Dietari intermitent, abstrús, fisiològic i de dubtosa objectivitat
Tarta Relena June 29 2021, 0 Comments
Tarta Relena
29 juny 2021
Auditori de l’Ateneu de Banyoles
Costa molt dibuixar a l’Ateneu... molts han mort en intentar-ho. El fossat dels músics està congestionat de desfetes corpòries, d’ossmaneta i robes florides dels que van traspassar en provar-ho. Les peripècies i la industria adaptativa dels que han fet temptativa en aquest exercici son dignes d’estudi i inspiració de relats èpics: Com la cursa d’Odisseu que en el seu enginy atrasvessa la Mediterrània en un retorn erràtic a casa seva. En el capítol present; de la foscor i nebulosa, a l’albir de fosforescències fàtues... apareixen sacerdotisses o persones dedicades a la mística en cos i ànima; oracles que connecten línies temporals; persones que s’alimenten de lírica, de pètals i gotes de rosada mentre prenen forma d’aparició i materialitzen en sincronia dimensional i aboquen als presents en la lletania del tràngol. Del trànsit en fem un tocar de l’ànima i de l’acabar de l’(a)phònica sincopat per la malaltia, un punt i final.
Enllaços similars
Joan Colomo June 27 2021, 0 Comments
Joan Colomo
27 juny 2021
La Muralla
Fumarassa i pirotècnia, sinthes extraterrestres progressius, atmosfera de passió de masses, complexitat i psicodèlia creixent per a una entrada èpica de la banda. Tecnologia punta i pantalles de llum, mapping conceptual; un espectacle digne de Cap-roig o del Burning Man per una espectació vestida de fil que pregunta que qui és que van a veure. Penya maja. En definitiva, una cloenda memorable de la primera edició (a)phònica de la era Covid: Joan Colomo.
Enllaços similars
Backstage June 27 2021, 0 Comments
(a)phònica 2021
Juny 2021
Backstage
Necessito un apoderao... qualcú que me gestioni la fama. Com els músics veig que tenen un mànager o un productor, un gestor de xarxes o community media market. En el meu cas hauria de funcionar com si jo fora un torero. Un torero famós, és clar. Podria així lliurar-me a les excentricitats, a entrar als puestos de moda mentre la gent xiuxiueja mig atemorida de molestar-me i molt inquieta que “mira, aquel és un artista, el torero...” Deixaria així que la meva façana es desenvolupés per ofegar la crida sorda del meu dubte existencial. El deixaria allà amagat (el meu dubte), desnodrit… abandonat. M’expressaria globalment i gasosa. No podria però anar a l’(a)phònica... allà tots som iguals, no hi ha classe ni privilegi, transiten els petits i els grans en una harmonia preciosa. Gràcies bonics, com sempre.
Aquest any al backstage hi hem anat en @jaume_geli i jo a fer l’orni, però hi hem trobat a faltar:
@veronica_f_illustrauthora@androna.sketch @txelldarne@miquelsamaniego@claragispertvidal@andreazayasbuchaca@miguel.bustos sense vosaltres la cosa no és igual.
Enllaços similars
David Caraben June 27 2021, 0 Comments
David Caraben
27 juny 2021
Claustre del monestir de Sant Esteve
Diem que treballar en aquest entorn, en la cura que es té en facilitar l’encaix de tot-hom és una mena de meravella. Compartir una mica aquesta passió que té l’organització és una experiència bonica. Per això quan tot s’acaba et queda una pesantor rera l’estèrnum, una nosa abraçadeta a la samarreta del corasson. Ahir vam anar a dibuixar Caraben (que és home famós i en aquest esdevenir pandèmic d’aforament limitat esgota les entrades prompte). Els músics es posaren entre el parèntesi de les columnes centenàries i allí feren la seva funció. Per sort només n’eren dos... Jo havia de marxar a mirar els pots de conserva amb en Pau (que és persona estimadíssima per mi i que fèia masses mesos que no veia) i aquest fet i la inquietud meva em va fer marxar després de pocs temes. A canvi us ofereixo, per compensar la meva manca d’atenció a la vostre fonda tasca, una imatge de la vostre presència escènica. Mestre Caraben i Lloret (que són un trocet de @mishimabcn )… una abraçada.
