Dietari intermitent, abstrús, fisiològic i de dubtosa objectivitat
inici July 11 2019, 0 Comments
Després de pensar i mirar del tort i del dret la programació... fent un exercici d’ubicació... hom esperaria un començar específic, clar i diàfan; un esdeveniment acotat i selectiu del calendari que faria adonar-se de l’inici de tot plegat. L' @aphonica emperò, per contra d’allò que s’esperaria és més aviat un estat d'ànim... un ferment que ja fa dies lleva el sucre de l’entrallat emocional.
D’aquesta manera (tot i els anuncis reiteratius) resulta difícil donar un tret de sortida mentre vas i vens. Practiques rutines mentre t’adones que en feia d’anys que havia començat, que per aquells boscos t’hi vas quedar perdut i endut per les coses que hi passen... el que hauria de ser un tast torna ara amb la ressonància d’una mística forestal, d’un lament ancestral... t’esborrones. Resulta un impossible, una entelèquia... una d'aquelles preguntes que et remeten inevitablement i sense remei al l'origen i teorització envers la lògica i formes del coneixement humà
Enllaços similars
...tu ets com les branques d'aquest olivera borda June 27 2019, 0 Comments
Serigrafia original.
Serigrafia a 4 tintes sobre cartolina de color. Aquesta és una de les primeres serigrafies fetes a la casa de la volta... arrels, colors, sang suor i llàgrimes. Com les plantes que neixen en zones de condició extrema.
Sèrie limitada de 40 exemplars numerats i signats sobre cartolina groga de 32 x 45cm 130g/m2
tu ets com les branques d'aquesta olivera borda from tsinema on Vimeo.
Vida de Barri, una serigrafia de Jan Barceló June 20 2019, 0 Comments
Jan Barceló és l'artista convidat per La Volta. Realitza una serigrafia a tres tintes sobre cartolina blava que ens parla dels elements que conformen la quotidianitat de la Plaça Assumpció. Café, arbres, ocells, bèlit...
Vida de Barri from tsinema on Vimeo.
Vida de Barri June 19 2019, 0 Comments
Vida de Barri from tsinema on Vimeo.
entremig de les coses que passen queden jornades per recordar... aquest és el resum de la serigrafia que Jan Barceló va estampar al nostre taller de La Volta. Veure'l treballar é tot un lújut...
Entrades similars:
...dalt d'un pi negre May 30 2019, 0 Comments
Acondicionament d'un espai a La Volta per a poder realitzar serigrafia. Paça assumpció n.22 GIRONA
taller serigrafia from tsinema on Vimeo.
...ses joguetes March 04 2019, 0 Comments
Les coses, quan no les esperes, en el tot d’una de ser-hi... tornen blanques. És el cas de la indicció de coses vàries que sobrevolaven el meu pensament en els darrers dies. Això succeí mentre passejava bora nins i madona les cambres del museu de la joguina a Figueres... i allà, en tot el seu esplendor s’hi mostren els teatrins. No podria descriure l’experiència i pertorbació sinusal que s’esdevingueren. Les joguetes del segle XIX és allò que avui estic articulant en el meu taller. Poc hem avançat, allò que parlàvem en referència a l’enyor d’allò que no hem viscut qualla en l’atmosfera, pren caràcter de sentència. Fem mitja volta i en l’aparador del davant s’organitza una mostra de joguines protocinemàtiques. Instal·lat com estava en un estat de consciència plena per mor de “lus teatrins”, de la certificació palesa de ser bestiola pretèrita... no podia deixar de veure-hi al davant el tsinebox. Penso que és aquest racó de museu una pedra angular del meu pretès treball... de fer joguetes. El tauronet de Calder, ets siurells de sa Cabaneta... no sé, no toco bores.
La present i·lustració és una aproximació gràfica a una peça que s’exhibeix al museu de la joguina. Es nom TEATRÍ, data de 1860 i és procedènt de SCHREIBER, J.F. MUNICH, Alemània.
