Dietari intermitent, abstrús, fisiològic i de dubtosa objectivitat

Esperança... October 05 2020, 0 Comments

Sense cap aparença de realitat, sense cap concreció específica... en una abscència total de suport raonable, ens inoculem una mena de creença màgica revestida de pseudociència que bàsicament i única es sustenta en l’esperança com a raó primera. Una esperança que ens manlleva de responsabilitat; que allarga una agonia dantesca rera del cartró pedra de les xarxes; que esperona i justifica una cursa macabra. Elaborem i acondicionem els nous mites d’una manera molt vague,  sense reconèixer-los amb tot el seu brillu, creient-nos immunes al condicionament i a la ensucrada permeabilitat que tenim davant els medis o la deriva de la inteligència artificial. Assumim el paper de superhome en el sentit més barroer del pensament de Nietzsche, sense comprendre gaire... i a cada braçada perdem empatia, fem del nostre automatisme un fet estructural i volem dir-ne exercici de llibertat mentre ens enfonsem dins el nínxol que soscavem a força de satisfer desitjos prefabricats, de reafermar-nos en el que creiem que sabem i que d’altra banda, assegurem que ens defineix. Rera cada mentida quagula una percepció de culpa que assenyala la diferència, la singularitat... allò que representa altri. L’esperança emulsiona la narcosi, equilibra el daltabaix que suposa cada acte de fè que ens empassem. L’esperança de que qualcú altre o que qualque ens corporatiu aliè a nosaltres arreglarà les coses... esclafarà la discrepància... farà del món una cosa una mica més suportable.


...ses joguetes March 04 2019, 0 Comments

Les coses, quan no les esperes, en el tot d’una de ser-hi... tornen blanques. És el cas de la indicció de coses vàries que sobrevolaven el meu pensament en els darrers dies. Això succeí mentre passejava bora nins i madona les cambres del museu de la joguina a Figueres... i allà, en tot el seu esplendor s’hi mostren els teatrins. No podria descriure l’experiència i pertorbació sinusal que s’esdevingueren. Les joguetes del segle XIX és allò que avui estic articulant en el meu taller. Poc hem avançat, allò que parlàvem en referència a l’enyor d’allò que no hem viscut qualla en l’atmosfera, pren caràcter de sentència. Fem mitja volta i en l’aparador del davant s’organitza una mostra de joguines protocinemàtiques. Instal·lat com estava en un estat de consciència plena per mor de “lus teatrins”, de la certificació palesa de ser bestiola pretèrita... no podia deixar de veure-hi al davant el tsinebox. Penso que és aquest racó de museu una pedra angular del meu pretès treball... de fer joguetes. El tauronet de Calder, ets siurells de sa Cabaneta... no sé, no toco bores.
La present i·lustració és una aproximació gràfica a una peça que s’exhibeix al museu de la joguina. Es nom TEATRÍ, data de 1860 i és procedènt de SCHREIBER, J.F. MUNICH, Alemània.


petit tour mazònic de la impremta mòbil June 05 2018, 0 Comments

 

E.Montefusco VS Mazoni
Plaça de l’esglèsia. Gualta. 02 juny 2018.
Festival ÍTACA

...no havia estat mai conscient de la dificultat que s’esdebé quan la pretensió és fer barreja de dues sensibilitats tant marcades. Segúrament un clatellot a temps m’haguera tingut en sobreavís de la sorpresa que em sobrevingué en veure’ls temptejar l’un amb l’altre... tempteig que cercava l’altre en una dança de provatures que ens deixà moments brillants que costarà tornar a trobar...

... seguir llegint


prèvia al petit tour mazònic de la impremta mòbil June 01 2018, 1 Comment

Comença el recorregut d’aquest projecte d’estampació ambulant que és la impremta mòbil... seguir llegint


...perdut, com sempre. May 09 2018, 0 Comments

...com sempre tard i malament. Treballant en la impremta mòbil i escoltant àlbums pendents.