Enllaços similars
Rodrigo Cuevas June 26 2021, 0 Comments
Rodrigo Cuevas
26 juny 2021
Teatre municipal de Banyoles.
...les coses velles, aquelles que ens expliquen, les úniques que ens mantenen sòlids. Veure l’expertesa de la gent sensible, de la gent que ha fet del patiment la seva fortalesa. A l’altre costat la modernor sense fonament en el parc temàtic de la cursa vital, en el nínxol de l’estupidesa.
Tot està perdut, no tenim manera de reaccionar, d’espolsar-nos la poca substància. Recordo molt fort la meva àvia quan m’explicava amb una solvència incontestable “lo mal que se hacían las cosas antes”. La veig anant a saludar l’assentament nòmada que es va muntar al poble i que tot-hom es mirava amb el nas arrufat amb un rictus de menyspreu xenòfob... Ella hi anava sense complexes, feliç de viure. I jo, feliç llavors i content ara de veure-la i recordar-la... no li arribo ni a la sola de les sabates... “pero estoy en ello, ya sabes que soy un poco de cristal y que la vida, por lo general, me duele”
Rodrigo Cuevas, Rodrigo Cuevas!!!! Me hubiera gustado la conocieras. Un beso.
Enllaços similars
Anna Andreu June 26 2021, 0 Comments
Anna Andreu
26 juny 2021
Claustre del Monestir de Sant Esteve
Coses precioses... la valentia de posar el teu cor davant de moltes persones. Exposar les teves pors, els teus pensaments i inquietuds. Posar-se maco, empassar saliva, afinar instrument i com per art d’encanteri sortir-te la veu. Per sort el somriure diàfan del teu company de viatge sempre t’ajuda.
Enllaços similars
Marala June 26 2021, 0 Comments
Marala
26 juny 2021
Monestir de Sant Esteve
…de la taula d’una cantina en el compàs de les culleres picades sobre fusta fins l’inabastabilitat de la mediterrània. Com una falguera, com una ausina, com totes les visions i somnis des pobles. Es tràfec humà és cosa difícil de comprendre, només per moments de claredat podries pensar que es rumb és clar però a la primera ombra de s’horatge; en un ínfim intuir de semblar el vent que anuncia una possible o més que dubtosa tamborinada... l’èsser tremola amenaçant d’ensorrar columnes i capitells, parets i fonament de ses catedrals més grosses. La presència de @maralatrio, l’enginyeria sonora de @cotefournierles cordes petites d’ @apellescarod
Enllaços similars
Nico Roig June 25 2021, 0 Comments
Nico Roig
divendres 25 de juny, 2021
Monestir de Sant Esteve
Un eixam de músics sobrevola el teu cap, fresses i sorollets a l’esquena, dins els teus pensaments... un entrallat de fils i connexions que fan una amalgama de la mística pròpia de la introspecció amb la producció sonara i que es configura sota les voltes d’una construcció arquitectònica pensada per a fer palesa la insignificància humana i la petitesa del seu patiment. La precisa i concreta rellevància de cada nota, de cada pertorvació sonora... de cada ondulació atmosfèrica recollida per un desplegament sensorial elèctric. La cosa petita, la cura, el preciosme tècnic, totes i cada una de les intervencions mòbils de la companyia de Nico Roig penetren dins el teu pensament més íntim.
Enllaços similars
Joan Garriga i el Mariatxi Galàctic June 24 2021, 0 Comments
Joan Garriga i el Mariatxi Galàctic
24 juny 2021, festival (a)phònica
escenari de la muralla
Agafo la llibreta i me n’adono que en els darrers mesos quasi no dibuixo... amb prou feines un parell de serigrafies i un viatge a l’abstracció que no du enlloc... posar ordre a la meva vida (em justifico). Esperava aquest dia d’avui com la pluja d’estiu, volia començar de zero fent revetlla aphònica després de cremar totes les coses feixugues que feien arrossegar-me en una lletania, sol i de dol. Escolto ocells, ametlles, bategar de la vida; oloren primavera, solstici, rumba i mediterrània... allò que som, una barreja. Carita cariñosa que ens tapa la mascareta... voldria ser per un moment al pati dels pares de l’Irene, ballant amb els nens, mirant la foguera, sota la llum dels farolets. Per un moment penso que vaig a la furgoneta de Joan Garriga, que posem un casset de rumbes... que la nostre vida és tant bonica que fa mal.
