còrrer. @plegopaper perdonareu que he dibuixat el cognom malament... seria Corominas...
Cúbica i Teguments January 31 2018, 0 Comments
...deixarem amuntegar caixes i poliedres per a construir un castell de sorra; construirem estructures i embalums que provin de justificar la nostra existència, per fer-nos oblidar la nuesa. Nosaltres aquí i els nostres avantpassats sota terra; sota terra i per un moment, ben presents a la panxa, al ventre, a l’extens tegument que és la solitud i frontera. Nosaltres aquí, sobre embalums que distreguin la nostre presència en un joc d’imatges i polimorfismes i els nostres avantpassats, morts i nodrint cuques i herba; fent-nos moure els embalums sense ordre ni concert, amb la mateixa constància de la vida primigènia...
Il·lustrant NEU! January 26 2018, 0 Comments
Sala mirona 20/01/2018
Què són aquests dibuixos que fas? ...sobtat per una pregunta tant senzilla em cau el pes de la inconsciència al damunt i de la interpretació que d’aquesta poguera fer-ne. Naufrago inevitablement en el xipolleig de les meves vagues interpretacions i caic el recurs fàcil d’atribuir a la conseqüència inevitable, el fet d’arribar al moment present... passa la tarda entre riure i debatre inquietuds pròpies de l’edat que passem, les amanim amb un combinat i el deliri etílic ho sembla justificar, respondre i sobreentendre tot en una impostada catarsi... però la pregunta, saberuda de la seva virulència, s’espera el moment del silenci, l’esgotament tòxic, l’adormir-se tot devora i saber-me sol... mastega pausada els fonemes que la conformen i es reconcentra en un definitiu... què faig?
Lu Rois
...a mesura que passen els dies, oblido coses i n’invento d’altres... fer una crònica ara mateix podria ser un exercici de ficció més que un testimoni històric... penso que a banda de prendre notes en forma de dibuix, hauré de començar a prendre’n en mode textual... per cert, avui llegia la crònica de la @gemma.busquets i cèrtament, es troba a faltar les dones... @lu_rois
Bigblack Rhino ...fora cartell
...fora cartell ...no recordo masa be la cançó; tampoc la manera com vam acabar assentats dins aquella furgoneta; només puc veure les ganes de seure-hi a la recerca d’un parèntesi, d’una excursió quàntica a bord d’una ferralla. Una cançó, un lapse temporal ínfim, un parell de cops de minutera a les mans de @bigblackrhino fora circuït i fora corda, vellut vocal i color negre del que no deixa escapar un sol fotó. Camins colaterals del @neuhome
Núria Graham
...textura elèctrica i cadències que em remeten a referents d’una solvència incontestable. Provo de recordar elements on recolzar-me i allà hi trobo un altaveu on deixar la llibreta, un altaveu que tremola sobremanera... necessito més temps, busco la pausa, clavo la mirada a l’escenari, gargots, esborranys... s’ha desfet el temps en l’espai i desvariejo una mica força. Necessito la son. Aquesta serà la meva cançó de bressol. @nuriagraham @jordicasadesus @aleixboupuig @arturtortpujol
MAZONI
...més enllà del tòpic de Brumel i l’anunci de la colònia en qüestió, a les distàncies curtes, amb els peus lligats i damunt d’una més que trèmula estructura de fusta: hom podria tenir la sensació de jugar-s’ho tot a una carta... però tot i l’equilibri impossible, @jaumazoni regala una sessió antològica, anatòmica i d’una senzillesa tant crua i propera que crema...
the Holy Bouncer
...el creixent de batecs i el retrunyir de tota la massa corporal a cops d’esclat sonor pren una vessant mística inesperada amb el cabdell que s’entortolliga de fils i sinthe i cordes i veus i dances i una bateria exhuberant... per un moment m’ha semblat veure Krist Novoselic estabornit al terra... @holybouncer
Marta Pérez
...un esdeveniment com aquest, tot i el format concentrat que en minva la profunditat específica de cada proposta; és altament absorvent. La proximitat de la música resulta aclaparadora, transita en una atmosfera amable que teixeix complicitat i connectivitat general... mirant de reüll el cartell del primavera sound, m’entra una mandra de proporció bíblica. Es podria demanar per una propera cita, que el treball d’il·lustració no quedés tant a segona fila? ...be, serà deformació professional. Llarga vida al @neuhome @marta.rebugent
enllaços similars:
"aquestos boscos" January 19 2018, 0 Comments
Sovint, les coses que defineixen la nostre manera de percebre la realitat passen desapercebudes... Mentre jo plantava les llavors del bosc on viuré atrapat per no sortir-ne mai més; ho feia en el torrent emocional de @thecranberries . Allí vaig aprendre a fer dolça l'amargor de les coses que et cremen l’ànima; a projectar la ràbia fent ressonància en tots els racons abastables del meu ésser; a comprendre que amb la veu, mai podré arribar a aquell tó que és deliri... merci doncs @doloresoriordanig
Ivan TELEFUNKEN December 18 2017, 0 Comments
Plaça assumpció 16 desembre 2017
...si fórem capaços de localitzar-nos dins un enorme globus d’heli on la referència mística pastoral dués una mitra feta de bosses d’escombraries, podríem aniquilar la nostre vanitat. En aquest exercici em trobo, sospitant des-de ja fa dies que les arts són mortes, que massa sovint serveixen per enriquir l’autocomplaença determinada a ser egemònica. En aquest aparador transita l’Iván TELEFUNKEN...rient a plaer del castell del no res que tant sovint ens torba. @femlavolta
banyoles October 10 2017, 0 Comments
...tardes de transistor, com aquelles pel•lícules plenes de pols i locutades amb una pinça nassal... @banysvellsbanyoles