crònica d'un feréstec

remor... July 21 2017, 0 Comments

Pau Vallvé
20 juliol de 2017, Celrà
...les primeres modulacions vocals del queixit, situen l'escenari del proper lapse de temps. La pujada de decibels, que s'espera esmorteeixi la remor del poc respecte que alguns van demostrar ahir per "a singer of songs" resulta balsàmica en anegat-lo. Honestedat expressiva, instrumentació perfeccionista, lamentació poètica, un exercici de comprendre's en un preciosista udol, distorsions selectives i reverberacions tonals que conformen el llarg bagatge d'aquest gran músic... és molt bonic poder escoltar un concert com aquest en un format tant proper on pot passar un tren de càrrega i no molesta...curiosa situació però es presenta en la distorsió que provoquen els tertulians que romanen absolutament aliens a l'espectacle i que sembla doncs que fan més remor que l'anomenat tren... una distòpia que s'ha repetit en els quatre grans concerts que he tingut la sort de gaudir aquest any al ressupó.... be, no es pot tenir tot... @pauvallve @brave_coast 


amagatalls July 17 2017, 0 Comments

STEVEN MUNAR & the miracle band

13 juliol 2017

...obvietats, coses que de tant certes, paradoxalment es fan incomprensibles; comoditats que volem creure justificaran deixar-nos buidar; cants de quimeres que prometen finals feliços i esperança d'arribar a ser complerts en no ser-hi... tant se val: prendre la fresca, respirar, riure i cantar esdevé quasi un acte subversiu; allò que m'apartaria de l'hermetisme o l'hermenèutica forçada de voler comprendre sense viure. Sota un plataner exuberant, una potència sonora que eclipsa el soroll que fa un tren de càrrega que hi passa 20 metres pel darrera no pas poques vegades... mentre alguna vocal engolada, a mi... és cosa que em fa còmplice incondicional. Haig de dir però que falta dibuixar la guitarra, una dona... que va quedar amagada darrera d'un altaveu majúscul. No la vaig veure, només la vaig poder sentir, com una metàfora de la invisibilitat i l'amagar-se de la feminitat que portem tots dins. Igual que la N d'SteveN, que me l'he cruspit.

entrades relacionades:


concerts... July 15 2017, 0 Comments

MAZONI
13 de juliol del 2017, Celrà
…a còpia de transitar novament els verals de la poca credibilitat, després d’haver sedimentat i endreçat l’embalum tot capgirat per la primera riuada del 10 de juny, trobo una cadira per escoltar en l’expectació pueril que gaudeix de la reverberació infinita de repeticions que confirmarien allò que s’espera… i tinc sospita que no sóc de fiar, que les corrents emocionals, ens les suggestionem nosaltres mateixos i que no és moment de fer èpiques proclames que per altres podrien semblar banals… però ens trobem en un creixent d’intensitat que acaba amb riures i exclamacions, ballarugues i gent damunt de la cadira; un final de viatge que culmina amb un gall que sobresurt de la gentada, un crit d’honestedat radical que provoca la hilaritat col·lectiva, la pseudocatarsi, l’empenta final que Mazoni recull i ens regala tot trencant cordes de guitarra i deixant-hi la veu… merci doncs, per haver-ho donat tot…

 


La qualitat opressiva d'un gat October 31 2016, 0 Comments

en aquesta entrada es mostra el muntatge d'una premsa d'estampació per gravats de petit format amb un antic gat de cotxe. Procés de creació i primeres proves.

enllaços d'interés:


gravant October 29 2016, 0 Comments

treballant a la volta

en blanc i negre
un petit taller de gravat, a la volta...

Avui us presento un petit projecte personal: la creació d'un espai on desenvolupar el meu treball d'estampació i derivats. Aquest passat septembre vaig iniciar la meva tasca com a artista resident a la volta, on he començat a gravar i estampar... i és que les coses, no les puc o vull fer d'altre manera, a les palpentes i acumulant espifiades en un territori insondable. Us convido a visitar la premsa que he preparat per aquest projecte en aquest enllaç.... tota una declaració d'intencions

Aquí deixo unes imatges d'algunes de les estampes creades al taller. A la plaça assumpció nº 25 del barri de Sant Narcís, de Girona. Clica les imatges i les veuràs amb major definició... o pots venir a visitar-nos directament al taller/botiga.