Enllaços similars
Focus... July 11 2019, 0 Comments
...no crec que tinguem massa consciència de com va passant l’estona. Fem i ens deixem endur... provem de creure que som feliços a cada instant mentre cerquem en la combustió de cada moment una eternitat que ens serà negada. El Postpunsetisme, la Ilíada, la Muralla, Velázquez, una fotografia... tinc una barreja dins que fa “mala” de quallar... @haroldabellan
Enllaços similars
...dibuix en directe. July 11 2019, 0 Comments
Tot plegat per tenir una finalitat. Un propòsit. Carregar-nos d’intencions i determinació per a dur a terme una tasca prou inútil que donarà sentit a les nostres vides per un període de temps minúscul... tot plegat per descobrir que una estrella del cel·luloide s’ha llogat un entresol ben assoleiat a la Farga possiblement atreta pel casual naturalisme de l’entorn i alegre traginar dels vilatans. Després de tots els concerts és una conclusió prou desconcertant. **
A la present il·lustració provo de retratar en @androna.x company de viatge aphònic. Fora de l’enquadrament hi han quedat l' @andreazayasbuchaca , la @veronicafigueredoil , En @miquelsamaniego , en @jaume_geli , la @claragispertvidal, la @txelldarne la @androna.s...l’equip de dibuix en directe, quin lújut.
Val a dir que en @miquelamelanomés li ha faltat agafar el "llàpit"
Enllaços similars
Les darreres passes July 11 2019, 0 Comments
Les darreres passes d’aquesta crònica ens duen a una clariana... una extensió franca descoberta enmitg del bosc. Les cadires de l’Ateneu són cobertes d’arrels i cuques. Coincidim força gent en mode bestiola, la natura no fa destorb... el trànsit ens ha mutat. L’exuverània capil·lar ciliar ens brolla del marc orbitari. El cabell ha tornat blanc sense el mestratge, sense els “polvos”... funcionen les celles així com una mena de receptor o sensor perimetral, un endoll amb l’efervescència tel·lúrica que emana de les arrels de la boscuria... de les molses i els líquens que es despleguen arreu. Jo ja ho dic a casa que no vull retallar-me les celles, que amb aquesta equipació sensorial hem pogut arribar allà on la frondositat del sotabosc és més ombrívola, on les aus del paradís han fet neta la clariana de fullaraca i de branca, a la quietud milenària de la falguera... però no m’escolten. Ens acomodem en el cor mateix de l’ @aphonica on disposa l’ @orchestrafireluche un ventall quantiós d’artefactes sonors... dibuixar-los a tots és un repte. Riem fort en veure la feinada que ens espera als membres de l’equip de dibuix en directe que no sabem estar sense dibuixar tot el que hi veiem a l’escenari... més val que comencem depressa abans no s’apaguin les llums i haguem de fer equilibris amb la llanterna del mòbil. En un obrir i tancar d’ulls tot s’acaba. M’encanten les meduses, m’han fet posar la pell de gallina. El mestratge plàcid de @pau.riba és entranyable. Tocava ara el concert de cloenda... jo ja no tinc esma, aquí s’acaba tot el tràfec.
Enllaços similars
Places i marabuntes... July 11 2019, 0 Comments
Pels camps... hem trobat amb els nins una muntanya de formigues... s’apilaven sobre alguna cosa que hem suposat menjar, però n’eren tantes que no es veia. Les places s’omplien de gent... no en format marabunta, més aviat en caire festiu... feia força goig. S’agupaven entorn escenaris o entarimats amb tota mena de propostes vocals. Anem-hi. Ens ajeguem pel terra amb el Xavier i la Silvia, ens recolzem a les parets, a la precisa llamborda on l’any passat vaig dibuixar els @thehanfrisquartet ... la sensació d’haver-hi estat abans en aquest instant és inevitable; s’esbossen de manera automatitzada els @beat_voices a la llibreta. Només falta en Jaume... avui ens ha vingut a veure, ens ha regalat un dels seus somriures. Les coses es tornen a barrejar, giren en un nistagme delirant que no vol deixar-nos d’estar drets, equilibrats... coi de vertigen.