Esganyats... February 25 2019, 0 Comments
Tinc una guitarra força dura... tot-hom ho diu. Els dits de mica en mica s’hi acostumen... no tant les polpes (que ja són endurides) sinó l’apartatge mecànic que flexiona els dits i que s’acomoda i endureix a l’hora. Ahir, certament vam donar-ho tot... perquè afinar és per covards; perquè cridar sense aturador té un efecte balsàmic; perquè la companyonia heretada de la era pàrvula ens amara d’aquella tendresa que va fer-nos humans; perquè discòrrer la vida prop de @llobarrana és un d’aquells regals que et dona la vida... la meva veu però, no tornarà a fer acte de presència en una temporada... podré practicar així el silenci per dedicar-me novament a l’acte reflexiu... reprendre doncs les cròniques feréstegues. Qualcú reconeix el “puesto”?
paperines January 30 2019, 0 Comments
..potser haver-ne de parlar; haver rebuscat els arxius; passejar els tristos tòpics en la companyonia, planificant en el somriure; pensar en fer noves paperines; trobar-me estancat al taller un matí mort sense res a fer... un matí soleiat i sense compromís és circumstància o trànsit pacífic per reinterpretat antigues qüestions, per encarar el futur. Aquesta jornada rememorant l’aphònica i en Capossela, la seva torbadora presència escènica. Aquelles jornades sobremanera, plenes. Una abraçada.
enllaços similars:
1.Portfoli2.(a)phònica 2018
Tristos Tòpics... l'exposició. January 22 2019, 1 Comment
Exposició de pintura i treballs vectorials
sala Mercé Huerta / Miquel Martí Pol
22 gener / 16 de març 2019
c.Jaume I n.42
GIRONA
...a casa September 17 2018, 0 Comments
Asseure’s en terra de paratges que han estat escenari d’infantesa i fer pensament, exercici de consciència; fer palès el meu estat de desubicació superlativa... tot plegat (aquesta sensació de vertigen i derivades existencials) se li suposen al setembre; a l’arrencada novament de les rutines; al desenpolsar compromisos adquirits durant la l’efervescència primaveral... però ara, ja fa massa dies que hem arrancat i caldran penes i treballs; sang, suor i llàgrimes per vèncer aquesta inèrcia suïcida.
El dol i el capità Pescanova September 02 2018, 0 Comments
Mirava el dessota la pinassa per veure-hi la mar, l’oratge que bufava de les ínsules baratàries; llepava o pentinava amb la barbeta la pell i escata feta tota de nacra; cercava amb la llengua la dolçor a la boca feta salobre de tant nedar, de mirar la vida de la seva entranya; aixecava els bracets de corb marí assecant el plomatge a l’hora baixa... ajegut amb el banyador de la merceria del poble on hi venen gafets i bandes, fils i botoneria, les cosetes més rares que puguis imaginar, elements tots de funció concretíssima, la moda més guapa i fina que arreu s’estila... Remenava tot plegat provant de quallar el record dins la llum que hi queda esvaïnt-se rera les parpelles després d’haver mirat la claror del sol, la llum i exuberància d’aquestos dies. Llum que s’esborra amb el record que tens de la mar ensucrada; que es desfà en el mareig que s’acomoda en navegar a vela el cuinat d’una greixonera; que s’embruta en les mans de punxar i arreglar les càmeres eixutes que porten més pegat que pròpia goma; que calça l’oblit d’unes espardenyes de canya; que s’enterboleix en la consciència d’una o unes quantes ginebres, d’un capvespre grapejant la guitarra; que es dissipa en el núvol de pols que aixeca el galop d’una furgoneta travessant els caminois i les regues d’unes tomateres; que es meravella en el misteri de la sala de projeccions d’un cinema que ens obrí les portes i tot l’afecte per mostrar-nos el seu ventre, per explicar-nos les màquines, l’operància i tràfec de la seva existència. Any rere any, l’estiu passa i jo, en voler-lo retenir, moro de pena.
Sotabosc July 16 2018, 0 Comments
Possiblement, trobar la mar al sotabosc pugui ser símptoma de qualque transtorn delirant... Entrar-hi, a l’aigua salada d’aquesta mar trobada sota la pinassa, i remullar-s’hi be; seria doncs la certificació de no tocar definitivament quarts i hores... però fer parèntesi i posar perspectiva de mar; per molt irreal que sigui aquesta mar i per molt que això succeeixi a un ésser d’hàbitat sec poc avesat a la relaxació ocular extrema que s’entén davant l’horitzó... és un exercici de contrapunt paradoxalment sanatori. Mica en mica s’abandona al centaure que tot rabiüt volia fer de la consciència un acte de guerra.
