Finalment ha arribat el temps de les flors… de les coses precioses, de la deflagració de les condicions. Finalment, a empentes i rodolons s’obre camí entre l’esclat l’armonia de l’amor. Sense adonar-nos-en ens trobem en un estat de no retorn, en una vaporosa ebrietat de felicitat que s’expansiona en una magnitud inabastable. Malgrat el dolor… allí estarem. Una abraçada.