Enllaços similars
Error gramàtic... July 11 2019, 0 Comments
Un jardí de paraules. Conceptes que s’entortolliguen fort entre una base de bits. Entre mitg M’he perdut com quan estudiava Duschamp... en el moviment mecànic de fer els dibuixos, d’escriure el que il·lustren. Si, va haver-hi un temps que jo estudiava Duschamp... aquest atribuïa (això entenia jo) a la reiteració d’anar i venir, a la mecànica suposadament de la roda de molí entesa aquesta com la circuiteria neuronal i motor existencial del mascle a la pulsió masturbatòria de l’home... no sé... me feien molta mandra la seva conceptualització, els ready-made, despullar la núvia... flirteig surreal, voyeurisme... me vaig comprar els diaris i me’ls vaig llegir fins la darrera plana... gargots inclosos. Jo sóc més de #brossa . Però les @ajomicropoetisaymin són una festa, se’n riuen de tot i de tot-hom, pugen el “perrin” a l’escenari, es venten amb el vànol, proven de cantar i ballen; entortolliguen les #paraules i les duen a l’extrem...
Enllaços similars
la iurta... July 11 2019, 0 Comments
Turbulències que s’esvaeixen en un somriure balsàmic i un joc de cadires, aquestos dies que s’escolen entre els dits sense poder agafar-los, sense poder retenir-los i que ara ja no hi són. Fem un exercici doncs de rememoració. Imaginem una iurta tot devora d’un Sant Cristo. És aquest (el Sant Cristo) una icona que espantaria una nina sobremanera molt abans que aquesta el veiés, l’aterriria en el fet mateix d’imaginar-lo. Esdevindrà la imatge de l’ impostat màrtir una visió funesta de la capacitat que té la humanitat de creure en el deliri col·lectiu; en la realitat inventada... que ja no augmentada. El deliri, la paüra de la nina, el i la de la humanitat sencera... faria dur-la en odissea (a la nina) al centre de la nau gòtica que semblaria abandonada de no ser per la imatge de l’atleta clavat a la creu, del símbol d’aquesta emoció d’aparença inútil... i al vell mitg de la nau central, de l’hipercub escleròtic, del monument a la follia humana en qualitat pétrea: la iurta, el fi de la nina. La nina entra.
Jo no puc dir massa cosa del seu trànsit... perquè ella sabrà les seves coses. Me la vaig trobar després, al capvespre, a la sortida de l’auditori de l’ateneu de Banyoles... li vaig preguntar per l’experiència de la iurta i poca cosa em va contestar... avergonyida a l’empara de la seva familia. M’entristeix que els nens renunciïn a la seva individualitat. Suposo que a tots ens espanta.
De la passejada preciosista per la iurta sí puc dir que jo vaig fer-la... el matí previ. Que la frescor de la nau l’embolcallava. Certament. Que jo, el Sant Cristo no el vaig veure. Que ens convidaren a entrar. Que el somriure de’n @marcparrot_musicés una mica com el de Rubianes... que t’hi deixaries arrossegar fins a tocar fons. La música, no la recordo perquè l’escenificació era un cúmul de coses que feien un tot preciós... i que “me” vaig comprar el “discu” per escoltar-lo els capvespres. Per provar de tornar a la iurta de’n Marcel encara que sigui d’una manera artificiosa i sense substàncies...
Enllaços similars
Pentinat... July 11 2019, 0 Comments
Segueix el viatge a les profunditats de l'esser i tot cada volta torna més fosc, més grotesc i desdibuixat. A mesura que ens allunyem de l’ @aphonica i avança aquesta crònica, me n’adono que cada vegada està més allunyada de fer una desripció objectiva; que tot el que escric i dibuixo és inventat, extret d’unes marques de llapis que van quedar a la llibreta i que més aviat tenen un caràcter autodefinitori. Mantenir l’exercici d’observació imaginativa en els dies... esgota. Malauradament per la salut, són les darreres etapes de la fatiga les que fan avançar el coneixement; les que imprimeixen vida al treball i te la manlleven; les que t'enfronten a la pròpia essència. M’enfonso sense remei en l’esforç descriptiu d’un viatge interior i demano disculpes doncs als retratats (habitualment els músics) per la manca de concreció i l’error en representar-los i per haver-los fet servir com a element catalitzador d’un exercici introspectiu. Però una cosa és ben certa dels @calavento : que li foten molta canya (...i això que només en són dos damunt de l’escenari). De la fúria decibèlica que professen vaig quedar física i emocionalment pentinat endarrera, a la manera en que una llepada de mamífer de l’espècie bovina et deixaria la clenxa si s’entestés a fer-te neta a llepades la superfície pilosa del cap... així mateix vaig arribar a casa lu segon dia.
