MAZONI & ISTANBUL STREET ENSEMBLE October 07 2017, 0 Comments

7 d'octubre 2017 Auditori de Girona
...la volta al món en 4 dies. Trànsit en l'equilibri recent, curt, amable... moments per a tot-hom i llocs llunyans que apareixen com una festa davant nostre. Tonades mediterrànies i flautes. Una petita odissea o més aviat un extracte d'ella. La seducció de Circe, les vaques sagrades d'Apol·lo, el ramat de Polifem, el cantar de Penèlope... tanta i tanta història damunt i sota les aigües d'aquest mar...

enllaços d'interés:

• cròniques d'un ferésteq
• portfoli

remor... July 21 2017, 0 Comments

Pau Vallvé
20 juliol de 2017, Celrà
...les primeres modulacions vocals del queixit, situen l'escenari del proper lapse de temps. La pujada de decibels, que s'espera esmorteeixi la remor del poc respecte que alguns van demostrar ahir per "a singer of songs" resulta balsàmica en anegat-lo. Honestedat expressiva, instrumentació perfeccionista, lamentació poètica, un exercici de comprendre's en un preciosista udol, distorsions selectives i reverberacions tonals que conformen el llarg bagatge d'aquest gran músic... és molt bonic poder escoltar un concert com aquest en un format tant proper on pot passar un tren de càrrega i no molesta...curiosa situació però es presenta en la distorsió que provoquen els tertulians que romanen absolutament aliens a l'espectacle i que sembla doncs que fan més remor que l'anomenat tren... una distòpia que s'ha repetit en els quatre grans concerts que he tingut la sort de gaudir aquest any al ressupó.... be, no es pot tenir tot... @pauvallve @brave_coast 

amagatalls July 17 2017, 0 Comments

STEVEN MUNAR & the miracle band

13 juliol 2017

...obvietats, coses que de tant certes, paradoxalment es fan incomprensibles; comoditats que volem creure justificaran deixar-nos buidar; cants de quimeres que prometen finals feliços i esperança d'arribar a ser complerts en no ser-hi... tant se val: prendre la fresca, respirar, riure i cantar esdevé quasi un acte subversiu; allò que m'apartaria de l'hermetisme o l'hermenèutica forçada de voler comprendre sense viure. Sota un plataner exuberant, una potència sonora que eclipsa el soroll que fa un tren de càrrega que hi passa 20 metres pel darrera no pas poques vegades... mentre alguna vocal engolada, a mi... és cosa que em fa còmplice incondicional. Haig de dir però que falta dibuixar la guitarra, una dona... que va quedar amagada darrera d'un altaveu majúscul. No la vaig veure, només la vaig poder sentir, com una metàfora de la invisibilitat i l'amagar-se de la feminitat que portem tots dins. Igual que la N d'SteveN, que me l'he cruspit.

entrades relacionades:

• crònica de l'(a)phònica
• concerts

Il·lustrant l'(a)phònica July 09 2017, 0 Comments

festival (a)phònica
30 de juny 1 i 2 de juliol del 2017
Hi ha coses importants que han quedat als calaixos i llibretes, paraules guardades que no han sabut trobar el camí, el moment ni la manera, expressions que no han pogut quedar enregistrades, salutacions i converses esvaïdes abans de ser nascudes, hores de son mutilades, robes i sabates xopes que han quedat esteses i regalimant excessos d’aigua, presències que només han arribat a ser una enyorança, retrobaments feliços presentacions sense dibuix ni registre gràfic… tot plegat, una fuetada de vent sideral difícil de comprendre sinó en la distància.
Guardem les coses doncs, posem-les a sol i serena per infusionar-les totes elles en ampolla de vidre, deixem quallar allò incompressible per a que impregni la solució aquosa del record i fem-lo nostre…  @aphonica

si be i d’entrada haig de confessar que tenia ganes de concert i tal cosa em faria sospitós de imparcialitat… aviat i encara ben buida la plaça, en les provatures de só amb cançons trencades i notes enganxades, vaig quedar ben atrapat en la netedad i nuesa del format, en la cadènciamelòdica, en la brillantor acústica, en el color vocal… tot plegat, el concert va passar encara amb la ressonància emocional del primer contacte, massa ràpid… m’agafo doncs al fetitxe anacrònic de l’àlbum, al tot d’un treball en global que es presenta a manera de col·lecció de cançons enregistrades i embolicades en un llibret i CD enregistrat, una manera d’escoltar la música en la que he crescut i de la que no me’n puc deslligar… Carn, os i tot inclós serà de ben segur la banda sonora del meu estiu… merci @jaumazoni @francescviladiu @aphonica @femlavolta