El País de la Caspa March 25 2018, 0 Comments

 

Ja ho sabíem, ja ho fèiem, ja hi anàvem... reviscola una antiga manera de veure i entendre el món amb el seu fetor ranci i agre de florit, amb el suquet orgànic que podreix, que es macera i corrompeix quan no pot trobar la terra on fondre’s ...la pell morta del cuir que sedimenta tota vora, la caspa, la grisa de perla que embolcalla en una rosada de mort cada cosa que tens a l’abast... amb les seves olors i la qualitat flocul·lant intrínseca seva que infecta les xarxes que ens connecten amb l’animalitat, en el seu accés, redefineix de manera virulent l’estat emocional del moment... i quan no tens on dirigir la ràbia sobrevinguda, perquè badaves, resulta que tens un problema emocional de primera magnitud... però això va ser ahir; avui naveguem, estabornits, encantats per la dolça flauta de la tempesta retòrica que ens buteix els ulls i fan de la cara un cromo i postal; exemplar horrorós del gavinet de curiositats de qualque bèstia en conserva dins un pot de formol... apagat el transistor: aire, temps, amor i llàgrimes... i tot el tel de caspa que enfarina i embruta la nostre mainada, que vol fer-la seva per arrancar-los l’esperança, per esdevenir-los també fantasmes... de moment, ho endolcem amb un pastisset de @canpericus


Bigblack Rhino March 11 2018, 0 Comments

Black Music Festival 2018
Auditori de Girona

09/03/2018

...dimensó d’eternitat, de transcendència i abisme. Si be és cert que ja vaig quedar perdut en la veu inesperada i anònima d’una interpretació fugaç; la trobada de la banda, complerta i acompanyada, resulta ser d’una solidesa fàctica... i podríem dir que la execució és neta i endreçada, que les interpretacions són impecables, que l’ofici és evident... però a mi, a banda d'això... m’agraden els viatges, la ressonància emocional i la connecció biodinàmica... que no parlem pas de pagès, que parlem d’arrel i ancestres... i ahir els vam retrobar amb @bigblackrhino @pakitsguitar @marta.rebugent @xevipasqualprats @auditori_gi @blackmusicfest ...i tanta de més gent!!!


PARNÀS March 11 2018, 0 Comments

Parnàs a Miànigues...
06 de març de 2018
esgotament carnal, regirar en el llit de no trobar la positura, regust de cava reposat una llarga mesada, lírica que cerca l’acomodament en la meva desballestada circuiteria neuronal i que no m’ha deixat aclucar els ulls aquesta matinada... navego encara aquest matí diàfan en el record de l’esforç; en el que la travessa del PARNÀS és ara només record, reververació, inclinació devota... tot sabent que qui va tornar a dormir a casa, ja no sóc jo.  @rogermassole @francescviladiu

Roger Mas

Amb l'àlbum a les mans...torno a transitar la vida prop de Roger Mas... em retornen pensaments que crèia oblidats: gravacions de Lou Red, passejades, dispendis, moments d’esbarjo i rutines, voler i no saber com fer-nos persona, reflexions i aquella manera de viure la vida exprement totes i cadascuna  de les gotes destilades d’ella... i és que aqueix hom, és alambí que fa essència d’allò que recull de la terra. Dit això, és moment doncs de provar el seu darrer destilat i jo, d’entrada sóc peruc... faig glops que són mullar dels llavis i que conviden a confitar la llengua i paladar en el licor de l’atzavara... i així segueix, poc a poc entrem a la dimensió tel·lúrica on es desdibuixen les acotacions formals, els prejudicis del dogma i on apareixen i prenen forma idees, abstraccions, l’ésser formal de la pròpia consciència... de les coses succeïdes en el trànsit no badaré boca, que no només són coses meves, però del despertar i la ressaca puc dir que és amable, que malgrat l’excés s’aboca en caparrassa dolça, i que s’esvaeix amb un glop de nova vida... així que torno a polsar  PLAY.