Enllaços similars
Fosca... July 11 2019, 0 Comments
Haurem d’encarar la tornada a la societat... jo crec que vaig néixer per a ser hermità i per cercar tota classe de recolliment. Quan més fons arribo, més costa la reinserció; tornar a pensar en números i no pas en gruix, en flaira... en tremolor de la carn. És ximple, però no menys cert que vaig fluix de prioritats. Els @brassagainst no sé què pensen, no hem parlat, són un grup molt heterogeni, em porten pinya calenta per a fer un mos mentre corregeixo esbossos, en reparteixen a la concurrència... miren esports pel wifi del #backstage , afínen els instruments. Són molt americans, és maco de veure’ls a la muralla... a #banyoles . A l’escenari emperò van tots a una i repassen uns temes amb l’autoritat d’una banda monumental. Els vents l’hi donen un caràcter molt exòtic... quan bufen els grans hits de la nostre adolescència... tots seguim el compàs amb el coll.
Enllaços similars
Coses veies... July 11 2019, 0 Comments
Històries primeres, arrel del nostre imaginari. Aquell recull de passions humanes dutes a l’extrem. Amor, sexe, passió, assassinat, lleialtat i traició; de com un home recte entoma les coses més gruixudes que puguin succeir; de la manera en que la petitesa de l’home és a les mans de les forces de la natura, de l’esdevenir còsmic. Cobertes totes aquestes històries són de pols. Una mena de rodamon que sobrevisqué a aquelles batalles te les explica, els hi posa “brillu”... les hi dona vida i batec per una estona. Allò que ens ha definit com a cultura i que enterram polzada a polzada sota tones de paquets de dades i de soroll audiovisual. Merci @eduardfarelo pel convenciment amb que ens ho vas explicar...
Enllaços similars
La Banda July 11 2019, 0 Comments
...a vegades sembla que digui no sé pas quina cosa... és mentida. Podríem pensar que som un estudiós de Foucault, que voldria analitzar les estructures i rerefons de les eines, del discurs que utilitza el poder per pasturar-nos... però és rotundament fals. Jo només vull dibuixar llumetes, atmosferes, fer joguines de les coses que m’envolten. Perdoneu aquesta intro autoreferencial de puda narcisista perquè aquesta entrada hauria de ser només per parlar de @pauvallve ...de l’apoteosi de banda i del concert que van muntar l’altre dia. No per esperat menys rotund. No recordo exàctament a quina alçada de la marató aphònica va succeir perquè es barreja tot en un estat afectiu: les trobades, abraçades, riures, cefalees, tremolins, l’esborronament, la fatiga, la polsera, el tràfec... una joia. Què dir de l’esdeveniment en concret? Atemptaria contra la raó. Merci bonics!!!!!
Enllaços similars
aigo fresca.... July 11 2019, 0 Comments
Sort que en tenim de’n @francescviladiu que sense adonar-nos-en... ens organitza la vida i els tempos, ens diu com i quant fer les coses i si val o no la pena de fer-les. Ens adjunta de tant en tant com en una cuina faria el cuiner i de les barrejes, de la cuita i maridatges en fa sortir coses; receptes de tota mena. És un misteri. Jo, només puc dir que a les seves mans qualsevol intervenció resultarà sorprenent i que ser ingredient me fa content... Ahir @eduardcanimas , @gerardjacqueti @rogermassole en un dels “puestos” que jo m’agrada més de dibuixar.
