Dietari intermitent, abstrús, fisiològic i de dubtosa objectivitat

Can Vent October 30 2023, 0 Comments


Llibreta October 29 2023, 0 Comments

Endreço la poca feina que ha sobreviscut al desplegament d’Un Home Mort… una llibreta. En ella s’intueix la pedra angular d’aquesta exposició, d’aquesta deriva conceptual, d’aquest desbridament analític d’un text primigeni. He explicat aquests dies, que la meva feina ha estat molt acotada a les imatges dels Beatus… he volgut treballar aquest imaginari concret sense visualitzat tota la deriva iconogràfica  mística que se n’ha derivat. Per aquest motiu he triat les ceres com a eina de treball, utilitzant-les com a eina barroera, brutal. Aquestes son algunes de les seves pàgines. 


Capítol 23 June 03 2023, 0 Comments

Mort i deliris d’una desesperança

En el primer moment havia esdevingut la nàusea. Categòrica i disruptiva. Cada intent de sobrepassar-la només la feia més manifesta… més inevitable. Aquella circumstància hauria de romandre en una intensitat variable per el resta de la seva vida. Va iniciar així una cerca de circumstàncies desproveïdes de moralitat. Rebuscava en els llibres, en enregistraments i exercicis pictòrics quina havia de ser una realitat mínimament tolerable. Només trobaria consol en incertes llacunes de claredat inesperades, despullades de pretensió, oblidades de les construccions humanes …però això no havia de saber-ho fins el moment de morir.


(a)phònica, backstage June 26 2022, 0 Comments

Despedida y sierre.
Recollim… tanquem carpetes, endrecem els gargots, pentinem els records abans no s’arrefredi el cadàver. Ens arraulim debora les exèquies per a fer balanç, per tallar el fil que manca ja sense connexió. A l’altre costat, no res. La solitud infinita que compartim, la remor que ha deixat el teu record i la paüra per l’endemà… sempre ens quedarà la música, sempre ens quedarà l’aphònica, sempre quedareu vosaltres. Gràcies.

enllaços similars:


El Pony Pisador, La Muralla June 26 2022, 0 Comments

El Pony Pisador

Podem anar recollint les parts escapçades del pirata, podem anar-les posant dins pots que seran part de la col·lecció del proper gabinet de curiositats… passejarem entre prestatges on acumular andròmines i aparells de navegació impossibles de calibrar. En un capça de llauna hi guardarem els ulls de vidre, els queixals daurats i les brúixoles erràtiques. Cada cosa somiada tindrà la seva precisa disposició i caldrà molta memòria per trobar-les després perquè oblidarem llegir… només cantarem, riurem i farem gatzara entomant la perillositat com si fos un innocent joc d’infants… Però haurà de ser demà, avui és festa major a Fons de Bikini…


el senyor Amela, Backstage June 26 2022, 0 Comments

Miquel Amela

s’atropellen els records… el riure, el cansament, les curses, les fosques, el terratrèmol a la muralla, la gent nova, la gent vella, els regidors i els voluntaris, lus artistes i en francesc, l’àpat, la faràndula i la llum del mòbil, la dança i el llàpit, els retrobaments, els que fan fotografia… tots, els que em deixo i el senyor Amela.
Moltes gràcies.

enllaços similars:


Birds on a Wire, Teatre Municipal June 26 2022, 0 Comments

Jaure en el terra d’un teatre és una sensació extranya… una mena d’acomplir-se un delit somniat. Entotsolar-se allí en terra per contemplar una verge apareguda. Voler-la veure per alliberar-se del pensament racional i de la pesantor insuportable del no res absolut. Apretar fort els punys fins llagar-se el palmell com en un trànsit químic, perdre 16 litres de sang per omplir làmines i papers de gargots demencials… no sé.
a vegades penso perquè faig tot això… segueixo?

enllaços similars:


Música Nua, Claustre del Monestir de Sant Esteve June 26 2022, 0 Comments

Amaurosi, siulet i bruixisme. Diabetis en potència. Només paraules, només veu. Trucades i notes d’àudio que fan esclatar tot. Despertar en el vertigen de tancar la llibreta i marxar corrent a la recerca d’una abraçada en un passadís rònec. Per mor d’uns temes, aquest dibuix va quedar a mig fer… les boques, els brocs i les panxes però, sembla que em diuen qualcuna cosa.