Tot devora... March 01 2018, 0 Comments

(continua de perdut, encara dins meu )
...aquell baf que les paperines sublimaven, desafiava la contracció del meu diafragma, pretenia esdevenir-lo pedra... i amb ell, la respiració que definitivament necessitava exhalar per desempallegar-me de la misèria, de la brutor que em col·lapsada; d’aquell tremolor que s’esforçava en mostrar-me vulnerable, presoner de l’animalitat que extranyament em dominava. El cap de brau era ara evident, tal com el recordava dels retalls de diari que de petit admirava; de les males reproduccions de la grolleria més delicada i de quines en fèia tresor; de la representació metafòrica en un paper dels deliris d’un home vell en la seva complexitat més desinhibida: Eus ací... la sensibilitat de la bèstia. Aquell moble cruent on llavors volia emmirallar la meva existència és ara a les meves mans i és tant rovellat que només reflecteix la ressonància fèrria del que és més tossut, la determinació subjectiva del qui vol veure-hi qualque cosa.... 


Dins Meu. February 12 2018, 0 Comments

distopia-joanic


...de la depressió informe al terror tàcit en un instant; del neguit de la nosa indefinida a la ràbia més incisiva, alliberadora; de la melàngia del sense sentit a l’eufòria de la claredat d’idees... de saber que quan més aprop semblem estar de la distòpia, més inevitable i ferma serà la rebel·lia...


Cúbica i Teguments January 31 2018, 0 Comments

...deixarem amuntegar caixes i poliedres per a construir un castell de sorra; construirem estructures i embalums que provin de justificar la nostra existència, per fer-nos oblidar la nuesa. Nosaltres aquí i els nostres avantpassats sota terra; sota terra i per un moment, ben presents a la panxa, al ventre, a l’extens tegument que és la solitud i frontera. Nosaltres aquí, sobre embalums que distreguin la nostre presència en un joc d’imatges i polimorfismes i els nostres avantpassats, morts i nodrint cuques i herba; fent-nos moure els embalums sense ordre ni concert, amb la mateixa constància de la vida primigènia...


gravant October 29 2016, 0 Comments

treballant a la volta

en blanc i negre
un petit taller de gravat, a la volta...

Avui us presento un petit projecte personal: la creació d'un espai on desenvolupar el meu treball d'estampació i derivats. Aquest passat septembre vaig iniciar la meva tasca com a artista resident a la volta, on he començat a gravar i estampar... i és que les coses, no les puc o vull fer d'altre manera, a les palpentes i acumulant espifiades en un territori insondable. Us convido a visitar la premsa que he preparat per aquest projecte en aquest enllaç.... tota una declaració d'intencions

Aquí deixo unes imatges d'algunes de les estampes creades al taller. A la plaça assumpció nº 25 del barri de Sant Narcís, de Girona. Clica les imatges i les veuràs amb major definició... o pots venir a visitar-nos directament al taller/botiga.

 

Enllaços d'interés


portmany November 14 2015, 0 Comments

En l’univers insular, en el seu record i el flux natural dels elements que conformen la seva geografia, els éssers que l’habiten i el seu caminar temporal: neix aquesta col·lecció d’estampes sobre la roba. Una trobada entre el món casual d’unes peces de roba que cerquen la millor qualitat amb teixits vius i orgànics i que quallen amb estampes de simbologia singularment pensades per aquesta col·lecció. Exploren la natura de la terra i la seva gent, ancestres, records, flors i fauna, macarrons amb xocolata, sobrassades... elements específics per evocar un flux emocional vilatà...

     


anònims... November 14 2015, 0 Comments

“El passat em va enganyar
El present em turmenta
El futur m’espanta...”
(cita anònima)
***

...tot sovint, el límit pressuposat  del comportament social ens mostren la proximitat a la llibertat com a individus. El preu que cal pagar per a suportar el pes de la decisió de traspassar-los, comporta una càrrega en la tasca relacional del nostre tràfec diari... en el nostre cas, el protagonista de la nostra petita història, un presumpte malfactor que es deixa carretejar, suau i sense remei per la inevitable fatalitat del pes i turment d’algun desengany passat...Amor, amistat, honor, conviccions...qualsevol desengany mereix de ben segur, un nou intent