La impremta mòbil grava en directe "lu Parnàs" July 12 2018, 0 Comments
La impremta mòbil grava en directe lu PARNÀS
Poblat ibèric d’Ullastret. 7 juliol 2018
...val a dir que jo , amb la impremta, m’estresso una mica. Per això arribo aviat per prendre notes i fer les primeres marques a la planxa aprofitant les proves de só... Una falàcia. La pluja tènue va fer net les hores prèvies i va deixar en blanc les provatures, les aproximacions, la declaració d’intencions. El gravat doncs va tenir una fase prodròmica lliure, que amb prou feines va esboçar el contrabaix d'Arcadi Marcet i va definir la ubicació dels músics. L’aigua mullant el terra roent, la fresca del vespre que es precipita, el marasme evocatiu d’una època pretèrita, l’aixoplug d’una carpa, rialles i paciència, l’entrepà de la discòrdia, fer les proves a corre cuïta, lu traju de llana, ser-hi en darrer moment a punt i abraçada... tanta i tota aquesta cosa precipiten un gravat curiós que il·lustra un Roger Mas en mànigues de samarreta i solapes d’americana, una Miriam Encinas amb un instrument una mica imaginat o recordat d’altres vetllades un Guitó esquemàtic centrat a la composició i més detalls que deixo per la valoració i criteri de l’observador... La velocitat i vertigen de l’actuació en tot el seu esplendor. Lu Parnàs fa mostra de la seva essència en un exercici que aquesta nit ens lleva 20 anys...
Sóc conscient que condueixo un projecte que costa definir, que a mesura que avança va prenent forma i que no s’explica amb poques paraules. Davant aquest fet, entenc la complicació que ha de ser pels músics explicar què és i què hi fa la impremta mòbil i jo mateix fent coses tot devora l’escenari... En aquest cas, el músic, s’omple de valor i ho intenta... quan veu la complicació de l’empresa, surt del jardí on havia entrat meravellosament divertit acceptant que no sap ben be el què hi faig exactament allà, però que sigui com sigui, és molt bonic i que passi la gent a veure-ho ben acabada l’actuació... Merci Roger Mas per l’acollida, per l’afecte, pels discos... per cert, tens tota la raó... les tel·lúriques són un disc majúscul, només m’agradaria afegir-hi que el millor, està per arribar.
Agraït també molt a la resta de músics; a Fran, el més glamurós director que hagi organitzat mai cosa o esdeveniment cultural; als tècnics i regidors que sempre són tant macos, que ho faciliten tot i més; als assistents i en Santi Subirós, mestre gravador; La Xènia per les fotos i el frontal, per ser-hi; al Museu per acollir-nos a tots; a Mazoni per ajudar a plantar la llavor d’aquest projecte; a la volta per ser taller de manufactura i suport emocional... La impremta mòbil, és per mi, un regal.
...només hi faltaves tu.
fotos: Xènia Gasull
enllaços similars
La impremta mòbil recorda LUMBRERAS i "se" perd pel bosc... July 10 2018, 0 Comments
Perdut per bosc...
...ara porto uns dies perdut pel bosc. Jo hi visc, al bosc; m’és familiar; sovint m’empara i consola... però aquesta vegada m’han passat coses estranyes. Un cert moment inesperat, vaig topar amb un vehicle carregat d’hòmens i dones. Anava despistat i no els vaig veure venir. En aturar-me i aixecar el cap els vaig copsar i conscient de la topada i despertar del meu aparell perceptiu, vaig saludar com acostumo. La manca de reacció dels éssers em va posar alerta i vaig concentrar la meva percepció en vers ells... matricula europea llunyana i caravana d’adolescents que anaven deixant un rastre de banderoles de disseny gràfic modern de puresa cristal·línia i líquida; @barcelona_express es nomien... be, ja sé que carrego prejudicis, que m’aferro massa a la brutor de la matèria; però semblava una comitiva vestida d’aura moderna i global dins una cúpula de vidre. Curiós. El que em va trencar una mica per dins va ser veure la mirada que em clavaven, la impossibilitat de connexió que hi havia entre nosaltres, la bombolla que duien d’homínid autosuficient en mode safari que em guaitava com a aborigen pintoresc de la seva gran experiència vital ens feia inaccessibles. Tot seguit amb una nosa dins que no podia treure, vaig dur la impremta mòbil a una clariana per estampar un gravat que he estat fent de Daniel Lumbreras. Val a dir que aquest, si que ha sigut un contacte de banda ample. Si no l’heu escoltat... de bon de veres, feu-ho. De les demés experiències pel bosc on camino perdut... ja en parlarem
atlántica from tsinema on Vimeo.