enllaços similars:


Harold Abellan. Monestir de Sant Esteve June 26 2022, 0 Comments

Davant l’abisme… ara s’obre l’abisme a tocar com una portassa de fusta milenària tatxonada de ferrussa. Rera el portal, allò desconegut. Una mirada que es fixa i després es desdibuixa davant meu, s’esborra… i en aquest desfer-se el veure’m, el ser-hi; em salten les llàgrimes que brollen del silenci, de la foscor eterna davant l’horitzó de successos. Caronte; Hades; les Moires; l’escatologia hebràica, apostòlica o romana. Tonelades de paraules, de pensaments i de mentides insuportables que ens aparten de la consciencia plena. El no res absolut, violent i inabastable; la pesantor inexorable que queda de la presència d’aquells a qui estimem i que un dia marxen.
S’acaba l’(a)phònica i encara queden dibuixos. Gargots però que ja només són un record, un relat imaginat i que vull imaginar preciós.

enllaços similars:


MuOM, Monestir de Sant Esteve June 26 2022, 0 Comments

Ésser davant de l’abisme. Trobar-lo de manera inesperada tot i ser un final anunciat. Fer un esforç de concreció i provar de gaudir de la cronologia. L’acte d’alliberar la veu que surti i expressi de la millor i menor maldestre manera que ets dins jo i en la referència que m’he organitzat per a provar de ser una bona persona… si algun dia fora possible. No ho seré, ara ja ho tinc clar, però quan et recordi… sabré com cal ésser arreu.

enllaços similars:

 


Remei de Ca la Fresca, Can Pericus June 26 2022, 0 Comments

Jo de petit volia ser ella, plantar-me frontalment a la corporació. Desemmascarar l’androide i la seva ordre especial 937. Casa meva seria el cosmos sencer i muntaria una banda de rock. Dels pernils, de les costelles, de les amistats, de la meva sexualitat i d’allò que altri pensés de la meva vida en faria una cançó… i entre altres coses ràncies que menystindria, aniria amb el cap ben alt, exuberant i salvatge; trajinant arreu de les galàxies conduint el Nostromo i fent parades entre colònies interestel·lars.


Nú, La muralla June 25 2022, 0 Comments

Tens la sensació que tot-hom en té cura i que cada element és inexplicablement suau. Cada encaix és concret. Succeeixen les coses com en un encateri. Mentre observes cada detall per prendre nota i registrar-lo d’alguna manera en la inflexió del llàpit (deixeu-me dir llàpit) passen coses que no per evidents, deixen de sorprendre. A la imatge @glufe , de la família aphònica.


Rodrigo Laviña y su combo, La Muralla June 25 2022, 0 Comments

Rodrigo Laviña

Sobre la marxa… apretant en una direcció pretesa, vam trobar sirenes que són contratemps. Ara des la desubicació d’aquest vespre anem passant amb una bossa de ganxitos, al sofà de casa, amb el barnús i xancletes. Perquè resulta que hem de parlar d’uns temes; hem de co-responsabilitzar-nos d’una moguda totxa que passa. Hem tingut una topada forta i ens caldrà parlar-la desde la racionalitat i sense acritud; com a persones adultes que som i polítiques, postmodernes i contemporànies. Unes històries que ens afecten ineludibles en la remor d’aquesta atmosfera tèrbola de ser a casa arrossegant les hores en la contemplació de l’screen i cercant el soroll que atordeix el pensar-hi. Deixarem, si de cas, una nota de podcast explicant honestos desde la nostre flamant habilitat social aquesta necessitat restant-hi tota afectació; mostrant la nostre capacitat en el maneig de la vida. Traurem l’atenció de l’scroll com fent veure que poc ens importa i ens recordarem les intencions elevades de trobar-nos a parlamentar en territori neutre sense concretar (no volguéssim còrrer massa). Lliures i líquids, oblidats de la química tractarem aquestes discrepàncies que donarien la impresió de violentar-nos… però tinc molta mandra.


morante, espai Eat Art June 25 2022, 0 Comments

En veure’l, fascina… en escoltar les seves històries hom es meravella. L’expressivitat del seu llenguatge corporal arrossega, l’harmonia dels embalums que porta qualla tot i ho traba en un estat d’ànim de gravetat solemne… És extrany la manera com encaixem allò que ens succeeix i allò que ens cal interpretar i com ho acomodem a la nostre realitat personal fent d’aquell fet una experiència personal i íntima. Ara me passa que Amorante parla del seu oncle i que jo penso també en el meu, una de les persones més boniques que he conegut. Aquests dies no me’l puc treure del cap. Perdoneu-me si va sortint en aquesta cursa (a)phònica. Una besada.

