morante, espai Eat Art
En veure’l, fascina… en escoltar les seves històries hom es meravella. L’expressivitat del seu llenguatge corporal arrossega, l’harmonia dels embalums que porta qualla tot i ho traba en un estat d’ànim de gravetat solemne… És extrany la manera com encaixem allò que ens succeeix i allò que ens cal interpretar i com ho acomodem a la nostre realitat personal fent d’aquell fet una experiència personal i íntima. Ara me passa que Amorante parla del seu oncle i que jo penso també en el meu, una de les persones més boniques que he conegut. Aquests dies no me’l puc treure del cap. Perdoneu-me si va sortint en aquesta cursa (a)phònica. Una besada.