Estampa d'un record. Mostra del procés d'un gravat de la impremta mòbil. Record del concert de Daniel Lumbreras del dia 1 i 5 de juliol de 2018 tant a prop de casa que de tornada em perdo pel bosc...
enllaços similars
- Què és la impremta mòbil
- la impremta mòbil grava en directe "lu Parnàs"
- Petit tour mazònic de la impremta MÒBIL
- Festival emergent a Cervià de Ter
- La impremta mòbil grava en directe INTANA
Emergent July 03 2018, 0 Comments
En s’estiu, al terra de plaça trobes refugi tebi a la frescor de la nit... i si succeeix que a sobre et porten un tast d’arrel primera, o de llavor primigènia... semblaria ser que ha arribat finalment juliol...
Backstage June 17 2018, 0 Comments
Festival aphònica
16 juny 2018
Epíleg... la cura amb la que es fan les coses, el respecte per a tot-hom i el detall de cada peça de l’engranatge; les vivències que succeeixen i els retrobaments; entrar a un servei d’aquestos químics rera l’escenari per de cop i sobte, trontollar sobremanera i en deliri amb els greus d’un directe de potència inusitada; parada i fonda; sofà i llibreta; reunió i rialles; abraçades i acomiadaments per tornar a al feina... tantes coses que han passat i un moment que denota l’essència d’aquest festival: l’espai on es cuina l’ambient que es respira...
Enllaços similars:
El Petit de ca l'Eril June 17 2018, 0 Comments
El Petit de Ca l’Eril
17 juny 2018. La Muralla ...la contundència d’un tro i les ones sonores que pentinen en darrera. Prenem velocitat i deixem en l’oblit tot el que succeeix. Deixem passar en un bassal d’estructures sonores el que érem per a tornar a néixer. Aprenem a agafar al vol les troballes que viure ens regala. @elpetitdecaleril @aphonica
Enllaços similars:
Marcel Lázara i Júlia Arrey June 17 2018, 0 Comments
Marcel Lázara i Júlia Arrey
Barca Tirona. Estany de Banyoles.
17 juny de 2018 ...transparència. Avui que tot queda en la memòria, ara que es comença a acomodar en la seva metamorfosi del record i mentre el silenci crida en color sil·làbic; la corrent emocional queda travessada per unes roderes de fang. I la passejada o travessa d’un riu oceànic, o d’un estany amb sota de cendra, rebull les aigües de l’ésser; les agita des el seu doll més profund. Una mirada diàfana és un tresor que la vida ens regala. La vostre història, la vostre mirada; serà ara també, una miqueta nostre... una forta abraçada. @marcel_i_julia @aphonica
Enllaços similars:
Ferran Palau June 17 2018, 0 Comments
Claustre del monestir de Sant Esteve.
17 juny 2018
Mística... lletania i claustre, una mena de vibració còsmica... pols de psicodèlia elèctrica i tendència al mantra... crec que necessito un altre concert per agafar-ho del tot.
Enllaços similars:
Marala June 17 2018, 0 Comments
Marala
17 juny 2018
Banys Vells ...mediterrània i valenta bora estany. Una dolça tarda d’arrel salada.
Enllaços similars:
The Otis Redding Show June 16 2018, 0 Comments
The Otis Redding Show
Amb Jonathan Herrero.
16 juny 2018 ...he de dir que el soul d’aquest home ens va colpir a tots els qui estàvem presents. Era tard i estàvem fràncament cansats... però en sortir a l’escenari ens vam posar tots a dibuixar-lo sense pensar-hi.
The Hanfris Quartet June 16 2018, 0 Comments
The Hanfris Quartet
Plaça del teatre. Banyoles
16 juny 2018 ...cordes vocals, laringes, tòrax i abdòmen. Batecs passes. Una banda sonora corporal
Enllaços similars:
Roger Mas June 16 2018, 0 Comments
Roger Mas
Claustre del monestir de Sant Esteve
16 juny 2018
Parnàs ha crescut, s’ha fet tot ell un ésser autònom i ha deixat els músics a la seva lliure albira... i veure @rogermassole desencadenat, passejant els seus jardins; és un espectacle que a mi, em posa un somriure a la cara. Els abismes, les penombra, les clarianes, la gravetat i la distensió; tot el que hi trobo i el que no he descobert encara... la dimensió complerta que omple el claustre del monestir de Sant Esteve de Banyoles
Enllaços similars:
Claudia Cabero TRIO June 16 2018, 0 Comments
Clàudia Cabero TRIO
Tast de concerts, Plaça major Banyoles
16 juny 2018 ...és quan vas perdut, que no saps que busques. És tot plegat una comunió de coses que passen i que entortolliguen el fil del pensament, de la teva disertació existencial... i és que després de tant de soroll, avui tinc un buit molt grós. Provo de treure coses de dins per a veure i destriar què hi ha... però erro. @claudiacabero @sandramonfortoliver @aphonica