 

Enllaços d'interés


velles intencions, nous mètodes. May 18 2016, 1 Comment

cròniques feréstegues

Avui m’abraço al tòpic. Com sempre, de fet. Reconec que visc a una velocitat massa lenta pel tràfec habitual i reacciono tard i malament a les coses que succeeixen tota bora. No és cosa que en especial m’amoïni, només constato un fet evident. Tampoc tinc cap devoció ni enyorança per temps passats, però avui giro la vista enrere descaradament i provo de partir del clixé… (pot ser la mort de George Martin m’ha fet recordar unes atmosferes brillants, estructures visionaries, tresors de l’era analògica que ara sembla morta i coberta de pols).

Intentaré ser clar… l’altre dia anava en cotxe i fent còrrer el dial vaig trobar una peça musical que escoltava a la meva infància preadolescent… “she’s so heavy”… després de molts anys de no sentir-la em sonava aclaparadorament addictiva… recordo llavors vaig tenir una experiència reveladora, una mena de catarsi més pròpia de la tragèdia grega a la que s’arriba després de 23 minuts i 22 segons d’escoltar l’L.P. abbey Road… ja he avisat que faig voltes sobre un tòpic… però reconec que darrerament he escoltat massa radio i en certa manera he deixat de pensar per mi mateix, comentaristes, tertulians, suflés i tanta altre cosa ha poblat el meu pensament…

joanic-diaris 

 així que escolto aquest L.P. del 1969 i durant una hora allibero les meves emocions mentre endreço el taller…

Enllaços relacionats:

 


earth day... April 22 2016, 0 Comments


Passàvem els dies saturats  de notificacions, perduts en l’exercici de la comunicació amb els que no hi són, oblidats del contacte físic, de la masticació de fluits, distrets amb les desconegudes terminacions florides d’una iconografia digital que a còpia de la costum, esborrava la presència física fins a fer-la casual, absurda, inconnexa de la experiència vital… entre les pàgines d'un llibre gruixut  i pesant de la literatura del segle passat, les hores del mal dormir que provoca el preu de viure sota les regles de la societat i la mort d’un músic providencial que ha traspassat sense avisar, apareix com una còmica estampa de caricatura: un dia dedicat a la terra… com una concessió que ens neteja la conciència pàrvula… una estúpida atenció que tenim al bressol que estem entestats a dominar i consumir… 

pot-ser ha estat un rèquiem que he llegit aquest matí de l’aleix aguilà, pot-ser el retrobar un disc que feia 15 anys que guardava pols, pot-ser la beneïda pluja, una sessió al taller productiva com en recordo poques o pot-ser ha estat el repartidor de paquets que m’ha semblat una persona entranyable…

 earth day? quina puta merda.

quant de temps fa que no m’estiro despullat al terra?

Enllaços relacionats


el nostre compromís amb la sostenibilitat March 21 2016, 0 Comments

Portem a sobre anys d'imatges devastadores de zones forestals, notícies d'explotació laboral i desequilibris socials inexcusables, notícies d'atemptats mediambientals que provoca l'explotació intensiva del sòl, de recursos hídrics, humans, químics, industrials ... i tristament una llarga llista de situacions a les que hauríem de posar remei entre tots els habitants d'aquest sofert terrer galàctic ...
Ferésteq, és un petit projecte artesanal-artístic que en el seu minúscul paper dins el desenvolupament global pretén respectar un equilibri natural i social, apostem per la sostenibilitat de l'agricultura en la indústria, l'ús de productes compromesos amb el medi ambient i el nostre delicat ecosistema i per aquestes raons busquem la millor qualitat, els millors cotons ecològics.

 


desitjant estimar March 21 2016, 1 Comment

Una marea d’imatges arrossega els nostres pensaments i condueix les nostres emocions a llocs on som emocionalment vulnerables. Pantans de sexualitat impostada de maquillatge i la insaciable hipertrofiada necessitat d’aconseguir plaer a costa de la possessió o bé l'ésser posseït com a objecte de desig, distorsiona els nostres comportaments i encaixa el nostre rol conductual en un corrent generalitzat de vertigen saturant pràcticament tots els racons de l’entramat emocional que ens governa.  Un inevitable condicionament educatiu fonamenta i desenvolupa aquest impuls que anul·la tot criteri i perspectiva... prova de posar-nos rera un ideal on la finalitat és l'única recompensa, un final que promet seguretat, sacietat, deler, bellesa... però oblidem que aquest propòsit que estem seguint desesperadament és inaccessible, inventat, dissenyat des d'un artifici... ens n’oblidem voluntàriament, la promesa de recompensa és massa alta, divina, irrenunciable…