enllaços similars:


Xarim Aresté, La Muralla June 25 2022, 0 Comments

Finalment ha arribat el temps de les flors… de les coses precioses, de la deflagració de les condicions. Finalment, a empentes i rodolons s’obre camí entre l’esclat l’armonia de l’amor. Sense adonar-nos-en ens trobem en un estat de no retorn, en una vaporosa ebrietat de felicitat que s’expansiona en una magnitud inabastable. Malgrat el dolor… allí estarem. Una abraçada.

enllaços similars:

 


MANU CHAO, Club de Natació Banyoles June 24 2022, 0 Comments

Caldrien 20 anys per a poder fer aquesta il·lustració, marxar a les illes i plantar una parada, dormir en terra i rentar-se a la mar, passar les jornades en una contemplació a mode de sargantana, salar la pell i descobrir l’enamorament. Caldria tornar a ser adolescent i cometre les mateixes errades i caldria tornar a tenir fills per tornar a plorar de gratitud… Aquest concert se’ns fa una mica gros, oi bonics?

enllaços similars:


Anna Ferrer, Teatre Municipal de Banyoles June 24 2022, 0 Comments

De ses coses que trepitjen en terra i de sa pesantor gràvida de la sang. De veure mon pare i son germà, de mirar els termes i els marges; de tenir cura de sa cosa que son pare els ensenyà qualque dia i que ja no és real. De sa pedra que allà hi havia i que ja no trobarem mai més. Des boscos i sa partió i de dur-m’hi ara a jo a cercar sa pedra. De na Maria cantant i sa religiositat, des record que en Pau n’hi te i de sa vida sobrenatural severa. D’estimar sense condició quasi com a imperatiu teològic com sa darrera circumstància que sustenta la comunió de la matèria. De na Carme, que cada 24 de juny segueix tàcita fins que jo me mori. N’ Anna Ferrer , arriba molt fonda.

enllaços similars:


Alba Morena, Audirtori de l’Ateneu June 24 2022, 0 Comments

Coses velles i coses noves doncs… semblaria que a poc a poc anem aterrant.
Són aquells moments en que penses que ja hi tornes a ser; que aquell pensament informe que sobrevola el transcurs de les estacions com una teranyina que batega quasi imperceptible, en aquest precís i concret instant només és real. La puresa només rau en aquesta mescla i la turbulència que desperta… la resta només és reverberació

enllaços similars:


97Onzas, Set Cafè June 21 2022, 0 Comments

Tast de concerts 21 juny 2022

En un ploure-hi dispers i pesat; en el degoteig ample i gruixut que fa neta la cataracta secular que t’enterbolia el veure-hi clar, arriba l’aphònica… enguany. Ja no ets aquell nin que tremolava en la provatura de fer les coses i que neguitejava en la repetició obsessiva; ja no vesses de perspectiva ni pots regalar-la. Com un ésser condicionat has fugit de la por per a fer-la, si és possible, més grossa i insuportable; covarda i taciturna. L’aiguat però arrossega la terra en la seva pesantor de matèria. L’ésser es despulla de l’acumulació malaltissa de delit pel dolor. La pell reprèn el contacte amb l’aire, amb la convecció tèrmica del seu acaronar-te. T’assentes en un voler ser invisible i escoltes. Així arribem novament el solstici. Comencem.

enllaços similars:

 


cuita de llenya November 19 2021, 0 Comments

reprenent un projecte antic...

Fa molts anys vaig construir aquest forn amb les meves mans. L’estructura feta… és un forn de flama inversa dissenyat per a fer cuites de 72 hores a alta temperatura. Encara avui, després de tot aquest temps, quan me’l miro; tot i no haver-lo posat mai al límit… no em pot deixar de sorprendre que funcioni be. La darrera cuita que vaig fer va ser al 2010 quan encara no havia passat per la volta, no coneixia la serigrafia ni havia muntat els tristostòpics, no havia fet el tsinebox ni la impremtamobil . Només pintava… depressa i malament.
Si una cosa vaig aprendre d’aquell procés de construir aquell forn; fou que a poc a poc i gaudint de cada totxana posada és l’unica manera possible.
 