MAZONI (a)phònic June 12 2017, 0 Comments

si be i d’entrada haig de confessar que tenia ganes de concert i tal cosa em faria sospitós de imparcialitat… aviat i encara ben buida la plaça, en les provatures de só amb cançons trencades i notes enganxades, vaig quedar ben atrapat en la netedad i nuesa del format, en la cadència melòdica, en la brillantor acústica, en el color vocal… tot plegat, el concert va passar encara amb la ressonància emocional del primer contacte, massa ràpid… m’agafo doncs al fetitxe anacrònic de l’àlbum, al tot d’un treball en global que es presenta a manera de col·lecció de cançons enregistrades i embolicades en un llibret i CD enregistrat, una manera d’escoltar la música en la que he crescut i de la que no me’n puc deslligar… Carn, os i tot inclós serà de ben segur la banda sonora del meu estiu… merci Mazoni Francesc Viladiu Illanas (a)phònica, Festival de la Veu de Banyoles

enllaços d'interés:

• il·lustrant l'(a)phònica

• La Collita 

Howlin' Dogs March 19 2017, 0 Comments

Si be, cal dir que una setmana després encara em xiulen les orelles... puc dir també que porto d'ençà, amarat de blues arreu on poso les mans, reconstruint una guitarra que tenia desballestada pel taller i per la que mai trobava moment de tenir-ne cura, visitant un taller de luthiers més propi d'un conte dels germans Andersen mentre grinyolen dolçament els estertors de l'especial de mitjanit dins el meu cap...

gravant October 29 2016, 0 Comments

en blanc i negre
un petit taller de gravat, a la volta...

Avui us presento un petit projecte personal: la creació d'un espai on desenvolupar el meu treball d'estampació i derivats. Aquest passat septembre vaig iniciar la meva tasca com a artista resident a la volta, on he començat a gravar i estampar... i és que les coses, no les puc o vull fer d'altre manera, a les palpentes i acumulant espifiades en un territori insondable. Us convido a visitar la premsa que he preparat per aquest projecte en aquest enllaç.... tota una declaració d'intencions

Aquí deixo unes imatges d'algunes de les estampes creades al taller. A la plaça assumpció nº 25 del barri de Sant Narcís, de Girona. Clica les imatges i les veuràs amb major definició... o pots venir a visitar-nos directament al taller/botiga.

Enllaços d'interés

• Portfoli

velles intencions, nous mètodes. May 18 2016, 0 Comments

cròniques feréstegues

Avui m’abraço al tòpic. Com sempre, de fet. Reconec que visc a una velocitat massa lenta pel tràfec habitual i reacciono tard i malament a les coses que succeeixen tota bora. No és cosa que en especial m’amoïni, només constato un fet evident. Tampoc tinc cap devoció ni enyorança per temps passats, però avui giro la vista enrere descaradament i provo de partir del clixé… (pot ser la mort de George Martin m’ha fet recordar unes atmosferes brillants, estructures visionaries, tresors de l’era analògica que ara sembla morta i coberta de pols).