... a Feresteq, intentem treballar per crear un espai lliure de complexos i estereotips. Ens agradaria pensar a crear peces de roba per a gent anodina, desacomplexada, preciosa en si mateixa ... sabem que és una tasca ingent i que estem massa condicionats per aconseguir-ho ... estem condemnats al fracàs rotund però procurarem no viure amb la mirada posada en un final feliç  sinó que procurarem viure el camí i us convidem a créixer amb nosaltres i ajudar-nos amb aquesta tasca.

tristos tòpics March 17 2016, 0 Comments

 

 

il·lustracions vectorials realitzades per la reforma de la botiga històrica de Girona "Magatzems Mari" a la Casa Gispert Saüch de Rafael Masó

enllaços relacionats:


pintura i samarretes January 28 2016, 0 Comments

Temps ençà, llegia una reflexió profunda sobre les apropiacions que les arts en general fan de la innovació tecnològica (Philip Ball 2003). És a dir, com la creació artística se serveix dels nous i més flamants progressos tecnològics per jugar i experimentar amb ells i el resultat revolucionari que això implica culturalment. Aquest concepte m'ha acompanyat al llarg del meu camí de vegades com una simple reflexió sobre el procés creatiu i d'altres vegades com un concepte més abstracte o metafísic que ara intento comprendre ... Un petit, fortuït i innocent acte de pintar samarretes, a la dècada dels 80 transcendeix a una manifestació que inunda el nostre present. La sobresaturació actual no resta valor a aquest suport artístic. Grans icones entronitzats i artistes oblidats l'han utilitzat en diverses expressions gràfiques ... serigrafia, pinzells i retoladors, aerografia ... han tenyit samarretes portant aquesta expressió efímera a un esplendor de l'art quotidià, anònim. Ara per ara, les grans multinacionals han permès a dissenyadors de tota índole estampar els nostres pits de lemes, aforismes, proclames potser d'un contingut buit a causa de la seva descontextualització ... La sort i la desgràcia d'aquestes peces artístiques sobrevé del seu caràcter efímer ... ara per ara, no és possible trobar imatges de samarretes originals pintades per Jean-Michel Basquiat o de l'adolescència d'algú tan contemporani com miquel barceló ... més enllà de productes commemoratius o merament inspirats a terceres persona, no hi ha rastre de tals produccions. Imagino la càrrega emocional que avui dia podria suportar el vestir una samarreta original pintada per algun dels esmentats. Però lluny de tot fetitxisme, la samarreta, després de tot, s'ha convertit en una peça insubstituïble dels nostres armaris.


gravant January 28 2016, 0 Comments

Estampació experimental

Presentem un model de samarreta amb un estampat totalment manufacturat. Ha estat creada com a encreuament entre la xilografia i l’estampat directe amb segells de goma. Per aconseguir-ho, hem creat un segell amb una planxa de linòleum amb les gúbies i el material clàssic de gravat. Tractant-se d’una adaptació tant particular del medi a una superfície i tintes noves, hem hagut de fer múltiples proves per optimitzar el resultat. Finalment hem aconseguit unes estampacions molt especials que denoten la brutalitat de l’estampació en la seva vessant més primària


portmany November 14 2015, 0 Comments

En l’univers insular, en el seu record i el flux natural dels elements que conformen la seva geografia, els éssers que l’habiten i el seu caminar temporal: neix aquesta col·lecció d’estampes sobre la roba. Una trobada entre el món casual d’unes peces de roba que cerquen la millor qualitat amb teixits vius i orgànics i que quallen amb estampes de simbologia singularment pensades per aquesta col·lecció. Exploren la natura de la terra i la seva gent, ancestres, records, flors i fauna, macarrons amb xocolata, sobrassades... elements específics per evocar un flux emocional vilatà...

     


anònims... November 14 2015, 0 Comments

“El passat em va enganyar
El present em turmenta
El futur m’espanta...”
(cita anònima)
***

...tot sovint, el límit pressuposat  del comportament social ens mostren la proximitat a la llibertat com a individus. El preu que cal pagar per a suportar el pes de la decisió de traspassar-los, comporta una càrrega en la tasca relacional del nostre tràfec diari... en el nostre cas, el protagonista de la nostra petita història, un presumpte malfactor que es deixa carretejar, suau i sense remei per la inevitable fatalitat del pes i turment d’algun desengany passat...Amor, amistat, honor, conviccions...qualsevol desengany mereix de ben segur, un nou intent