Tarta Relena June 29 2021, 0 Comments

Tarta Relena
29 juny 2021
Auditori de l’Ateneu de Banyoles

Costa molt dibuixar a l’Ateneu... molts han mort en intentar-ho. El fossat dels músics està congestionat de desfetes corpòries, d’ossmaneta i robes florides dels que van traspassar en provar-ho. Les peripècies i la industria adaptativa dels que han fet temptativa en aquest exercici son dignes d’estudi i inspiració de relats èpics: Com la cursa d’Odisseu que en el seu enginy atrasvessa la Mediterrània en un retorn erràtic a casa seva. En el capítol present; de la foscor i nebulosa, a l’albir de fosforescències fàtues... apareixen sacerdotisses o persones dedicades a la mística en cos i ànima; oracles que connecten línies temporals; persones que s’alimenten de lírica, de pètals i gotes de rosada mentre prenen forma d’aparició i materialitzen en sincronia dimensional i aboquen als presents en la lletania del tràngol. Del trànsit en fem un tocar de l’ànima i de l’acabar de l’(a)phònica sincopat per la malaltia, un punt i final.

Enllaços similars


Joan Colomo June 27 2021, 0 Comments

Joan Colomo
27 juny 2021
La Muralla

Fumarassa i pirotècnia, sinthes extraterrestres progressius, atmosfera de passió de masses, complexitat i psicodèlia creixent per a una entrada èpica de la banda. Tecnologia punta i pantalles de llum, mapping conceptual; un espectacle digne de Cap-roig o del Burning Man per una espectació vestida de fil que pregunta que qui és que van a veure. Penya maja. En definitiva, una cloenda memorable de la primera edició (a)phònica de la era Covid: Joan Colomo.

Enllaços similars


Backstage June 27 2021, 0 Comments

(a)phònica 2021
Juny 2021
Backstage

Necessito un apoderao... qualcú que me gestioni la fama. Com els músics veig que tenen un mànager o un productor, un gestor de xarxes o community media market. En el meu cas hauria de funcionar com si jo fora un torero. Un torero famós, és clar. Podria així lliurar-me a les excentricitats, a entrar als puestos de moda mentre la gent xiuxiueja mig atemorida de molestar-me i molt inquieta que “mira, aquel és un artista, el torero...” Deixaria així que la meva façana es desenvolupés per ofegar la crida sorda del meu dubte existencial. El deixaria allà amagat (el meu dubte), desnodrit… abandonat. M’expressaria globalment i gasosa. No podria però anar a l’(a)phònica... allà tots som iguals, no hi ha classe ni privilegi, transiten els petits i els grans en una harmonia preciosa. Gràcies bonics, com sempre.
Aquest any al backstage hi hem anat en @jaume_geli i jo a fer l’orni, però hi hem trobat a faltar:
@veronica_f_illustrauthora@androna.sketch @txelldarne@miquelsamaniego@claragispertvidal@andreazayasbuchaca@miguel.bustos sense vosaltres la cosa no és igual.

Enllaços similars


La Ludwing Band June 27 2021, 0 Comments

La Ludwing Band
27 juny 2021
La Muralla

No era de nits, aquest concert fou a plena i soleiada tarde... no sé perquè, començo a posar color al dibuix i tot es fa crepuscle; mica en mica el record es barreja i s’acomoda buscant una estructuració del deliri que el fagi suportable. Anem a veure la Ludwing com una antiga caravana de zíngars. Ens agradaria haver dut la Bruna, tots els animals i canalla; per un moment ens sembla trobar la Mariona. Però som els que som, els vincles de la infància mos traven. Darrerament s’han remogut coses i necessitem de treure-les... rebuscar aquelles ombres que hem acomodat malament dins el nostre pit, que ens han fet créixer amb pors i disfuncionalitats. Aquells incidents i successos que hem heretat de la nostre progènie i que ara són nostros. La banda… una festa. Ballem i cantem en la contenció pandèmica, dins l’encarcarament estructural que mos condiciona. Diem que la sistemàtica de funcionament global tampoc ajuda a empassar gripaus. M’encanta La Ludwing Band. Me la poso al cotxe i canto a pulmó.

Enllaços similars