Intentaré ser clar… l’altre dia anava en cotxe i fent còrrer el dial vaig trobar una peça musical que escoltava a la meva infància preadolescent… “she’s so heavy”… després de molts anys de no sentir-la em sonava aclaparadorament addictiva… recordo llavors vaig tenir una experiència reveladora, una mena de catarsi més pròpia de la tragèdia grega a la que s’arriba després de 23 minuts i 22 segons d’escoltar l’L.P. abbey Road… ja he avisat que faig voltes sobre un tòpic… però reconec que darrerament he escoltat massa radio i en certa manera he deixat de pensar per mi mateix, comentaristes, tertulians, suflés i tanta altre cosa ha poblat el meu pensament…

 així que escolto aquest L.P. del 1969 i durant una hora allibero les meves emocions mentre endreço el taller…

Enllaços relacionats:

• eartht day (cròniques feréstegues)
• abbey road (discópoli) Us convido e ascoltar aquest episodi del podcast de radio 3

earth day... April 22 2016, 0 Comments

Enllaços relacionats

el nostre compromís amb la sostenibilitat March 21 2016, 0 Comments

Portem a sobre anys d'imatges devastadores de zones forestals, notícies d'explotació laboral i desequilibris socials inexcusables, notícies d'atemptats mediambientals que provoca l'explotació intensiva del sòl, de recursos hídrics, humans, químics, industrials ... i tristament una llarga llista de situacions a les que hauríem de posar remei entre tots els habitants d'aquest sofert terrer galàctic ...
Ferésteq, és un petit projecte artesanal-artístic que en el seu minúscul paper dins el desenvolupament global pretén respectar un equilibri natural i social, apostem per la sostenibilitat de l'agricultura en la indústria, l'ús de productes compromesos amb el medi ambient i el nostre delicat ecosistema i per aquestes raons busquem la millor qualitat, els millors cotons ecològics.

desitjant estimar March 21 2016, 0 Comments

Una marea d’imatges arrossega els nostres pensaments i condueix les nostres emocions a llocs on som emocionalment vulnerables. Pantans de sexualitat impostada de maquillatge i la insaciable hipertrofiada necessitat d’aconseguir plaer a costa de la possessió o bé l'ésser posseït com a objecte de desig, distorsiona els nostres comportaments i encaixa el nostre rol conductual en un corrent generalitzat de vertigen saturant pràcticament tots els racons de l’entramat emocional que ens governa.  Un inevitable condicionament educatiu fonamenta i desenvolupa aquest impuls que anul·la tot criteri i perspectiva... prova de posar-nos rera un ideal on la finalitat és l'única recompensa, un final que promet seguretat, sacietat, deler, bellesa... però oblidem que aquest propòsit que estem seguint desesperadament és inaccessible, inventat, dissenyat des d'un artifici... ens n’oblidem voluntàriament, la promesa de recompensa és massa alta, divina, irrenunciable…

tristos tòpics March 17 2016, 0 Comments

il·lustracions vectorials realitzades per la reforma de la botiga històrica de Girona "Magatzems Mari" a la Casa Gispert Saüch de Rafael Masó

enllaços relacionats:

• Vector portraits
• després de melville, plà
• esport & natura
• PORTFOLI

pintura i samarretes January 28 2016, 0 Comments

Temps ençà, llegia una reflexió profunda sobre les apropiacions que les arts en general fan de la innovació tecnològica (Philip Ball 2003). És a dir, com la creació artística se serveix dels nous i més flamants progressos tecnològics per jugar i experimentar amb ells i el resultat revolucionari que això implica culturalment. Aquest concepte m'ha acompanyat al llarg del meu camí de vegades com una simple reflexió sobre el procés creatiu i d'altres vegades com un concepte més abstracte o metafísic que ara intento comprendre ... Un petit, fortuït i innocent acte de pintar samarretes, a la dècada dels 80 transcendeix a una manifestació que inunda el nostre present. La sobresaturació actual no resta valor a aquest suport artístic. Grans icones entronitzats i artistes oblidats l'han utilitzat en diverses expressions gràfiques ... serigrafia, pinzells i retoladors, aerografia ... han tenyit samarretes portant aquesta expressió efímera a un esplendor de l'art quotidià, anònim. Ara per ara, les grans multinacionals han permès a dissenyadors de tota índole estampar els nostres pits de lemes, aforismes, proclames potser d'un contingut buit a causa de la seva descontextualització ... La sort i la desgràcia d'aquestes peces artístiques sobrevé del seu caràcter efímer ... ara per ara, no és possible trobar imatges de samarretes originals pintades per Jean-Michel Basquiat o de l'adolescència d'algú tan contemporani com miquel barceló ... més enllà de productes commemoratius o merament inspirats a terceres persona, no hi ha rastre de tals produccions. Imagino la càrrega emocional que avui dia podria suportar el vestir una samarreta original pintada per algun dels esmentats. Però lluny de tot fetitxisme, la samarreta, després de tot, s'ha convertit en una peça insubstituïble dels nostres armaris.