Enllaços similars
Zona blava... July 11 2019, 0 Comments
l' @andreazayasbuchaca confessa que no li agrada dibuixar guitarres... ho faré per tu doncs. Quan erem petits... tinc el record de dibuixar guitarres elèctriques amb en @marc__clos ... ho recordes? ...que si és una @fender , que si és una @gibsonguitar ... estàvem força flipats... El que segur que no vam dibuixar va ser la guitarra inferno de @sergi_estellafeta amb un calaix de fusta i el màstil d’una d’aquelles que en costen 20€ tot el pack d’iniciació. El que vindria a ser el #blues que en surt d’aquest instrument arrela més enllà que la nostre fixació infantil per aquestos elements... beu de la fondària de l’Àfrica negra, de la queixa obscura de la petitesa i gran incomprensió que pateix la humanitat davant el seu esdevenir i desenvolupar-se mentre intenta aparcar sense haver de gastar cap ral en un coi de taquímetre.
Enllaços similars
olives July 11 2019, 0 Comments
Retrobaments i cantarelles antigues... històries de pobles i persones ja oblidades, d’estones que provem de guardar, rondalles de les que no acceptarem mai la caducitat, que passaran de llarg sense pietat. Només podrem rebuscar en la petja que deixaran dins nostre... una deformitat de caire artificiós que ens mantindrà l’ai al cor només en el moment que les fem cançons; que les esculpim d’aquelles inflexions vocals i empenta del ventre que les farà per un instant... eternes.
Un @aphonica sense @jaume_geli és una mica menys aphònica... una abraçada.
@tartarelena
Enllaços similars
Migranyes July 11 2019, 0 Comments
...sempre que per mor del cafè tremoli la punta del llapis evocarà la memòria aquell consell del professor de física aplicada a les ciències mèdiques que convidava a no ingerir quantitats oceàniques de la beguda en qüestió. La migranya hi empeny però... a consumir-ne en quantitat tal. Massa sobint em visita aquest coi de transtorn neurològic. L’enterboliment a que em sotmet i que vol veure-hi en aquesta basta clariana que ens descobreix @salvadorsobral.music s’espesseix. A l’alvir del panorama que la banda desplega s’estructura el miratge de Bunyola tot davant i aquest és un element que restarà objectivitat a les meves paraules d’ací endavant. Trobar-nos a un pati de la ciutat balear tot esperant l’estimada que no arriba i que pel que sembla... no va arribar mai més: m’encaixa en la cavitat ontològica d’aquest músic. Un ocell hi entra a contratemps per donar el vist i plau...
Nota: Sempre he considerat (des-de l’error clamorós) que l’escenari del club de natació és un bastió difícil pels músics... recordo la congelació que va sofrir l’Andrea Motis; la llunyania amb la que va haver d’enfrontar-se en Capossela fins que no va aconseguir arrossegar-nos a la cantina més amagada del port més ignot de la Mediterrània; em ve al cap també el bategar de les cordes d’en Gonzàlez... tot petit, petit en un escenari que semblava colossal. Ara l’aviram aquàtic convida a passar Sobral i companyia... Aquests accepten divertits el convit i gaudeixen tot jugant a la sorrera dels nostres pensaments, de la nostre maranya existencial. A vegades no sé pas què diuen... però tant se val, una sorrera és una sorrera aquí i a la república popular de la Xina. M’obro camí amb el sergent que m’estreny la zona parietal i no recordo com caic al llit vestit... em desperto aquest matí amb les sabates posades i el llàpit al calaix de la camisa de fil que duia ahir vespre... que pot-ser mos vam prendre qualcuna ració d’estramoni? Te’n recordes @rogermassole ??? Vas arribar be a casa
Enllaços similars
Backstage June 17 2018, 0 Comments
Festival aphònica
16 juny 2018
Epíleg... la cura amb la que es fan les coses, el respecte per a tot-hom i el detall de cada peça de l’engranatge; les vivències que succeeixen i els retrobaments; entrar a un servei d’aquestos químics rera l’escenari per de cop i sobte, trontollar sobremanera i en deliri amb els greus d’un directe de potència inusitada; parada i fonda; sofà i llibreta; reunió i rialles; abraçades i acomiadaments per tornar a al feina... tantes coses que han passat i un moment que denota l’essència d’aquest festival: l’espai on es cuina l’ambient que es respira...
Enllaços similars:
- Page 1 of 2
- Next