gravant January 28 2016, 0 Comments

Estampació experimental

Presentem un model de samarreta amb un estampat totalment manufacturat. Ha estat creada com a encreuament entre la xilografia i l’estampat directe amb segells de goma. Per aconseguir-ho, hem creat un segell amb una planxa de linòleum amb les gúbies i el material clàssic de gravat. Tractant-se d’una adaptació tant particular del medi a una superfície i tintes noves, hem hagut de fer múltiples proves per optimitzar el resultat. Finalment hem aconseguit unes estampacions molt especials que denoten la brutalitat de l’estampació en la seva vessant més primària

enllaços similars:

• PORTFOLI

portmany November 14 2015, 0 Comments

En l’univers insular, en el seu record i el flux natural dels elements que conformen la seva geografia, els éssers que l’habiten i el seu caminar temporal: neix aquesta col·lecció d’estampes sobre la roba. Una trobada entre el món casual d’unes peces de roba que cerquen la millor qualitat amb teixits vius i orgànics i que quallen amb estampes de simbologia singularment pensades per aquesta col·lecció. Exploren la natura de la terra i la seva gent, ancestres, records, flors i fauna, macarrons amb xocolata, sobrassades... elements específics per evocar un flux emocional vilatà...

anònims... November 14 2015, 0 Comments

...tot sovint, el límit pressuposat  del comportament social ens mostren la proximitat a la llibertat com a individus. El preu que cal pagar per a suportar el pes de la decisió de traspassar-los, comporta una càrrega en la tasca relacional del nostre tràfec diari... en el nostre cas, el protagonista de la nostra petita història, un presumpte malfactor que es deixa carretejar, suau i sense remei per la inevitable fatalitat del pes i turment d’algun desengany passat...Amor, amistat, honor, conviccions...qualsevol desengany mereix de ben segur, un nou intent

pinta les teves samarretes July 14 2013, 0 Comments

En aquest post, expliquem com pintar samarretes de la manera més senzilla ... amb material comú, senzill de trobar i amb una mica de paciència podrem realitzar-lo amb resultats excel·lents i duradors. Material necessari: cartolina, cúter, llapis, pintura tèxtil, esponja de bany

1. en primer lloc prepararem les plantilles: pots visitar la nostra secció de plantilles per descarregar-te la que més t'agradi o fabricar-la tu mateix en una cartolina ... en aquest cas hem adaptat un dibuix dels nens, els nostres petits i agrestes entremaliats, creant àrees ben delimitades que formessin els camps de color. Amb el cúter retallem l'àrea que formarà el dibuix corresponent ...

2. en segon lloc, farem una petita parada al món de la pintura tèxtil. La forma més senzilla d'aconseguir pintura per aquest ús és la botiga de material per a belles arts més propera o papereria especialitzada; també es troben aquestes pintures en alguns establiments de pintura (diguem de parets)

3. un cop tinguem la pintura i la plantilla, arriba el moment de fer l'estampació. Col·loquem la samarreta sobre una superfície plana i dura, resulta ideal un petit tauler de fusta o de contraxapat que col·locarem dins de la samarreta per prevenir la taca de pintura que travessi el teixit que ens faria malbé el dors de la samarreta. Apliquem amb cura la plantilla sobre la samarreta i intentem fixar-la bé perquè no es mogui. Pot ajudar-nos polvoritzar laca a la part posterior de la plantilla perquè quedi ben fixa a la samarreta. Finalment i quan estiguem llestos. Ajudats d'una esponja de bany amarada de pintura pressionem sobre la plantilla. Aconsello fer unes proves en primer lugart sobre algun drap o samarreta vella per agafar habilitat. enhorabona ... ja tens la teva primera samarreta. un suport per explorar la teva creativitat i treure-la a passejar pel carrer